Les festes patronals d’Eivissa, les Festes de la Terra, acaben aquest dissabte 8 d’agost, solemnitat de Sant Ciriac màrtir, patró d’Eivissa, i aniversari de la conquesta catalana de 1235. A les 10:30 s’ha oficiat una missa solemne a la S. E. Catedral, presidida pel bisbe de la diòcesi, Mons. Vicent Ribas. Acabada la missa ha sortit la tradicional processó cap a la capella de Sant Ciriac, on s’ha cantat un Te Deum, i ha prosseguit després cap al monument a Guillem de Montgrí per a la tradicional ofrena floral.

En la seua homilia durant la solemne missa en honor del patró, el bisbe d’Eivissa ha destacat que el principal esdeveniment que es commemora el 8 d’agost «no va ser la conquista d’unes murades ni d’un territori», sinó que «la vertadera victòria va ser que l’Evangeli va tornar a ser proclamat a les nostres terres i Crist va tornar a ser conegut, estimat i celebrat a cada racó de les nostres illes«. El 8 d’agost de 1235, ha continuat Mons. Ribas Prats, «va ser el començament d’una nova etapa en la qual l’Evangeli va anar donant forma als qui habitaven aquestes terres», de manera que «els nostres avantpassats van anar forjant el seu caràcter, la seua vida i la seua ànima a la llum de la Paraula de Déu«.

Tot seguit, el prelat ha vinculat el martiri de Sant Ciriac amb el dels sacerdots de la diòcesi d’Eivissa que seran beatificats el 17 d’octubre, “una data de gran transcendència per a la nostra Església d’Eivissa i Formentera”, que s’ha de viure “amb una mirada neta de tota ideologització, encara que profundament evangèlica”.

«L’Església beatifica màrtirs a aquells que es mantenen fidels a Crist fins al final, acceptant la mort sense renunciar a la fe i responent a l’odi amb l’amor, amb el perdó«, ha explicat el bisbe. «Per això, la memòria que en fem de tots ells no és una memòria d’enfrontament ni de venjança. Tampoc pretén reobrir ferides ni fomentar les divisions que tant de mal han fet al nostre país«. I ha afegit: «La memòria de l’Església és diferent. És una memòria agraïda. Agraïda perquè la seua sang no va alimentar l’odi, sinó que va ser signe d’esperança per a les futures generacions. Els màrtirs no van morir contra ningú, sinó que van morir per algú: per Jesucrist, el Fill únic de Déu. Aquest és el fet fonamental. Els nostros futurs beats, en dir-li sí a Déu, també deien sí a la veritat, sí al bé, sí a l’amor, sí a la justícia, sí a la vida, sí a tots i cadascun de naltros”.

La celebració del 8 d’agost commemora la conquista d’Eivissa i Formentera per les tropes de Guillem de Montgrí, Pere de Portugal i Nunó Sanç per a la corona d’Aragó. La “Festa de la Conquista” (denominació que ja apareix en documents del segle XVI) és, per al sacerdot i historiador Joan Marí Cardona, “la festa de les festes”, perquè evoca “el punt original i essencial de les nostres festes de la terra”. Inicialment, aquesta solemnitat estava dedicada a Santa Tecla, patrona de l’església de Tarragona, a la qual va quedar adscrita la parròquia de Santa Maria d’Eivissa, constituïda setmanes després de la conquesta del 1235; a Santa Tecla es va dedicar també una de les primeres capelles construïdes al primer temple parroquial eivissenc.

Però a partir del segle XVI, Sant Ciriac màrtir comença a cobrar protagonisme en aquesta festa, segons Marí Cardona perquè els eivissencs ja feia molt temps que reclamaven, sense cap èxit, la creació d’una diòcesi pròpia, deslligada de la de Tarragona, i en algun moment la Universitat (la institució de govern insular de l’època) va decidir anar tallant vincles amb Tarragona com a forma de pressió per aconseguir aquest objectiu. En documents del 1544 ja s’esmenta la festa de Sant Ciriac vinculada al 8 d’agost i hi ha constància que a mitjans del segle XVI ja hi havia aquell dia una processó en honor seu. Altres documents situen a l’any 1650 el canvi en l’advocació del 8 d’agost de Santa Tecla a Sant Ciriac “per mandat del vicari general”. Tot i això, no apareix cap vestigi de Sant Ciriac a l’església parroquial de Santa Maria fins al 1803, encara que ja el 1677 la Universitat es referia a Sant Ciriac com a “patró de tota l’illa d’Eivissa”, encara que aquest patronatge no havia estat decretat per cap autoritat eclesiàtica, aclareix Marí Cardona.

El 1754, l’Ajuntament d’Eivissa va ordenar construir la capelleta de Sant Ciriac al lloc per on, segons la tradició, havien entrat els conqueridors catalans a la almudaina emmurallada de la Eivissa àrab. És la mateixa capella a la qual es dirigeix ​​cada any la processó que surt de la S. E. Catedral després de la missa solemne de la festa del patró d’Eivissa.

Les Festes de la Terra d’Eivissa van ser declarades Festa dInterès Cultural el 2008.

Fotos: J. A. Riera (Diario de Ibiza)