HOMILIA A LA CELEBRACIÓ DEL JUBILEU DE LA MISERICÒRDIA DE LES CONFRARIES DE LA DIÒCESI D’EIVISSA Santa Eulàlia, diumenge 23 d’octubre de 2016

Estimats germans i germanes, fills tots de Déu:

1. Ens vam reunir aquest diumenge aquí a Santa Eulàlia un bon grup de fidels cristians, la majoria dels quals sou membres de les diferents confraries de la nostra Diòcesi. I en aquest diumenge, en aquesta celebració viurem tres coses: a) d’una banda, és un diumenge més de l’any, aquest cop és el diumenge XXX del cicle litúrgic C i com cada diumenge, participant en la Santa Missa per al nostre bé s’escolta la Paraula de Déu, que és una cosa que Déu ens diu per a ajuda la nostra i podem rebre el Cos i la Sang de Jesús per estar més units a Ell. b) Aquest any, des del passat dia 8 de desembre fins al proper 20 de novembre de estem celebrant l’Any Jubilar Extraordinari de la Misericòrdia, i així com parròquies, com a grups, com a membres de l’Església anem tractant d’acollir el missatge de la Misericòrdia de Déu sempre amb tota la humanitat i ara amb nosaltres. C) I finalment aquest diumenge és també, des de fa 90 anys el dia del Domund, el dia en què se’ns convida a ajudar les missions. Anem a pensar una mica en aquests tres aspectes per gaudir i aprofitar aquesta celebració.

2. La Paraula de Déu que hem escoltat ens ha presentat a dues persones que han anat al temple a pregar. Un, un fariseu es presenta davant Déu dient-li: sóc perfecte, ho faig tot bé, no tinc cap error. I és clar, presentant-així, convençut que és així, no canvia, no millora; no li demana ajuda a Déu sinó que davant Déu i els altres el que fa és presumir de ser perfecte. I així es queda, sense millorar.

L’altre es presenta davant Déu reconeixent els seus errors, demanant-li perdó a Déu. I clar, si li demana perdó a Déu, Déu li ho dóna, el canvia el millora. Com acaba dient Jesús en les seves paraules: «Aquest va baixar a casa seva, i l’altre no».

Si jo em crec perfecte, doncs ja està seguiré així si no empitjorant perquè no va millorar. Si per contra, penso que la Paraula de Déu m’anirà ajudant, m’anirà donant indicacions i consells i jo els acull i tracte de posar-los en pràctica, podré anar millorant la meva vida, les meves accions, les meves paraules.

Per això és important anar amb freqüència, especialment els diumenges a la Missa, escoltar amb atenció i interès la Paraula de Déu i, ajudats amb la força que ens dóna Jesús amb el seu Cos i la seva Sang a la recepció de la comunió, anar millorant cada vegada més de veritat, sense parar-se en això com hem escoltat que va fer aquest fariseu.

3. Amb aquesta celebració aquí avui fem el Jubileu de la Misericòrdia de vosaltres, benvolguts germans i amics que sou membres de les confraries que hi ha en diferents parròquies de la nostra Diòcesi.

Què és l’Any de la Misericòrdia? Què pot aportar a la nostra vida? Per a què ens serveix? ¿En què ens ajuda?

Es tracta d’un Any, convocat pel Papa Francisco per afavorir que contemplant la Divina Misericòrdia, que supera tot límit humà i resplendeix sobre la foscor del pecat, puguem arribar a ser testimonis més convençuts i eficaços de com és Déu, de com actua Déu . I alegrar-nos d’això. I al costat d’això, veure nosaltres com hem de ser.

Com és Déu? És misericordiós. És misericordiós amb el que fa a favor de cada un. I és especialment misericordiós amb el perdó que ens dóna. A les persones sovint els resulta difícil comprendre la misericòrdia, ja que de vegades el que diem és «me la pagaràs» i de «espero que rebis el que et mereixes.» No obstant això, Déu és misericordiós fins amb els pitjors ofensors, pecadors, i transgressors de la llei. I la història de la humanitat és una manifestació contínua de la misericòrdia de Déu. I Déu, fet home en Jesús ens el presenta com un practicador de la misericòrdia amb la seva paraula, amb els seus gestos, amb tota la seva vida. Parlar de la creu.

La Bíblia, en les seves primeres frases ens diu que Déu va crear l’home a la seva imatge i semblança. Ens ha creat perquè parlem, visquem, ens comportem com es comporta Ell, en definitiva, perquè siguem misericordiosos. Déu ens estima i ens deixa llibertat. Déu ens estima, com ens estima ens indica com és mostro camí, la nostra manera de ser, la nostra forma d’actuar, però ens deixa la llibertat de fer-li cas o no: si li fem cas anem bé, si no l’hi fem … no anem bé.

