La iniciativa l’Església en 12 setmanes del 2026 tanca la campanya d’aquest any amb el tema de la salut mental, que és un dels grans desafiaments del nostre temps. Cada persona ha estat creada a imatge de Déu, amb una dignitat que abasta cos, ment i esperit. Per això, la salut mental forma part del desenvolupament ple de l’ésser humà i ha de ser valorada i protegida. I per això, l’Església és present en aquest àmbit oferint una presència propera i esperançadora.

El contingut de la setmana s’articula al voltant de diverses idees principals que ajuden a comprendre per què la salut mental té un lloc central a la vida de l’Església:
• cada persona és creada a imatge i semblança de Déu. Aquesta dignitat intrínseca implica que la salut mental és imprescindible en el desenvolupament de la persona i ha de ser protegida i valorada;
• la Doctrina Social de l’Església convida a mirar aquesta realitat com a signe dels temps que interpel·la la consciència cristiana i la responsabilitat comunitària;
• el manament de l’amor al proïsme —“estimaràs el teu proïsme com a tu mateix”— adquireix aquí una concreció urgent;
• aquest compromís cristià implica gestos concrets: visitar qui viu sol, crear espais de trobada intergeneracional, formar agents pastorals capacitats per detectar situacions de risc, promoure una comunicació que no humiliï ni etiqueti.

Tot plegat, la fe ofereix camins d’acompanyament. La pregària és font de pau i fortalesa; permet confiar les preocupacions i trobar consol en Déu. La comunitat, per la seva banda, és un suport fonamental: ningú no està cridat a viure el seu patiment en solitud.

Però, des de la fe, el patiment psíquic no es banalitza ni s’espiritualitza de manera simplista. L’Església valora la ciència mèdica i la psicologia com a instruments legítims al servei del bé humà. Buscar ajuda professional no contradiu la fe; al contrari, forma part de la responsabilitat sobre la pròpia vida. Al mateix temps, la comunitat cristiana ofereix una cosa específica: esperança, sentit i pertinença. Saber que un és estimat per Déu i per una comunitat concreta pot ser un suport decisiu en moments de foscor.

Un desafiament del nostre temps
El director del secretariat de la Comissió Episcopal per a les Comunicacions Socials, José Gabriel Vera, signa l’escrit d’aquesta setmana des de la premissa que «la salut mental constitueix un dels grans desafiaments del nostre temps» perquè «cada vegada són més les persones que pateixen o que conviuen amb trastorns com la depressió, l’ansietat, els trastorns de la conducta alimentària, les addiccions o malalties mentals greus que afecten profundament la seua vida personal, familiar i social». Un patiment que també experimenten les famílies. Per això, «és imprescindible que tota la societat s´impliqui en la promoció d´una cultura de la cura, l´acollida i el respecte cap a les persones amb problemes de salut mental».

També assenyala que, encara que en aquest àmbit l’Església exerceix un paper fonamental, «no pretén substituir l’atenció sanitària o psicològica, sinó complementar-la des de la proximitat humana, ajudant que cada persona descobreixi que manté intacta la seva dignitat i que mai no està sola enmig del patiment». «Només des del compromís de tots –conclou– serà possible avançar cap a una societat més solidària, on la salut mental sigui compresa, atesa i protegida com un bé essencial per a la vida i el benestar de cada persona».

Un repte davant del patiment
La salut mental suposa un dels grans reptes del nostre temps. Davant d’aquest patiment, l’Església parla de cura integral de la persona. Ho escoltam a l’últim podcast, amb la participació de José Luis Méndez, director del departament de Pastoral de la Salut de la Conferència Episcopal Espanyola; i Gerardo Dueñas, capellà en un hospital dedicat a la salut mental i subdelegat de Pastoral de la Salut de Madrid.