El divendres 28 d’agost se celebra la solemnitat del bisbe i doctor de l’Església Sant Agustí d’Hipona, que a Eivissa també és la festa patronal del poble i la parròquia de Sant Agustí. Amb aquest motiu, a les set de la tarda s’oficiarà una missa solemne, seguida de processó, presidides pel bisbe d’Eivissa, Mons Vicent Ribas.

La data del 28 d’agost commemora el dia de la mort, l’any 430, de Sant Agustí, un dels pensadors principals del cristianisme i patró també dels teòlegs.

La parròquia de Sant Agustí va ser creada, com moltes altres de l’illa, amb la divisió parroquial decretada el 1785 pel primer bisbe de la diòcesi, Manuel Abad i Lasierra, que li va assignar un territori situat entre les parròquies de Sant Antoni i Sant Josep. Tot i això, la construcció de l’església parroquial es va endarrerir notablement per les diferències entre els mateixos feligresos i entre alguns d’aquests i els bisbes de l’època sobre quina era la ubicació més adequada per al temple; de fet, les obres no es van donar per acabades fins al 1819 i es va fer prescindint del porxo que figurava al projecte dissenyat el 1791 per l’enginyer, Pedro Groillez de Servier.

Una gran part dels pobladors de la zona del Vedrà dels Ribes, gairebé tots els de la vénda de Decà Torrent i alguns de la de Dellà Torrent, s’oposaven que l’església s’edificàs on va començar a construir-se, al costat de Can Pere Rafal (on ja s’oficiaven misses i hi havia un cementiri provisional), perquè deien que havia de ser al centre del territori de la parròquia. Tot i això, el bisbe Abad i Lasierra, es va negar a modificar el seu emplaçament i va comminar els feligresos de la parròquia de Sant Josep, que ja havien acabat la seua nova església amb l’ajuda dels vesïns del Vedrà dels Ribes, a col·laborar en les obres de l’església de Sant Agustí, però es van negar a atendre la crida del prelat, fins el punt que alguns varen ser empresonats per això. El segon bisbe de la diòcesi, Eustaquio de Azara, tampoc no va voler negociar amb els vesïns disconformes i va mantenir l’emplaçament elegit per Abad i Lasierra. Fins que va arribar el tercer bisbe, Climent Llozer, que va ser més receptiu a les raons dels discrepants, va comprovar els seus arguments i va acabar decidint el lloc definitiu on es va aixecar el temple. Quedava, no obstant, un serrell per resoldre: les famílies de Can Berri i Can Curt rivalitzaven per cedir el solar, i la solució salomònica va ser que cadascuna aportàs la meitat del terreny i que la porta principal de l’Església estigués mirant cap a les cases respectives, per això està orientada cap al Nord, una cosa molt poc habitual.

El canonge i historiador Joan Marí Cardona subratlla que el retard en la construcció del temple de Sant Agustí a causa de les discrepàncies, la manca de recursos i mà d’obra, van permetre que aquesta senzilla església rural arribàs fins als nostres dies com “una mostra de l’esperit de pobresa dels parroquians que la van construir i de la majoria dels illencs”.