La Red de Entidades para el Desarrollo Solidario (REDES), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Càritas i el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola consideren que l’aprovació del Reial Decret que permetrà una regularització extraordinària de persones migrants és una mesura de responsabilitat política, ètica i social.

Davant un procés tan complex tècnica i logísticament, que ha de desenvolupar-se en un període molt limitat de temps, les entitats signants confien que el procés de regularització extraordinària doni resposta a totes les persones que es troben en situació administrativa irregular, en particular aquelles que porten sofrint aquestes circumstàncies durant un llarg període de temps i no aconsegueixen regularitzar la seva situació per les vies ordinàries de la normativa d’estrangeria.

Aquest objectiu únicament serà possible si l’Administració es dota dels mitjans adequats per a oferir informació de qualitat i ofereix possibilitats de registre presencial d’expedients a totes les persones estrangeres potencialment beneficiàries.

Expressió coherent de l’Evangeli

L’acolliment, la protecció i la dignificació de les persones migrants constitueixen per a l’Església una exigència inherent a la seva missió. No es tracta únicament d’una opció pastoral, sinó també una exigència en matèria de drets humans i per tant d’una expressió coherent de l’Evangeli en la vida pública.

Aquesta passa decidida cap a una societat més justa i inclusiva, on ningú quedi relegat a la
invisibilitat i l’exclusió, suposa a més una ratificació al procés participatiu impulsat per la societat civil, que va aconseguir concitar a més de 900 organitzacions de tota índole i reunir més de 600.000 firmes per a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP).

Des de l’any 2023 les quatre entitats eclesials han participat en aquest procés i en
multitud de reunions amb actors polítics i socials exposant la preocupació compartida
i constatada en el dia a dia de la seva labor d’acompanyament per la relació innegable entre
irregularitat administrativa i exclusió social.

La irregularitat administrativa col·loca a les persones que resideixen a Espanya en una situació de forta vulnerabilitat, ja que limita greument el seu accés a drets bàsics i les exposa a múltiples formes de discriminació. Segons l’IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, gairebé nou milions de persones migrants viuen al nostre país. La situació administrativa irregular en la qual estan moltes d’elles provoca que el 68% es trobi en exclusió social.

Segons les últimes dades publicades per Càritas, el 47% de les persones acompanyades per la institució en 2024 no tenia regularitzada la seva situació, la qual cosa equival aproximadament a unes 550.000 persones. Una xifra que no para de créixer des de 2019. Al final, la irregularitat no sols limita l’autonomia personal, sinó que genera un cercle d’invisibilitat i desprotecció que afecta a tota la convivència social.

Sortir de la incertesa i la vulnerabilitat

La regularització administrativa transforma de manera profunda la vida de les persones migrants, perquè els permet sortir de la incertesa i la vulnerabilitat associades a la irregularitat i accedir plenament a drets i oportunitats bàsiques. Tenir una autorització de residència i treball obre la porta a l’ocupació formal i digna, a l’estabilitat econòmica i a la possibilitat de planificar un projecte de vida.

També facilita l’accés efectiu a la sanitat, l’habitatge, l’educació i altres serveis essencials, a més de permetre realitzar tràmits quotidians —com obrir un compte bancari o signar un contracte— sense por. La regularització redueix l’exposició a l’explotació laboral, a la discriminació i a situacions d’abús, i ofereix la tranquil·litat de poder circular i relacionar-se amb les institucions sense risc. En definitiva, suposa passar de la invisibilitat i la precarietat a la protecció, l’autonomia i la plena participació social.

La regularització permetrà que centenars de milers de persones cotitzin, paguin impostos i contribueixin formalment al sosteniment dels serveis públics, reforçant l’Estat del benestar.