DIUMENGE DE RAMS • CICLE A • 9 abril 2017

Amb la solemne celebració de la memòria de l’entrada de Jesús a Jerusalem hem començat la Setmana Santa, aquesta gran i extraordinària Setmana en la qual l’Església, per mitjà de les obres de tots els que som membres de la mateixa contemplarem Jesús que s’ofereix a favor nostre, acollirem la institució de l’Eucaristia i del ministeri sacerdotal en el dijous Sant, adorarem el Crist a la Creu en divendres Sant, preparant-nos per, per mitjà de l’oració i de l’esperança, a la Resurrecció del Senyor, vencedor de la mort, la mort seva i la mort nostra.

La nostra celebració d’avui es divideix en dos moments íntimament units entre si: la memòria de l’entrada de Jesús a Jerusalem entre dues multituds joioses, mentre els poderosos, en el secret dels seus palaus, intrigaven per eliminar-lo, I, el segon moment la celebració de la Santa Missa en la qual hem escoltat el relat de la Passió del Senyor tal com Ell la va viure i des de llavors la proclama l’Església avui a través de l’Evangeli de Sant Mateu.

Aquesta celebració d’avui, amb aquests dos temps: processó de les palmes i celebració de la Missa desitjo que us s’involucrin en tres actituds: a) anar a trobar el Senyor; b) acollir Jesús, amb fe, reconeixent i acceptant-amb veritable Déu i veritable home; c) seguir Jesús sincerament, complint, com va fer ell, la voluntat del Pare per a la vida de cadascú.

Anar a la trobada del Senyor.

El Diumenge de Rams és el diumenge de la trobada espontani i festiu d’una multitud que va anar a rebre Jesús, que venia de Betània i entra triomfalment a la ciutat santa de Jerusalem per afrontar lliurement la passió i la mort a la creu i així portar a terme el misteri de salvació de tota la humanitat, a favor de la qual s’havia fet home sense parar per això de ser Déu, i assumint en si tota la feblesa i misèria humana, excepte en pecat.

El poble bo i senzill, que tantes vegades li havia sentit el missatge evangèlic de Jesús i que havia vist els seus signes prodigiosos percep la grandesa i dignitat de Jesús, Rei i Messies, que entra a Jerusalem i així va a trobar, acompanyant-lo i cantant-li aclamant-lo com a Fill de David.

Amb aquesta història se’ns quedi un bon ensenyament: tots som convidats a anar a la trobada de Jesús, no només de forma exterior, ni amb una acollida d’un moment, sinó que ens quedi clar que hem d’anar a trobar Jesús sempre, amb una actitud sincera o coherent, que neixi en el profund del nostre cor i que canviï i millori la nostra vida cada dia per l’acceptació dels ensenyaments de Jesús.

Acollir Jesús com a Fill de Déu

Hem anat a trobar Jesús per acollir-lo en el profund del nostre esperit i en el cor com un «veritable home», descendent de l’estirp de David, com tots els textos messiànics havien anunciat i lustrat. Però tot això sense eliminar la idea que Jesús és també veritable Déu, una persona divina, la segona Persona de la Santíssima Trinitat, amb dues naturaleses completes: una humana, similar a la nostra, i una altra Divina, la mateixa i única del Pare i de l’Esperit Sant.

Per això, no és prou només anar amb alegria i entusiasme, ni n’hi ha prou admirar i gaudir de les belles expressions seves, sinó que cal acollir-lo com a únic Salvador d’ahir, d’avui i de sempre. Acollir-lo com a punt de referència per a la nostra vida i com a Mestre i Senyor de la humanitat.

Que el Diumenge de Rams ens ensenyi i ens impulsi a seguir sempre de forma més coherent i activa a Jesús, no quedant-nos i aspectes externs o superficials.

Seguir coherentment Jesús, obrint-li el nostre cor.

El Diumenge de Rams ens convida molt concretament a seguir Jesús, que es presenta, en el seu triomf, com humil i disponible perquè cada deixeble l segueixi amb coherència en la vida quotidiana i viva contínuament fidel al missatge evangèlic.

Acollir Jesús és fonamental i cal comprendre que només Ell pot alliberar-nos de qualsevol por i problema: acceptar Jesús, doncs, fa créixer en nosaltres la confiança i la pau veritable perquè només Ell ens comprèn plenament i pot realment ajudar-nos a superar cada dificultat i problema que hem trobar en la nostra vida.

Aquestes breus reflexions sobre el Diumenge de Rams expressen bé una idea que Sant Joan Pau II ens deia el dia que va començar el seu pontificat el 22 d’octubre de 1978: «No tingueu por d’acollir Crist i d’acceptar la seva potestat! No tingueu por! Obriu, més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist!

Obriu a la seva potestat salvadora els confins dels Estats, els sistemes econòmics i els polítics, els extensos camps de la cultura, de la civilització i del desenvolupament. No tingueu por! Crist coneix «el que hi ha dins l’home». Només Ell ho coneix! »

Sovint l’home actual no sap el que porta dins, en el profund del seu ànim, del seu cor. Moltes vegades se sent insegur sobre el sentit de la seva vida en aquest món. Se sent envaït pel dubte que es transforma en desesperació. Permeteu, doncs, -us ho prego, us ho imploro amb humilitat i amb confiança- permeteu que Crist parli a l’home. Només El té pala¬bras de vida, sí, de vida eterna! «

Deja tu comentario