Cristóbal significa «el que carrega o portador de Crist». Qui era? Amb la història a la mà poc pot dir-se d’ell, com a molt que va néixer l’any 405, i potser un màrtir d’Àsia menor a qui ja es rendia culte al Segle V. El seu nom grec, «el portador de Crist», és enigmàtic, i s’aparella amb una de les històries més belles i significatives de tota la tradició cristiana. Ens ho pinten com un home molt ben plantat d’estatura colossal, amb gran força física, i tan orgullós que no es conformava amb servir amos que no fossin dignes d’ell.
Missatge de santedat de Sant Cristòfol [2]
• Segons la tradició, hi havia una vegada un jove, molt alt i amb molta força, que es deia Cristóbal, qui es va oferir a un rei per treballar al castell. Un dia, hi havia una festa al castell, i hi havia uns que feien una obra de teatre. En algunes parts, nomenaven al diable, i cada vegada que nomenaven al diable, el rei es senyava, i llavors Cristóbal li va preguntar que per què feia això. El rei li va dir que era perquè li tenia por al diable, llavors Cristóbal li va dir que ell anava a buscar el diable per servir-lo, perquè ell volia servir al més fort de tots.
Cristóbal va sortir del castell i va començar a caminar, i es va trobar amb el diable, que venia a cavall, i li va dir si podia servir-ho, i el diable li va dir que sí, i van seguir caminant. Anaven així pel camí, el diable a cavall i Cristóbal al seu costat, quan de sobte van veure, al costat del camí, una creu de fusta. Tot just va veure la creu, el diable es va posar blanc de la por, va baixar del cavall, i va començar a córrer per l’altre costat d’on hi havia la creu, es va ficar a la muntanya, i ple d’espant, va sortir per l’altra banda del camí, més davant d’on estava la creu.
Cristóbal, que creia que el diable tenia molta força, li va preguntar al diable que per què havia escapat de la creu, i el diable li va dir: «En aquesta creu va morir el Fill de Déu, i per això li tinc terror a la creu». Llavors Cristóbal li va dir al diable que ell no era tan fort com creia, i que l’anava a deixar per buscar a aquest Fill de Déu, que aquest sí era fort, i va marxar.
Cristóbal seguia caminant, buscant el Crist per servir-lo, i es va trobar amb un sacerdot vellet, que li va preguntar què era el que buscava. Cristóbal li va dir que Jesús, perquè li havien dit que era molt fort, i per això volia servir-lo.•
El sacerdot ancià li va dir que hi havia una forma en què podia servir a Jesús: aquí a prop hi havia un riu que tenia molta aigua i que era profund, i molta gent s’havia ofegat intentant passar-ho. El sacerdot li va dir a Sant Cristòfol que el que ell podia fer, per servir a Jesús, era ajudar a la gent a creuar el riu. Com ell era gran i fort, això no li costaria molt. Sant Cristòfol li va dir que sí al sacerdot vellet, i es va armar una caseta a la vora del riu, i es va posar a esperar que passés la gent, i així es va passar molt de temps, ajudant a la gent a creuar.
Un dia, Cristóbal era a casa, a la riba del riu, esperant que vingués més gent, quan va sentir la veu d’un nen: «Cristóbal, surt de la casa, i ajudeu-me a creuar el riu!». Va sortir Cristóbal, però no va trobar a ningú, així que es va tornar a ficar a casa seva. Li va tornar a passar el mateix una altra vegada, i es va tornar a ficar a la casa. Semblava que el nen estava jugant a fet i amagar amb Cristóbal. Per tercera vegada, va tornar a sentir la mateixa veu que el cridava, va sortir, i aquí sí va veure a un nen, que era el que el cridava. Cristóbal es va acostar, i el nen li va demanar que el portés a l’altra riba del riu, i això va fer Cristóbal penjant-lo en nen, que era petit, com d’uns nou o deu anys, sobre les seves espatlles i, usant el seu bastó, es ficar al riu.
Cristóbal es va ficar al riu, pensant que era una feina fàcil, perquè era petit, i no pesava molt. Ell ja havia passat altres vegades el riu, portant a gent molt més pesada que el nen, i mai havia passat res.• Anava així caminant Cristóbal amb el nen, quan va començar a passar alguna cosa estranya: l’aigua va començar a augmentar molt, tant, que gairebé li arribava al pit a Cristóbal, ia més, el més rar de tot, el nen va començar a augmentar de pes . A cada pas que donava, el nen augmentava més i més de pes, fins que Cristóbal va pensar que ja no podia suportar més. Però com era molt fort, va fer més força, i va seguir caminant pel riu, fins que va poder sortir. Quan va arribar a la riba, va baixar al nen de l’espatlla, i li va dir: «Qui ets, nen, que em pesaves tant que em semblava portar el món sencer en les meves espatlles?».
«Cristóbal li va dir el nen-, acabes de dir una gran veritat, no t’estranyis que hagis sentit aquest pes, ja que com bé ho has dit, sobre les teves espatlles portaves al món sencer i al Creador d’aquest món. Jo Sóc Crist teu Rei. Em buscaves i m’has trobat. A qualsevol que ajudis a passar el riu, m’ajudes a mi. Vaig a donar-te una prova que el que t’estic dient és veritat. Quan passis de nou la corrent, una vegada que hagis arribat a la teva barraca, clava al costat de la casa el teu bastó; demà estarà verd i ple de fruits «.
Cristóbal va fer el que el Nen Jesús li havia dit, i l’endemà el seu bastó s’havia transformat en una palmera amb dàtils. A partir d’aquí, Cristóbal va creure en Jesús i es va batejar com a cristià en un lloc anomenat Antioquia.
