Portem una setmana, des de diumenge passat, participant en la pregària, juntament amb altres batejats, demanant al Senyor la unitat dels cristians, complint així el que va fer Jesús; en efecte, en l’Últim Sopar a Jerusalem, en el primer Dijous Sant de la història, Jesús es dirigeix al Pare: «No prego només per ells, sinó també per aquells que, per mitjà de la seva paraula, creuran en mi, perquè tots siguin u. Com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat «(Jn 17,20-21).
En efecte, pel baptisme hem estat fets tots fills adoptius del Pare, hem estat incorporats a Crist i hem rebut l’Esperit Sant. Hi ha una identitat real i espiritual que ha de crear unitat i no divisió, fraternad i no separació. En aquesta setmana, ja que a Déu pregant per aquesta unitat, i aquest prec ha d’anar unit pel compromís en accions que fomentin i afavoreixin aquesta unitat: no podem demanar a Déu que ens concedeixi allò que no estem disposats a fer nosaltres. Déu amb nosaltres i nosaltres amb Ell participant dels seus sentiments i complint la seva voluntat.
Aquest any el Octavari de pregària per la Unitat dels Cristians ha estat inspirat pel lema: «Jesús li va dir: ‘Dóna’m aigua'» (Jn 4,7), pres del capítol 4 d’Evangeli de Sant Joan, on, trobant Jesús amb una samaritana després d’un viatge amb sol, cansament, set, com a home tenia necessitat de l’aigua. Amb aquesta petició Jesús destaca la necessitat que tenim de recórrer els uns als altres per viure, en aquest cas, viure complint la missió de l’Església. Hi ha o diàleg, un examen de la pròpia identitat, 01:00 ajudar-se recíprocament, una nova vida. Anem a meditar, doncs, una mica aquest text.
En aquest passatge evangèlic destaca des del principi la humanitat de Jesús: Jesús és també home i per això, se’ns presenta un Jesús fatigat per un llarg camí sota un sol ardent i, per això, és un Jesús assedegat que demana, com un pelegrí qualsevol, una mica d’aigua per refrescar-se.
Però aquest home, encara assedegat, és un home extraordinari. Es comporta d’una manera diferent, eficaç, millor; un rabí, és a dir un mestre o doctor, no parlava mai amb una dona. Tant és així que hem escoltat com els mateixos apòstols es van sorprendre a veure Jesús parlar amb una dona. Però un pas més, Ell que era jueu parla amb una samaritana, quan des de feia segles dos pobles es menyspreaven. I més encara, Jesús es posa a parlar amb una dona samaritana que havia tingut una vida poc recomanable, no era neta; havia tingut fins a cinc marits i ara convivia amb un altre.
Jesús va triar aquesta situació per fer-nos unes manifestacions extraordinàries:
a) A aquesta dona Jesús es manifesta com a profeta; la dona va declarar: «Senyor, veig que ets profeta». A l’profeta se li atribuïa la capacitat de conèixer fins i tot les coses ocultes i de penetrar en la profunditat de l’ànima: Jesús li desemmascara que ha tingut cinc, i que viu ara amb un altre que no és marit.
b) A aquesta dona Jesús li declara obertament que és el Messies promès: la dona li diu: «Jo sé que el Messies està per arribar». I Jesús li respon: «El Messies sóc jo».
c) A aquesta dona Jesús li revela el do que ha vingut a portar als homes: l’única aigua que pot saciar la set de veritat i d’amor pròpia de l’ànim humà, l’aigua de l’Esperit Sant, de o veritat, de la seva paraula , de la seva gràcia. En efecte, li diu: «El qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més tornarà a tenir set, sinó que aquesta aigua es convertirà en el seu interior en una deu capaç de donar vida eterna».
d) I finalment, Jesús li anuncia a la dona samaritana que ha arribat el moment de trencar tota barrera de caràcter ètnic i religiós, de no vincular ja el culte a un determinat lloc o determinats ritus exteriors, sinó d’adorar a Déu «en esperit i veritat «.
Tot això Jesús ho va revelar llavors a la dona samaritana i, ara per mitjà d’ella, ho revela avui a nosaltres. La trobada de Jesús amb aquella dona acaba amb una obra meravellosa: la canvia completament en el profund de la seva ànima: de pecadora la converteix en penedida, d’convertida en apòstola, a missionera. Sant Agustí deia que la samaritana és símbol de l’Església, que rep la revelació per part de Jesús i es fa anunciadora. En efecte, l’Evangeli ens ha dit que «La dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent: -Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. ¿No serà aquest el Messies? «.
Acollim, doncs, aquest missatge que Jesús ens adreça a nosaltres. És Ell el que ens parla, el Messies promès, el salvador del món, no hem de buscar en cap altre la salvació. A nosaltres avui i sempre Jesús ens repeteix: «Només jo puc donar-te l’aigua que veritablement apaga la set, que pot satisfer les exigències més profundes del teu esperit. No has de buscar les solucions, el desig i veritat, de bondat, de felicitat en una altra part, ja que quedaries decebut. Les coses, les criatures, són útils si et porten a mi, que sóc la forta de la vida.
En aquest procés de bé de la humanitat, de cada persona, Jesús ens crida a la unitat, no a la uniformitat. La unitat l’amor. En aquesta unitat, podem fer bé al món en l’evangelització, la tan necessària evangelització, que porta la pau i la fraternitat, l’amor i la solidaritat, i allunya guerres, persecucions, ofenses.
La dona samaritana, amb el seu cor transformat es va anar al seu poble a missionar, a renunciar a la gent que havia trobat el Messies. Molts, arran d’això, van creure en Jesús, moguts pel testimoni de la samaritana (cf. Jn 4,39).
La missió és un element de la fe cristiana, una conseqüència de la mateixa. Tot cristià està cridat a anunciar el nom del Senyor. Missionar no és fer proselitisme, sinó acostar-se als altres en un diàleg amorós, obert a donar ia rebre, respectuós amb les diferències.
La nostra missió ha de ser una tasca al mateix temps de paraula i de testimoniatge. Proclamar la veritat apresa de Crist i viure d’acord amb això. No podem donar el mal exemple de no viure el que prediquem. Si les nostres paraules i el nostre testimoni són autèntics, el món prestarà atenció i creurà.
Si volem, si necessitem un món fratern i unit, siguem fraterns i units els que creiem en Jesucrist.
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.