El dilluns 10 d’agost se celebra la festa patronal del poble i la parròquia de Sant Llorenç. La missa solemne s’oficiarà a les 18.30 hores, presidida pel bisbe d’Eivissa, Mons. Vicent Ribas.

Els orígens històrics de la població de Sant Llorenç es remunten a l’època púnica, com demostra el jaciment arqueològic descobert a la zona des Safragell, on també van aparèixer restes romanes. Des de llavors fins als nostres dies, els seus habitants es van establir en habitatges disseminats, dedicats a feines agrícoles, aprofitant l’abundància d’aigua que proporcionaven nombroses fonts i el torrent de Labritja.

El paratge de les Torres de Balàfia era el més poblat i, per això, des del segle XVI s’havia considerat la possibilitat de construir-hi la segona església del quartó de Santa Eulària, que finalment es va aixecar a Labritja (Sant Joan) perquè estigués més a prop dels habitants de sa Cala.

No obstant això, la necessitat de dotar d’un temple els habitants de la zona es va mantenir, i la parròquia de Sant Llorenç màrtir va ser una de les que el primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad i Lasierra va ordenar erigir en el seu decret de divisió parroquial de 1785. Els seus feligresos es van afanyar per edificar aviat la nova església, que va ser beneïda dotze anys més tard, el 29 d’octubre de 1797, encara que molt abans ja s’hi oficiaven misses i el 1788 va acollir per primera vegada la celebració de la festa de Sant Llorenç. La benedicció solemne del temple va ser multitudinària amb la presència de feligresos, autoritats i dos-cents homes d’armes, segons la crònica que va deixar escrita el rector, Joan Coll.

Aquesta església rural és una de les tres úniques de les Pitiüses (amb la de Santa Gertrudis i la del Pilar de la Mola) que tenen el porxo d’una sola porta. La construcció va ser dirigida pel mestre d’obres mallorquí Joan Antoni Cerdà, la família del qual s’havia establert a Eivissa a la primera meitat del segle XVIII i va continuar a l’illa fins a la segona meitat del segle XIX.

Cap al 1850, l’església de Sant Llorenç es va ampliar amb una nova capella, la capella fonda, dedicada a la Mare de Déu del Roser.