Dimarts 29 de setembre se celebra la solemnitat de Sant Miquel Arcàngel, patró de la parròquia i el poble de Sant Miquel de Balansat. Amb aquest motiu, a les 18 hores s’oficiarà una missa solemne, seguida de processó, presidides pel bisbe d’Eivissa, Mons. Vicent Ribas, que fa anys, entre el 2000 i el 2008, va ser administrador parroquial primer i rector després de Sant Miquel.

L’església parroquial de Sant Miquel, construïda al segle XVI, s’aixeca probablement al mateix lloc on hi havia la primitiva capella de la vicaria del quartó de Balansat, dedicada a l’arcàngel. Allà, al cim del mateix puig, ja se celebrava des de molt antic la festa de sant Miquel.

En teoria, totes les alqueries del gran quartó de Balansat depenien d’aquesta vicaria, encara que a la pràctica els pobladors de l’illa van anar adscrivint-se gradualment a la vicaria que tenguessin més propera o fins i tot a l’església parroquial de Santa Maria de la ciutat d’Eivissa, l’única que va tenir l’illa fins al segle XVIII. Així, per exemple, l’alqueria de Benirràs pertanyia territorialment al quartó de Santa Eulària, però va passar a dependre de la vicaria de Sant Miquel; o l’alqueria de Corona, que pertanyia a Balansat, va passar a dependre de la vicaria de Sant Antoni.

Més tard, quan es va crear la diòcesi d’Eivissa (1782) i es va fer la primera divisió parroquial (1785), es va imposar el criteri que les noves esglésies parroquials estiguessin situades al centre del territori que tenien assignat, cosa que va originar també canvis en les adscripcions d’algunes zones a una o altra parròquia.

Ja des de molt abans, afirma el canonge i historiador Joan Marí Cardona, els habitants de les alqueries de Benirràs i Albarqueta, s’havien vinculat estretament a la capella de Sant Miquel quan, a finals del segle XVII, es va afegir al temple el que avui és la ‘capella pintada’ o de Benirràs, i més tard la ‘capella de Rubió’, ja que en les dues obres es varen implicar i van participar com si haguessin pertangut a Balansat. Segons Marí Cardona, els habitants de les tres véndes de Sant Miquel -es Port, Rubió i Benirràs- havien crescut molt i ja formaven una veritable comunitat eclesial molt abans fins i tot que es creàs la parròquia.