DILLUNS 14, FESTA PATRONAL DE LA PARRÒQUIA DE SANTA CREU

DILLUNS 14, FESTA PATRONAL DE LA PARRÒQUIA DE SANTA CREU

El dilluns 14 de setembre, solemnitat de l’Exaltació de la Santa Creu, celebra la seua festa patronal la parròquia de Santa Creu de la ciutat d’Eivissa. Amb aquest motiu, a les 19.30 hores, s’oficiarà una missa solemne, seguida de processó, que presidirà el bisbe, Mons. Vicent Ribas.

La parròquia de Santa Creu va ser instituïda el 1929 pel qui era bisbe administrador apostòlic d’Eivissa, el beat Salvi Huix i Miralpeix, que la va dedicar inicialment a Sant Ciriac, el patró de l’illa; no obstant això, la nova parròquia va tardar encara alguns anys a posar-se en marxa i quan el prelat en va decretar l’erecció, en febrer de 1933, li va donar el nom definitiu de Santa Creu i li va assignar com a territori gran part del que seria l’eixample de Vila, cosa que amb el temps la convertiria en la parròquia més poblada i important de la ciutat.

Segons el canonge i historiador Joan Marí Cardona, el canvi de nom va tenir a veure amb el fet que el 1933 se celebràs l’any jubilar de la redempció cristiana i la Santa Seu hagués traslladat a totes les diòcesis la conveniència que hi hagués actes o esdeveniments que servíssin per recordar aquell any jubilar; pel que sembla, aquesta indicació pontifícia va ser la que va decidir al bisbe Huix a modificar el nom de la parròquia.

En no tenir inicialment temple propi, la parròquia de Santa Creu va fer servir com a seu provisional la capella del col·legi de la Consolació, construït per la congregació de les Germanes Agustines de l’Empar i recent inaugurat. Aquesta provisionalitat es va mantenir gairebé 20 anys, ja que la nova església no va començar a construir-se fins al 1948, en un descampat situat als afores de la ciutat, i no va començar a tenir activitat pastoral fins al 1951, si bé les obres no es van donar per acabades fins al 1957. L’autor del projecte de l’església va ser l’arquitecte mallorquí Guillem Moragues, encara que també hi va participar Rafel Llabrés, arquitecte igualment de Mallorca. El mestre d’obres va ser l’eivissenc Joan Tur Palau, ‘Fita’.

Anys més tard es van incorporar a l’edifici, a la part posterior i en un dels seus laterals, una casa parroquial i els salons per a activitats de la parròquia