SANT VICENT I SANT FRANCESC CELEBREN LA SEUA FESTA PATRONAL EL DIUMENGE DE RESURRECCIÓ

SANT VICENT I SANT FRANCESC CELEBREN LA SEUA FESTA PATRONAL EL DIUMENGE DE RESURRECCIÓ

Aquest diumenge, 5 d’abril, Diumenge de Resurrecció, se celebra la festa patronal de la parròquia i el poble eivissenc de Sant Vicent Ferrer, així com la de l’església de Sant Francesc de Paula, a ses Salines. En aquest últim cas, la festivitat del sant és el 2 d’abril, però tradicionalment la celebració es posposa al diumenge immediatament posterior, en aquest cas el 5 d’abril.

A Sant Francesc, la missa solemne en honor del patró s’oficiarà a les 12 del migdia, presidida pel bisbe d’Eivissa, Mons. Vicent Ribas Prats. Després de la cerimònia litúrgica, hi haurà processó i desfilada de carros.

El petit temple edificat en el segle XVIII al costat dels estanys de les salines havia de ser provisional, fins que es construís una església parroquial definitiva que el rei Carles III s’havia compromès a edificar a la zona, però que mai va arribar. Amb el pas del temps, la construcció de l’aeroport i el trasllat d’una gran part de la població cap a Sant Jordi, la necessitat de la nova parròquia i la seva església, va desaparèixer.

A Sant Vicent de sa Cala, la missa de la festa patronal s’oficiarà a les 18:30 i estarà presidida igualment per Mons. Vicent Ribas, que celebra també la seva onomàstica. Com és tradicional, després de la missa sortirà la processó.

Encara que al segle XVIII ja hi hagué alguns intents de construir alguna capella o oratori públic a la llunyana i poc accessible zona de sa Cala, l’església de Sant Vicent Ferrer no començà a edificar-se fins a 1827, gràcies a un llegat que havia fet dos anys abans un antic rector de Sant Antoni, Joan Marí Torres, segons explica el canonge i historiador Joan Marí Cardona. Les obres varen durar onze anys, fins que finalment el 15 d’agost de 1838 es pogué inaugurar el nou temple; les seues formes i característiques arquitectòniques són molt semblants a les de les esglésies construïdes a l’illa durant el segle XVIII.

Inicialment, la senzilla església de Sant Vicent acollia una vicaria dependent de la parròquia de Sant Joan, però no va ser fins gairebé un segle més tard, el 1933, quan obtingué oficialment el caràcter de parròquia.