DOMINGO DE RAMOS. S.I. CATEDRAL. CICLE B

Amb aquest Diumenge de Rams comença la gran setmana, anomenada “Setmana Santa», model per a totes les setmanes de l’any: els fidels seguidors del Senyor Jesús som cridats a recollir-nos amb més freqüència i interès en l’escolta de la Paraula de Déu, que en els textos de la Bíblia ens presenten els grans moments de la salvació. En aquesta setmana important celebrem els records suggestius i implicants del misteri pascual: la passió, la mort, la sepultura i la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist.

La setmana més important de l’any litúrgic comença amb el Diumenge de Rams, continuant el temps de Quaresma fins el Dijous Sant. Amb l’Eucaristia en la tarda del Dijous Sant, l’Eucaristia del Sopar del Senyor, comença el Tridu Pasqual, que continúa amb el Divendres Sant, en la Passió del Senyor, i el Dissabte Sant que té com a centre la Vigília Pasqual celebrant la resurrecció del Senyor i iniciant la Pasqua.

La profunda i personal meditació, l’oració comunitària i litúrgica es fan cada vegada més intenses en la lloança i en el reconeixement a Déu que ens salva i, especialment els dies del Tridu Pasqual, constitueixen la concreta i grata resposta a la immensa i gratuïta misericòrdia de Déu a favor de tota la humanitat.

Amb el Diumenge de Rams i per tots els dies de la Setmana Santa la comunitat cristiana és cridada fortament a acollir al Senyor, acollint amb el cor els grans misteris de la salvació, portats al seu compliment pel Senyor Jesús en els últims dies de la seva vida a la terra, començant amb la seva solemne entrada a la Ciutat Santa de Jerusalem.

Aquest Diumenge dels Rams l’hem de viure plenament amb el tresor dels grans ensenyaments que la litúrgia ofereix a la comunitat cristiana reunida en l’oració, per aplicar-ho a tota la nostra persona i acollir que Crist ve amb el seu cor cristià i els ulls nets perquè nosaltres participem dignament en els actes de la Setmana Santa i anem semblant-nos a nostre Senyor i Mestre.

Amb Jesús tots estan habilitats a viure amb alegria i gratificació moments de fe i esperança, perquè el mal i el pecat de les persones són eradicats amb les seves obres a favor de la humanitat, i la mort de Jesús li porta a la seu forta i definitiva resurrecció, a la qual tota persona hi som també destinats.

Aquest diumenge d’avui és un dia de la festiva trobada del poble hebreu amb el Mesías, i amb això tots nosaltres hem estat cridats també a unir-nos plenament amb Ell, que encara sent humil i modest, col·locat sobre un simple ruc, fa la seva entrada solemne a Jerusalem.

Aquí en la Catedral, com es fa en tots els temples, després de la processó hem fet la lectura de la Passió del Senyor. I això és important conèixer-ho i admirar-ho.
El primer de l’Evangeli ha estat una lloança a Jesús, dient-li “Hosanna” però després es va a dir “Crucifíca’l”.

Així hem començat amb la benedicció dels rams, ha seguit la lectura de l’Evangeli que relata l’entrada de Crist a la Ciutat Santa, i acaba amb la processó. La processó que hem fet té com a meta la celebració de l’Eucaristia, ja que en ella es reactualiza el sacrifici de Crist. L’entrada de Crist a Jerusalem tenia la finalitat de consumar el seu misteri Pascual. La litúrgia de la missa insisteix en els aspectes de la Passió i de la Pasqua. Durant la processó d’aquest diumenge, portem a les mans rams d’olivera com a signe de pau i esperança, perquè en el seguiment de Crist, passant nostra pròpia passió i mort, viurem la resurrecció definitiva de Déu. Després portem a les nostres cases els rams beneïts, com a signe de la benedicció de Déu, de la seva protecció i ajuda. La presència dels rams en les nostres llars és un recordatori que hem victorejat a Jesús, el nostre Rei, i li hem seguit fins a la creu, de manera que siguem conseqüents amb la nostra fe i seguim i aclamem al Salvador durant tota la nostra vida.

Les lectures d’avui fixen la nostra atenció en Jesús que és el centre de quant anem a celebrar en aquests dies. Crist Jesús, el Mesías i Fill de Déu, fidel a la voluntat del Pare i per amor infinit cap a la humanitat, segueix el camí que li portarà a la creu amb la finalitat d’obrir-nos les portes de la Vida.

Jesús es lliura voluntàriament a la seva passió i mort; no va a la creu obligat per forces superiors a ell. “Crist es va humiliar, fent-se obedient fins a la mort, i mort de creu” (Flp 2, 8). Obedient a la voluntat del Pare, Jesús comprèn que ha arribat la seva hora; acull la voluntat del Pare amb l’obediència lliure del Fill i amb infinit amor als homes. Jesús va a la creu per nosaltres; porta els nostres pecats a la creu, i els nostres pecats li porten a la creu: va ser triturat per les nostres culpes, ens diu Isaías (cf. Is 53, 5). El procés i la passió de Jesús continuen al nostre món; els renova cada persona que, pecant, ho rebutja i perllonga el crit: “No a aquest, sinó a Barrabás. Crucifíca’l!”.

