ERECCIÓ DE LA PARRÒQUIA DE LA SGDA. FAMÍLIA DE CAN BONET

ERECCIÓ DE L’ESGLÈSIA DE LA SGDA. FAMÍLIA COM A PARRÒQUIA DE LA SGDA. FAMÍLIA

Corrien els anys setanta quan el prevere Rd. D. Vicent Bonet decidí urbanitzar el seus terrenys, a la partió de «Ses Païsses» per a vendre’ls, a preus econòmics, principalment a les famílies de Corona i Sant Mateu que havien emigrat a Sant Antoni per mor del turisme. No es conformà sols amb aquest fet social sinó que donà a l’Església dos amplis solars. Un per a construir una escola i l’altre una parròquia. No passaren molts anys quan el bisbe José Gea i D. Joan Torres, Borrasca, mossènyer de sant Antoni,  varen iniciar la demarcació i la construcció de la primera fase, tant a un solar com a l’altre. L’escola començà a funcionar en pocs anys per la necessitat de dotar de cultura als fills dels nous inquilins. L’església fou més difícil acabar-la per manca de subvencions. Uns quatre anys enrere, l’actual bisbe, D.Vicent Joan Segura i el mossènyer de Sant Antoni i responsable d’aquesta església sufragània, D. Vicent Colomar, Pins, decidiren donar-li una empenta. El resultat ha set que el 23 de setembre d’aquest any, 2018, amb el goig i la satisfacció dels dos promotors, i d’altres, l’obrer major, al repic dels tambors i castanyoles, lliurava la clau del Temple al sr. bisbe que al mateix temps l’entregava a D. Virgilio Bago Malgapo, primer mosssènyer de la nova parròquia de la urbanització de Can Bonet. Quasi al final de l’eucaristia li lliurarà la darrera responsabilitat que li encomana segons el Dret Canònic, la clau del sagrari.

Una vegada dintre del recinte religiós, D. Vicent Ribas, vicari general, llegeix els decrets pel qual s’eregeix com a parròquia i posada baix el patrocini de La Sagrada Família. I anomena a D. Virgilio Bago Malgapo primer mossènyer. Encara llegirà un tercer decret pel qual el Rd. D. Virgilio serà el responsable de la comunitat catòlica filipina.

Acabats aquests protocols comença l’aucaristia i el coro parroquial bé s’encarrega de recordar–nos que «Som a la Casa del Senyor». Serà el mossènyer que proclamarà l’evangeli que abans li ha entregat el sr. bisbe recomanant-li que el fa responsable de proclamar-lo i meditar-lo per tenir sempre present la Paraula de Jesús. Després de l’homilia en la que posa l’accent que Jesús cridà uns quants deixebles, els separà del grup per instruir-los i resar amb ells al Pare Celestial. En aquest moment el nou mossènyer professa públicament, davant tota l’assemblea cristiana aquí congregada,  la seva FE  i que es compromet a complir les promeses ministerials en l’adhesió al Papa, la comunió en l’església i al depòsit de la Fe. Acabat aquest punt, pren possessió de la seu, del confessionari, de la pila baptismal, de la campana per a cridar als fidels a missa. En el moment del cànon la germandat rociera de sant Antoni canta el Pare Nostre, i el cor, durant la comunió «Visca l’amor en Jesucrist». El senyor bisbe ens acomiada després de posar la nova parròquia baix el patrocini de Maria, Mare de l’Església: Santa Maria, signora dal la neve./ Capricol bianco soffice mentelo,/ il nostro amico nostro fratello. / Su nel paradiso, su nel paradiso./ La scialoandare per le tue montagne./

I vora el Centre Social, amb un sol abrassador, mentre la colla de Sant Antoni ens alegrava, la comunitat filipina ens convidava amb, l’amabilitat i atenció que els caracteritza, a un suculent aperitiu.