La parròquia i el poble de Sant Joan de Labritja celebren el dimecres, 24 de juny, la seva festa patronal. Amb aquest motiu, a les 18:30 hores s’oficiarà una missa solemne, presidida pel bisbe d’Eivissa, Mons. Vicent Ribas, després de la qual sortirà la tradicional processó.

La celebració de Sant Joan Baptista ha estat una de les festes més celebrades tradicionalment a Eivissa i Formentera des del segle XIII.

Segons explica el canonge i historiador Joan Marí Cardona, en el segle XVIII, Antoni Marí ‘Milà’, un home amb moltes propietats i interessos a la zona de Labritja, va pensar que la millor manera que aquest territori s’anàs poblant era que tengués una capella, per la qual cosa s’afanyà a construir-la en 1718.

En aquells anys hi havia nombroses veus per diferents llocs d’Eivissa reclamant la construcció de noves esglésies. Aquestes peticions van ser una de les raons de la visita que va fer a l’illa en 1726 l’arquebisbe de Tarragona Manuel de Samaniego. Un dels nous temples que se sol·licitava era per al quartó de Santa Eulària i s’havia projectat a la zona de les Torres de Balàfia, però a l’arquebisbe no li va semblar el millor emplaçament i va ordenar que es construís a Labritja, perquè així els fidels de sa Cala també la tindrien més a prop. Encara que es van considerar diversos llocs, finalment es va optar per construir l’església a les terres de Cas Ripolls, on ja existia la capella de Sant Joan d’Antoni ‘Milà’, entre altres coses perquè els habitants de Labritja es van negar a construir-la en un altre lloc.
Les obres es van prolongar durant molt de temps i no s’acabarfen fins a 1782, poc abans que s’instituís la diòcesi d’Eivissa. La nova església es va posar també sota l’advocació de Sant Joan i la capella va quedar integrada com a part del nou temple. En 1785, amb la creació de les noves parròquies, l’església es va convertir en parroquial.

En la segona meitat del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va recórrer Eivissa i va escriure després el llibre ‘Les Antigues Pitiüses’, en el qual fa una minuciosa descripció de les seves observacions. En ell va deixar escrit que l’església de Sant Joan, en l’entorn de la qual hi havia molt poques cases, era «la més solitària de l’illa«.