SALUDO DEL NUEVO OBISPO A LA DIÓCESIS

SALUDO DEL NUEVO OBISPO A LA DIÓCESIS

«Buenos días a todos:

Se acaba de hacer público mi nombramiento como obispo de nuestra querida diócesis de Ibiza y Formentera. Hemos pasado un año y ocho meses en sede vacante. Es decir, sin obispo, sin un pastor propio que, en palabras del Concilio Vaticano II, es enviado por el Padre de familias a gobernar su familia, teniendo siempre ante los ojos el ejemplo del Buen Pastor, que vino no a ser servido, sino a servir y a dar la vida por sus ovejas. Tomado de entre los hombres y rodeado él mismo de flaquezas, debe apiadarse de los que sufren y necesitados. Siempre dispuesto a oír a sus fieles, a los que, como a verdaderos hijos suyos, fortalece con la celebración de los sacramentos y exhorta a cooperar animosamente con él (cf. Lumen gentium, n. 27).

Que hayamos estado en sede vacante no significa que nuestra diócesis en este tiempo no haya tenido quien la gobernase, pues yo mismo junto al Colegio de Consultores hemos velado por el bien de esta porción del Pueblo de Dios. Y con nosotros, los párrocos y los demás sacerdotes, así como los miembros de la vida consagrada y los fieles cristianos laicos que tienen diversas responsabilidades en la estructura diocesana. A todos expreso mi agradecimiento y mi más profunda estima por su disponibilidad, servicio y consejo durante todo este tiempo.

El último obispo ibicenco fue mons. Antonio Cardona Riera, el “bisbe Frit”, que estuvo al frente de nuestra diócesis desde 1935 hasta 1960. Los quince primeros años, como administrador apostólico, y los diez últimos, como titular de la sede ebusitana. Después de sesenta y un años, el Santo Padre, el Papa Francisco, ha considerado que, de nuevo, un ibicenco sea obispo de Ibiza y Formentera. Quiero manifestarle al Santo Padre un doble agradecimiento. El primero, de carácter personal por haberse fijado en mi persona, llena de limitaciones, para regir esta porción del Pueblo de Dios. El segundo, en nombre de toda la diócesis, ante todo por haberle dado un nuevo pastor y porque este pastor sea ibicenco. Y quiero dejar claro que este nombramiento no es un reconocimiento a mi persona, sino a la labor de todos, especialmente de los sacerdotes. Debemos estar muy orgullosos de nuestros sacerdotes. Hoy, el elegido he sido yo para gobernar nuestra diócesis. Mañana, puede ser otro para éste u otro cargo. El clero ibicenco está preparado para lo que la Iglesia, por medio del Santo Padre, le pida. Pues todos los sacerdotes, como nos dice el Señor en el Evangelio, somos siervos inútiles que hacemos aquello que se nos manda (cf. Lc 17,10). Por ello, junto a nuestro agradecimiento al sucesor de San Pedro, quiero expresarle –y permitidme que lo haga en nombre de todos– nuestra fidelidad incondicional y nuestra devoción a su persona. ¡Gracias, Santo Padre! ¡Gracias por seguir velando por el bien de todas las Iglesias particulares! ¡Gracias por su solicitud con esta Iglesia que peregrina en Ibiza y Formentera!

En estas primeras palabras como obispo electo, deseo expresarle también mi gratitud al nuncio de Su Santidad en España, mons. Bernardito Auza, por su atención con nuestra diócesis, especialmente durante las circunstancias difíciles que hemos vivido; así como al resto de los obispos españoles, particularmente a aquellos que han estado al frente de nuestra diócesis. A todos ellos, con sinceridad, muchas gracias.

Y no porque lo nombre el último es el menos importante. Pues él es el origen y el culmen de todo. Gracias a Dios. Gracias porque nunca nos ha abandonado. Gracias porque siempre ha estado a nuestro lado. Gracias porque nuestras alegrías y nuestras tristezas han sido las suyas. Gracias porque él y sólo él ha sabido establecer los tiempos y dirigir a las personas. Gracias porque es el Padre de la ternura, es el Hijo que, haciéndose uno de nosotros, nos da la oportunidad de vivir la vida nueva de Dios, y es el Espíritu Santo que nos hace capaces de superar nuestros miedos y vivir en santidad. Gracias a Dios que nos ha dado como patrona a Nuestra Señora de las Nieves, Santa María de Eivissa. A ella le sigo confiando nuestra Iglesia de Ibiza y Formentera y a ella le pido que me haga un buen obispo. Que sepa, como aconseja san Agustín, ser para vosotros el obispo que Dios quiere y vosotros necesitáis, y que con vosotros sea cristiano, amando a la Iglesia, sin olvidar nuestra tierra y sus gentes y su mar.

A todos muchísimas gracias por haber venido a esta convocatoria.