En contemplar a Jesús en la seva passió, veiem els sofriments de tota la humanitat. Crist, encara que no tenia pecat, va prendre sobre si el que l’home no podia suportar: la injustícia, el mal, el pecat, l’odi, el sofriment i, finalment, la mort. En Crist, Fill de l’home humiliat i sufriente, Déu estima, perdona i acull a tots. En la creu, Déu restableix la comunió amb els homes i dóna el sentit últim a l’existència humana. Déu ens ha creat per amor i per a l’amor. Déu estima a l’home amb un amor infinit.

La creu és l’abraçada definitiva de Déu als homes. Des d’aquesta abraçada de Crist en la creu el més profund del misteri de l’home ja no és la mort, sinó la Vida. La creu ha trencat les cadenes de la nostra solitud i del nostre pecat, i ha destruït el poder de la mort. Des de la passió del Fill de Déu, la passió de l’home ja no és l’hora de la derrota, sinó l’hora del triomf: el triomf de l’amor infinit de Déu sobre el pecat i sobre la mort.

La Setmana Santa ens convida a acollir aquest missatge de la creu. En contemplar a Jesús, el Pare vol que acceptem seguir-ho en la seva passió, perquè, acollint el seu amor i reconciliats en Crist, compartim amb Ell la resurrecció.

“Crist per nosaltres es va sotmetre fins i tot a la mort, i una mort de creu. Per això Déu ho va aixecar sobretot, i li va concedir el nom que està sobretot nom” (Flp 2,9). Aquestes paraules de l’apòstol sant Pau expressen la nostra fe: la fe de la nostra Església.

La Setmana Santa ens situa de bell nou davant Crist, viu a la seva Església. El misteri pascual, la passió, mort i resurrecció, que revivim durant aquests dies, és sempre actual. Tots els anys, durant la Setmana Santa, es renova la gran escena en la qual es decideix el drama definitiu, no només per a una generació, sinó per a tota la humanitat i per a cada persona. Nosaltres som avui contemporanis del Senyor. I, com la gent de Jerusalem, com els deixebles i les dones, estem cridats a decidir si ho acollim i creiem en ell o ho rebutgem, si estem amb ell o contra ell, si som simples espectadors de la seva passió i mort o, fins i tot, si li neguem amb les nostres paraules, actituds i comportaments.
Com cada any, aquests dies sants volen conduir-nos a la celebració del centre de la nostra fe: Crist Jesús i el seu misteri Pascual. Aquest és el centre de totes les celebracions d’aquesta Setmana Santa, en la litúrgia, les processons i representacions de la passió. Deixem-nos trobar per Crist Jesús, que surt una vegada més al nostre reencontre. Recorrem amb ell el viacrucis per arribar a la via lucis. Deixem que s’avivi la nostra fe en Ell i en la seva obra de Salvació.

Ajudem als altres a acostar-se a Jesús i a trobar-se o retrobar-se amb ell per deixar-se estimar, sanar, perdonar i salvar per Déu, per recuperar l’alegria de l’Evangeli, l’alegria que dóna el saber-se estimats per Déu. Aquest és el nucli central de la nostra fe, aquest és el nucli essencial de la nostra Setmana Santa, que no pot romandre oblidat, desdibuixat o diluït.

En la passió es posa en relleu la fidelitat de Crist, en contrast amb la infidelitat humana. En l’hora de la prova, mentre tots, també els deixebles, inclòs Pere, abandonen Jesús (cf. Mt 26, 56), ell roman fidel, disposat a vessar la seva sang per complir la missió que el Pare li ha confiat. Al costat d’ell roman María, silenciosa i sufriente. Aprenguem de Jesús i de la seva Mare, que és també la nostra mare. La veritable força del cristià es veu en la fidelitat i l’alegria amb la qual és capaç de viure la seva fe i en l’alegria de compartir amb uns altres l’experiència de l’amor de Déu en Crist, resistint als corrents contraris, a les incomprensions i a les fustigacions. És el camí pel qual el Nazaré ens proposa en el seu seguiment.

La seva mort tan plena de fidelitat i d’amor ha obert un camí en el bosc, ple d’ensopegades, de la nostra realitat. Jesucrist, el Fill de Déu, ha obert un camí perquè tots puguem seguir-li, amb la certesa que, per difícil que ens sembli, el que vulgui podrà trobar en Ell la vida, la salvació i la gràcia.

Us convit a viure aquests dies acostant les nostres vides al Sagrament de la Confessió i, purificat el passat, seguir deixant que Crist brilli en nosaltres. Obrim les portes del nostre cor a Crist que ens estima!

Celebrem aquests dies en contemplació meditativa. En ells es va a fer present el més gran i profund que tenim i creiem els cristians. Que la nostra participació en les celebracions ens endinsin en un renovat despertar de la nostra fe, de la nostra esperança i del nostre amor. Així l’hi deman a María que va saber estar al costat del seu Fill Jesucrist. Que Ella, com a bona Mare, ens ajudi a ser fidels seguidors del seu Fill. Amén.