Per això, Jesús ens diu «Sigueu compassius com el vostre Pare celestial és misericordiós». I entre les últimes paraules del Dijous Sant: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat».

Aquest Any de la Misericòrdia, doncs, és un temps perquè siguem més conscients de la misericòrdia de Déu i en conseqüència, siguem nosaltres, com ho és Déu, compassius.

Diverses vegades he dit que si a Eivissa i Formentera vivim com compassius nostres Illes seran millors del que són. Això implica que hem de mirar als altres, sense importar la seva condició, amb els mateixos ulls amb els quals mirava Jesús. A acollir els altres amb la mateixa actitud amb la qual va acollir per exemple a la dona cananea, a apropar-nos amb la mateixa obertura amb la qual es va acostar a Zaqueu.

Que el nostre món, la nostra societat, el nostre ambient sigui un lloc de misericòrdia. Tots som deixebles i missioners. Tots tenim la responsabilitat que el missatge de l’evangeli de Jesús arribi al cor del que està al nostre costat, tots tenim la responsabilitat de, com a bons samaritans, curar la ferides oberta a les persones que estan al nostre entorn.

Davant la propera cloenda de l’Any Jubilar de la Misericòrdia ens hem de preguntar: com ho hem viscut? ¿Ha influït en la nostra vida, en les nostres opcions, en les nostres activitats? ¿Se’ns notarà que hem tingut la sort de viure un any descobrint la misericòrdia divina?

Déu és misericordiós i així cada un de nosaltres podem descobrir les accions de misericòrdia que Déu ha tingut, té i seguirà tenint amb nosaltres. Aquesta consciència de la misericòrdia divina ens descobreix com Déu vol i ens proposa que caminem tots cap a Ell. Si això ho fem duem a terme un camí cap a la santedat, afavorint la nostra pertinença a l’Església i, conscients de la misericòrdia de Déu ser també nosaltres compassius amb els altres.

Les Confraries passant les imatges de Jesús i de la Verge, siguin doncs manifestadores de la misericòrdia,

Aprofitem, doncs, l’ensenyament d’aquest Any de la Misericòrdia i que es compleixi entre nosaltres el que afavoreix el Papa Francisco: «Com m’agradaria que els propers anys estiguin immersos en la misericòrdia, per anar a la trobada amb cada persona portant la bondat i la tendresa de Déu! Que a tots, creients i els allunyats, pugui assolir el bàlsam de la misericòrdia com un signe del Regne de Déu, ja present entre nosaltres «.

4. I avui és el Diumenge del Domund. A l’Església catòlica, cada any, i aquest any és ja l’any 90, a aquest diumenge en diem el Dia del Domund o Jornada Mundial de les Missions, un dia en què l’Església convida a ajudar els missioners. Va ser el Papa Pio Xi qui el va fundar. El Diumenge Mundial de les Missions és el dia en què tota l’Església universal resa per l’activitat evangelitzadora dels missioners i missioneres, i col·labora econòmicament amb ells en la seva tasca, especialment entre els més pobres i necessitats.

Així, doncs, avui, penúltim diumenge d’octubre, en tot el món vam quedar convidats, cridats, animats a ajudar els missioners en la seva tasca evangelitzadora portada a terme en els països on treballen. En aquesta Jornada, doncs, hem de ser conscients, i obrar en conseqüència, de la responsabilitat de tots els cristians en l’evangelització i, en conseqüència, hem d’estimar i donar suport a la causa missionera, aquesta obra que duen a terme els missioners per donar a conèixer a tothom el missatge de Jesús a aquells llocs del món on és tan necessari.

Eivissa i Formentera han estat sempre bones col·laboradores de les missions catòliques: sempre, a més, hi ha hagut missioners i missioneres provinents de les nostres Illes. Que aquest diumenge del Domund ens ajudi a que se segueixi col·laborant amb les missions com sempre s’ha fet aquí. Així, doncs, que sigui un diumenge especial en el qual fem una oració fervent al Senyor per col·laborar en l’extensió del seu regnat en el món, que amb interès comprenguem millor el que són les missions, de tal manera que creixi en tots en fervor missioners i així ajudem, també amb generositat donatius les missions.

Amb aquests donatius es subvenciona el sosteniment dels missioners i els seus col·laboradors. També s’atenen altres necessitats especials: construcció d’esglésies i capelles, formació cristiana, compra de vehicles …, a més de desenvolupar projectes socials, educatius i sanitaris