«Bon dia a tots:

        S’acaba de fer públic el meu nomenament com a bisbe de la nostra estimada diòcesi d’Eivissa i Formentera. Hem passat un any i vuit mesos en seu vacant. És a dir, sense bisbe, sense un pastor propi que, en paraules del Concili Vaticà II, és enviat pel Pare de famílies a governar la seua família, tenint sempre davant els ulls l’exemple del Bon Pastor, que va venir no a ser servit, sinó a servir i a donar la vida per les seues ovelles. Pres d’entre els homes i rodejat ell mateix de flaqueses, ha d’apiadar-se dels qui pateixen i els necessitats. Sempre disposat a escoltar als seus fidels, als qui, com a veritables fills seus, enforteix amb la celebració dels sagraments i exhorta a cooperar animosament amb ell (cf. Lumen gentium, n. 27).

         Que haguem estat en seu vacant no significa que la nostra diòcesi no hagi tingut en aquest temps qui la governàs, ja que jo mateix amb el Col·legi de Consultors hem vetllat pel bé d’aquesta porció del Poble de Déu. I, amb nosaltres, els rectors i els altres sacerdots, així com els membres de la vida consagrada i els fidels laics que tenen diverses responsabilitats a l’estructura diocesana. A tots exprés el meu reconeixement i la meua profunda estima per la seua disponibilitat, servei i consell durant tot aquest temps.

         L’últim bisbe eivissenc va ser mons. Antoni Cardona Riera, el bisbe Frit, que va estar al front de la nostra diòcesi des de 1935 fins a 1960. Els quinze primers anys, com a administrador apostòlic; i els deu darrers, com a titular de la seu ebusitana. Després de seixanta-un anys, el Sant Pare, el Papa Francesc, ha considerat que, novament, un eivissenc sigui bisbe d’Eivissa i Formentera. Vull manifestar-li al Sant Pare un doble agraïment. El primer, de caràcter personal, per haver-se fixat en la meua persona, plena de limitacions, per a regir aquesta porció del Poble de Déu. El segon, en nom de tota la diòcesi, sobre tot per haver-li donat un nou pastor, i perquè aquest pastor sigui eivissenc. I vull deixar clar que aquest nomenament no és un reconeixement a la meua persona, sinó a la feina de tots, especialment dels sacerdots. Hem d’estar molt orgullosos dels nostres sacerdots. Avui he estat jo l’escollit per a governar la nostra diòcesi. Demà pot ser un altre, per aquest càrrec o un altre. El clergat eivissenc està preparat per a allò que l’Església, per mitjà del Sant Pare, li demani. Perquè tots els sacerdots, com ens diu el Senyor a l’evangeli, som servents sense cap mèrit que fem només el que se’ns ha manat (cf. Lc 17,10). Per això, juntament amb el nostre agraïment al successor de Sant Pere, vull expressar-li —i permeteu-me que ho faci en nom de tots— la nostra fidelitat incondicional i la nostra devoció a la seua persona. Gràcies, Sant Pare! Gràcies per seguir vetllat pel bé de totes les esglésies particulars! Gràcies per la seua sol·licitud amb aquesta Església que peregrina a Eivissa i Formentera!

         En aquestes primeres paraules com a bisbe electe, desig expressar també la meua gratitud al nunci de Sa Santedat a Espanya, mons. Bernardito Auza, per la seua atenció amb la nostra diòcesi, especialment durant les circumstàncies difícils que hem viscut, així com a la resta de bisbes espanyols, particularment a aquells que han estat al front de la nostra diòcesi. A tots ells, amb sinceritat, moltes gràcies.

         I no per anomenar-lo l’últim és el menys important; perquè ell és l’origen i la culminació de tot. Gràcies a Déu. Gràcies perquè mai ens ha abandonat. Gràcies perquè sempre ha estat al nostre costat. Gràcies perquè les nostres alegries i les nostres tristeses han estat les seues. Gràcies perquè ell i només ell ha sabut establir els temps i dirigir les persones. Gràcies perquè és el Pare de la tendresa, es el Fill que —fent-se un de nosaltres— ens dóna l’oportunitat de viure la vida nova de Déu, i és l’Esperit Sant que ens fa capaços de superar les nostres pors i viure en santedat. Gràcies a Déu que ens ha donat com a patrona a Santa Maria de les Neus, Santa Maria d’Eivissa. A ella li segueix confiant la nostra Església d’Eivissa i Formentera i a ella li deman que em faci un bon bisbe. Que sàpiga, com aconsella Sant Agustí, ser per a vosaltres el bisbe que Déu vol i vosaltres necessiteu, i que amb vosaltres sigui cristià, estimant l’Església, sense oblidar la nostra terra i les seues gents i la seua mar.

         A tots, moltíssimes gràcies per haver vingut a aquesta convocatòria.»