Ja quan era cristià, Cristóbal es va trobar amb un rei que li va dir que ja no cregués més en Jesús, perquè si no ell ho mataria. Cristóbal va dir que preferia morir abans de dir que no creia en Jesús. Llavors el rei va manar a dos joves perquè ho convencessin, perquè si no el matarien, però al final va ser Cristóbal què les va convèncer que creguessin en Jesús. El rei es va enfadar molt, i va manar que li peguessin amb barres de ferro, i després que li posessin un casc calent al cap, però a Cristóbal res li passava, perquè el Nen Jesús el protegia. També el van lligar a una graella, d’aquestes semblants a les dels rostits, però ben gran, i li van posar molt de foc perquè Cristóbal es cremés, però la graella es va fondre amb el foc, i Cristóbal no es va cremar. Llavors el rei va dir als seus arquers, que eren més de vint, que li tiressin fletxes a Cristóbal i el matessin, però quan els arquers van tirar les fletxes, aquestes es van quedar quietes en l’aire, i no van arribar fins on era Cristóbal, fins que en un moment, quan estaven així quietes en l’aire, es van donar volta i van sortir volant a on era el rei, i es van clavar als ulls del rei, que es va quedar cec.
• Cristóbal li va dir al rei: «Escolta, tirà, demà estaré mort. Quant hagi expirat, presa del sòl una mica de pols, empápalo amb la meva sang, i posa-ho sobre els teus ulls, i recobrarás la vista «.•
L’endemà, Cristóbal va ser decapitat i va morir, i per això és màrtir, que vol dir que és al cel. El rei va fer el que Cristóbal li va dir, i va recuperar la vista, i va començar a creure en Jesús, i es va penedir de tot el mal que havia fet .
I aquesta és la història de Sant Cristòfol. Ell buscava a Crist, i el va trobar, i volia servir un rei fort, i Crist és el rei més fort que tots els reis junts. Nosaltres també hem de fer com Cristóbal: buscar Jesús, i servir-lo amb totes les nostres forces.•
Aprenguem a ser com Sant Cristòfol, que volia servir al rei més poderós. Com Sant Cristòfol, servim a Crist Rei, que és Déu Totpoderós; Jesús és Déu, i com Déu té molta, moltíssima més força que qualsevol home i que qualsevol àngel, i que tots els homes i tots els àngels junts. Tractem d’ésser com Sant Cristòfol, que va servir Jesús, portant-ho a l’espatlla, i fent-lo passar un riu, encara que a nosaltres segurament que Jesús no se’ns va a aparèixer, i tampoc ho portarem a l’espatlla per fer-ho passar un riu , d’una riba a l’altra, però sí que podem fer una altra cosa: podem portar al Nen Déu en el nostre cor, perquè així passem d’aquesta vida a la vida eterna.
Sant Cristòfol, sant màrtir, patró dels conductors dels conductors en general. Així Sant Cristòfol s’ha convertit en la imatge comuna de molts cotxes i camions, escenificant la consciència de responsabilitat de tots els conductors. És com una mena de «àngel de la guarda» que aconsella prudència a tots els que es posen davant d’un volant.
Apropant, doncs, aquesta festa, cada any la Conferència Episcopal Espanyola convoca una Jornada de Responsabilitat en el Trànsit, que aquest any té com a lema «Lloat sigueu, Senyor meu, també pels mitjans de transport», animant i ajudant a que els professionals del volant ia tots els conductors, perquè, amb responsabilitat, evitin tota mena d’accidents, doncs, com diu el papa Francesc, ‘tota vida és sagrada!•
A Eivissa i Formentera hi ha moltes, moltíssimes persones que condueixen bé, que compleixen les normes i d’aquesta manera el trànsit és bo, bonic i segur. Sense això, la nostra vida no seria igual i diàriament ens beneficiem d’això i els recorreguts i distàncies no són problemes. Que aquesta festa de Sant Cristòfol ens animi a ser bons complidors de les normes i així sortim contents al carrer a complir les normes i obligacions i a veure com les compleixen també bé els altres. Que el Senyor beneeixi els seus vehicles i que els usem, per feina, necessitat o descans, no oblidem les paraules del papa Francesc: «Tota vida és sagrada! Fem que les carreteres siguin segures i resultin una prioritat. Per salvar vides, reduïm la velocitat ».
Felicitats i suports, doncs, a aquesta bona gent que condueix bé, que compleix les normes, que la seva conducció és segura per a ells i per als altres.
I per desgràcia, al costat d’aquesta majoria immensa de gent que condueix bé i respectant les normes en vigor, no cal una minoria que no compleixen les normes i, en conseqüència la seva activitat conductiva és un perill i una infracció. Un va camí de l’aeroport, de Sant Antoni, de Santa Eulàlia … i mentre gaudeix de veure tota la gent que condueix bé no falta algun que no respecta el límit de velocitat, que no compleix les normes d’avançament on la línia conjunta ho prohibeix, etc. I en conseqüència això és un perill. Tant de bo disposéssim de més policia per controlar i evitar aquestes accions perilloses i il·legals. I no falta tampoc qui aparca on està legalment i coherentment prohibit per les autoritats d’una manera digna i aparcant així posen dificultats al pas dels altres. En fi, són pocs els que no compleixen les normes però la dificultat per als altres queda així evident.
Que aquesta festa ens faci tractar de ser tots ia tot arreu persones que compleixen les legítimes disposicions, i que d’aquesta manera el trànsit sigui sempre una cosa bona i digne, segur i coherent i mai un perill per a ningú. I que no ens faltin dignes i bones autoritats que facin complir les normes legals per a bé de tots els altres i ajuda correcta als dignes usuaris.
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.