Amb el mes de maig hem acabat, per aquest curs, les reunions quinzenals que hem tengut els grups de Vida Creixent, el dia de la Visitació de La Mare de Déu a la seua cosina Elisabeth. Hem fet la cloenda, tots els grups, reunits a Puig de Missa de Sta. Eulària per tal de guanyar el jubileu atorgat pel Sr. Bisbe, D. Vicent Juan Segura, amb ocasió dels 450 aniversari de la fundació de la Parròquia.

Arribats a Sta. Eulària per diversos camins i viaranys hem pujat, gojosos, al Puig de Missa. Pel camí hem admirat les formoses vistes que es contemplen observant des dels quatre punts de l’horitzó. Hem fet una visita al cementeri mentre lloàvem el ben cuidat que té, l’ajuntament, aquest indret. Bé podríem cantar des d’aquesta encontrada una estrofa de l’himne a la Mare de Déu de les Neus que Mn. Isidor Macabich li dedicà: Dalt d’aquest Puig, altar de tantes races / alçàreu fa quatre segles i mig vostra altar./ La terra aquí jurà ses seues traces, / tots els pobles aquí tenen sa llar./ Que tots hi prenguin guia, / que cercar no podran un far millor. / Mare del Bon amor, Verge Maria, / regnau en nostre cor./

Amb ocasió del Jubileu, els parroquians de la vila del Riu han engalanat, amb dues corones d’or i joies de les emprendades, les imatges de la Mare de Déu del Roser i del seu Fill.

Prop de les 13:00, a l’esplanada del Temple, el mossènyer, D. Vicent Ribas Prats, també vicari general de la diòcesi i D. José Alexandre, ens han donat l’acollida i la benvinguda. I totes, processionalment, cantant, «Que alegria cuando me dijeron vamos a la Casa del Señor» hem entrat a l’Església, a peu pla, a on el Sr. Bisbe ha presidit l’eucaristia.

Entorn a la primera lectura on l’evangelista Lluc  ens ha narrat la primera peregrinació de Maria portant el nen Jesús en el seu si el Sr. Bisbe ha extret unes conclusions, per a nosaltres, persones majors, com la cosina de Maria, l’Elisabeth. Com elles dues hem de propagar, animosos, entre les persones del nostre entorn, els fruits de la nostra formació permanent. Citant al Papa Francesc ha insistit que hem de ser persones alegres que transmetem, al altres, la nostra alegria d’haver-nos trobat amb Jesús i Maria.

Abans d’acomiadar-nos de la Mare de Déu del Roser cantant-li la Salve, D. Vicent Tur, consiliari diocesà de Vida Creixent, ha redundat en les paraules del Sr. Bisbe dient-nos que Maria i Elisabeth es comuniquen i comparteixen  la Bona Nova. També nosaltres, a les nostres reunions, hem de compartir la nostra fe i implicar-nos per estendre el Moviment.

Acabada l’eucaristia ens hem traslladat a cal mossènyer a on els prestigiosos i populars cuiners amb la marca de «Mans Unides» ens tenien preparat uns encantadors aperitius i un suculent arròs de paella, seguits de postres, pastissos, aigua, vins, licors i fins i tot cafè caleta.

Gràcies, Sr. bisbe, per la seva presència i paraules encoratjadores que ens ha dirigit a l’homilia. Gràcies, D. Vicent, per la formosa trobada que ens ha organitzat, dalt el Puig de Missa, amb Déu, nostre Pare, i amb la nostra mare naturalesa, quasi vora les aigües pulcres i transparents de la Mediterrània. Gràcies, D. Vicent Tur, consiliari de Vida Creixent, per l’estil bondadós i pacient que té amb tots naltros.  Gràcies, Maria Dolors, la presidenta diocesana, per l’interés i preocupació perquè no faltàs el mínim detall a l’organització. Gràcies als grups de Vida Creixent de Sta. Eulària acuradament a n’ Isabel, Catalina i Anita perquè ens heu acostat amb tant de fervor a la vostres patrones, Eulària i Mare de Déu del Roser.

Abans d’introduir aquesta cunya de gratitud hem parlat de la mediterrània. Des d’aquí, i ja amb panxa plena, podríem recitar aquells versets que escrigué Manuela de los Herreros: … Per lo fina, ric tresor,/ que em tens l’ànima sorpresa / per cada ona que te besa/ tens un batec del meu cor./

O millor encara, cantar aquest formós poema d’Eivissa que tenim, escrit i musicat pel mestre Gamisans:

ROQUETA SE MEUA ROCA

Eivissa, Illeta daurada, / ramell de polida màgia/ on canta l’alba argentada / on canta es llevant ses gales.

Capseta tota enjoiada / enmig d’una llum mai vista, / llumeta que del cel mana, / llumeta des ulls de nina.

Perla d’escuma marina, / lliri blanc que surt del mar, / cambra d’amor perfumada / d’aures que vénen i van.

Roqueta, sa meua roca, / castell de sa gentilesa, / Roqueta, sa meua roca, / palau de vida serena.

Besades de ses ondines / hi arriben amb l’ona brava, / portant als pits que sospiren / s’encís de veus d’enyorança.

Roqueta, sa meua roca, / castell de sa gentilesa, / Roqueta, sa meua roca, / palau de vida serena.

Lliri blanc que surt del mar, / cambra d’amor perfumada / d’aures que vénen i van, / d’aures que vénen i van.

I per acabar recordam un fragment d’en Joan Maragall en el seu cant espiritual que ben bé ho hagués pogut escriure, com a pregària, assegut a la barana, davant la torre de defensa, tenint al seu aguait l’únic poble de les illes Balears que té riu. :

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,

què més ens podeu dar en una altra vida?

Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,

i el cos que m’he donat, Senyor, i el cor

que s’hi mou sempre. i temo tant la mort!

¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

… més enllà veig el cel i les estrelles,

i encara allí voldria esser-hi hom:

si heu fet les coses a mos ulls tan belles,

si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,

per què aclucà’ls cercant un altre com?

…Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s’acluquin aquests ulls humans,

obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa…

 

Sta. Eulària, a 31 de maig de 2018

Germà Ventura

Deja tu comentario