La parròquia i el poble de Sant Ferran, de Formentera, celebren la seua festa patronal aquest dissabte, 30 de maig. La missa solemne en honor de Sant Ferran s’oficiarà a les 19 hores, presidida pel bisbe d’Eivissa i Formentera, Mons. Vicent Ribas.
En els dies previs, entre dimecres 27 i divendres 29, tindrà lloc el tridu a Sant Ferran, a les 20 hores.

Quan el primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad i Lasierra, va fer la divisió parroquial de les Pitiüses (1785), va decidir crear també una parròquia per a atendre els treballadors que explotaven les salines de Formentera i la va dedicar a l’advocació de Sant Ferran. La nova església parroquial hauria de situar-se prop dels estanys i es construiria a expensa del Rei; no obstant això, les dificultats que travessava la Hisenda reial a finals del segle XVIII van obligar a ajornar la construcció del temple, encara que no va ser l’única raó. Segons el canonge i historiador Joan Marí Cardona, van aparèixer també greus inconvenients que complicaven l’edificació, a causa de la naturalesa pantanosa dels terrenys que envoltaven les salines i a la proximitat del Estany Pudent, que era font de freqüents malalties. Aquests obstacles van persuadir al tercer bisbe d’Eivissa, Climent Llocer, que l’església parroquial de Sant Ferran havia de construir-se en un lloc diferent a l’inicialment previst, però sense que es encara es pogués començar l’obra.

Haurien de transcórrer encara algunes dècades més abans que fos possible. Després de la mort del bisbe Basilio Antonio Carrasco (1852) va desaparèixer la diòcesi d’Eivissa i l’Església pitiusa va passar a ser regida per vicaris capitulars; un d’ells, Rafael Oliver Ribes, va publicar en 1867 un nou pla parroquial que suprimia la parròquia de Sant Ferran i assignava els seus feligresos a la de Sant Francesc Xavier, encara que deixava oberta la possibilitat de construir una església-vicaria a la zona de ses Roques. Trenta anys més tard, en 1882, un altre vicari capitular, Manuel Palau Aquenza, va acollir les peticions dels feligresos de Sant Ferran i decidí restaurar la parròquia i edificar un temple a ses Roques, que era el lloc més cèntric de tot el territori parroquial, que abarcava les véndes de Punta Prima/s’Estany, es Molí i ses Roques.

La primera pedra es va col·locar el 8 d’abril de 1883 i les obres (executades en gran part de manera desinteressada i amb el treball de molts feligresos) es van prolongar durant 6 anys. L’església, encara sense acabar del tot, va ser inaugurada oficialment el 30 de juny de 1889.