La primera Escola d’Estiu del Professorat de Religió, promoguda per la Comissió Episcopal per a l’Educació i la Cultura i celebrada a Salamanca, ha reunit responsables diocesans, professors, formadors, universitats, centres de formació, institucions educatives i editorials per conèixer, contrastar i destriar la proposta d’un sistema de desenvolupament professional del professorat de religió catòlica. Entre els assistents hi havia el delegat d’Ensenyament del bisbat d’Eivissa, Juan Luis Cerdá.

Aquesta escola d’estiu ha sorgit d’una convicció fonamental: una Església que vol cuidar l’educació ha de començar tenint cura dels qui eduquen. La qualitat i el futur de l’ensenyament religiós escolar depenen, en gran mesura, de la identitat, la vocació, la formació, la competència professional i l’acompanyament dels qui fan present cada dia aquest ensenyament a les aules.

La trobada ha volgut avançar des d’iniciatives valuoses, però sovint disperses, cap a una cultura compartida del desenvolupament professional. En aquest temps de profundes transformacions culturals, antropològiques, digitals i educatives, l’Església necessita professors de religió que no tenguin por de pensar des de l’Evangeli; docents arrelats a la fe, professionalment competents, capaços d’acompanyar les preguntes i fragilitats dels seus alumnes i de fer present una intel·ligència creient al cor de l’escola.

La invitació del Papa Lleó XIV a dissenyar nous mapes d’esperança ofereix una indicació especialment fecunda per a aquesta feina. Un mapa no substitueix el camí, però ajuda a orientar-se, reconèixer possibilitats, anticipar dificultats i caminar amb els altres. També el Marc de Desenvolupament Professional vol ser un mapa: una referència comuna al servei del creixement de cada docent i de l’acompanyament que l’Església està cridada a oferir-li.

Els participants a l’Escola d’Estiu de Salamanca han reconegut la necessitat d’avançar cap a una cultura compartida d’acompanyament, de mentoria, de formació permanent i de millora professional. Entre les principals conclusions destaquen:

1. Assumir el desenvolupament professional com una responsabilitat eclesial compartida. El creixement del professorat de Religió no pot dependre únicament de la iniciativa individual de cada docent ni d’accions formatives aïllades. Requereix la col·laboració estable de les diòcesis, la Comissió Episcopal, les universitats, els centres DECA, les institucions educatives, les entitats formatives, les editorials i el professorat mateix.

2. Reconéixer la unitat del Sistema de Desenvolupament Professional. El Marc, l’autoavaluació i el seguiment, la mentoria i la formació permanent s’han d’aplicar de manera articulada. El Marc indica l’horitzó del creixement; l’autoavaluació ajuda a reconèixer el punt de partida; la mentoria ofereix acompanyament personal i professional; i la formació permanent sosté la continuïtat del procés.

3. Impulsar una implantació gradual, acompanyada i avaluable. La proposta no cal aplicar-la de manera precipitada ni uniforme. Cal iniciar una fase de preparació, desenvolupar experiències pilot en diòcesis diverses, avaluar-ne els resultats i revisar els instruments abans d’avançar cap a una implantació més àmplia.

Salamanca com a començament

L´Escola d´Estiu de Salamanca no va acabar amb l´aprovació definitiva d´un model ni amb la resolució de totes les dificultats, sinó amb el reconeixement d´una responsabilitat i amb la voluntat de començar un camí compartit. El més decisiu serà mantenir una direcció comuna: que, en qualsevol lloc, un professor de Religió pugui saber que no està sol, que la seva Església el reconeix, l’acompanya i n’espera una veritable excel·lència professional; que disposa d’un marc per orientar-ne el creixement; que pot trobar referents i mentors, i que la tasca quotidiana forma part d’una missió educativa que mereix ser cuidada.

Salamanca recorda que la fidelitat a l’Evangeli exigeix ​​intel·ligència, comunió i audàcia. Convida a cuidar millor els que eduquen i formar professors capaços d’habitar l’escola amb competència professional, identitat creient, capacitat de diàleg i esperança.