La parròquia i el poble de Sant Rafel celebren el dissabte 24 d’octubre la seua festa patronal. Com és tradicional, hi haurà missa solemne a les 12 del migdia, seguida de processó, presidides pel bisbe de la diòcesi, Mons. Vicent Ribas.

La parròquia de Sant Rafel, creada pel primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad i Lasierra, en la divisió parroquial del 1785, és una de les tres úniques completament interiors de l’illa, ja que el seu territori no arriba fins a la mar. Se li assignaren les véndes de sa Creu i sa Bassa Roja, que donen al vessant de Sant Antoni, i les de Forca i es Fornàs, orientades cap al Pla de Vila.

Tot i que en el decret d’erecció el bisbe Abad i Lasierra afirmava que es tractava de terres “despoblades i sense conrear”, la realitat era ben diferent, com ha destacat el canonge i historiador Joan Marí Cardona, natural precisament de Sant Rafel, en assenyalar la contradicció entre aquesta afirmació i una altra continguda al mateix decret de creació de la parròquia, que xifrava en “cent famílies” les que residien al seu territorio. Un any més tard, el 1786, eren ja 132 famílies, segons el primer padró parroquial. S’ha de tenir en compte que, aquells anys, parròquies a les quals en cap cas se li havia atribuït despoblació, com Sant Jordi, Jesús o Sant Carles, també rondaven o superaven lleugerament el centenar de famílies.

Com solia ser habitual, va haver-hi disputes entre els pobladors sobre el lloc més apropiat per edificar el temple, fins que el bisbe va imposar la seua autoritat i va tancar la controvèrsia. No obstant això, una vegada presa la decisió, la població es va afanyar a fer ràpidament les obres, fins al punt que l’església de Sant Rafel va ser la primera que es va acabar d’entre totes les que havien començat a construir-se després de la divisió parroquial de l’illa. El bisbe Climent Llocer en va deixar testimoni en arribar a la seu episcopal eivissenca (1795): “De les nou esglésies que els propis feligresos havien de construir, només he trobat acabada la de Sant Rafel”. L’altar major havia estat beneït el 1793.

El 1854 van haver de realitzar-se importants obres de consolidació del temple, ja que la seva volta presentava deficiències i molts feligresos temien que pogués esfondrar-se; el 1864 es va ampliar la casa parroquial i el 1877 es van construir els porxos que posseeix actualment.