FESTA DE SANT JORDI, màrtir. 23 d’abril de 2.015. Parròquia de Sant Jordi

Celebrem avui la festa de Sant Jordi, el vostre patró i titular d’aquest temple parroquial, els orígens es remunten al segle XIV, quan existia com a temple fortalesa, que va ser substituït pel temple actual que es remunta al segle XVI, cap a l’any 1577. com la major part de les parròquies de la nostra diòcesi, va ser erigida pel llavors bisbe d’Eivissa, Mons. Manuel Abad i Lasierra, conservant el títol de Sant Jordi.

Com tants edificis de l’Església a les nostres Illes d’Eivissa i Formentera, va ser declarada BIC, reconeixent així com l’Església, amb l’acció i col·laboració de tots els seus membres, s’edifica i manté digna i artísticament els seus edificis per a glòria de Déu i bé de les ànimes, per a gaudi dels visitants i per acollida de tots els que ho necessiten, transmetent la fe, animant l’esperança, promovent l’exercici de la caritat.

Sant Jordi és un sant que ha influït molt en la vida de l’Església, des dels primers segles. Molts països d’Europa el tenen com a Patró, per exemple a Anglaterra avui és el seu major festa només comparable al Nadal. A Espanya és molt venerat a Aragó, a Catalunya ia la Comunitat Valenciana.

Les dades que tenim de Sant Jordi, moltes vegades amb afegits de llegendes piadoses, ens diuen que va ser un soldat romà, després màrtir i més tard declarat sant cristià. Se li atribueix haver viscut entre 275 o 280 i el 23 d’abril de 303. Romà, després de la mort del seu pare, que era oficial de l’exèrcit romà- es va traslladar amb la seva mare Policromia fins a la ciutat natal d’aquesta: Lydda -actual Lod (Israel) -. Allà, Policromia va poder educar al seu fill en la fe cristiana i poc després de complir la majoria d’edat es va enrolar en l’exèrcit. A causa del seu carisma, Jorge no va trigar a ascendir i, abans de complir els 30 anys va ser destinat a Nicomèdia com a guàrdia personal de l’emperador Dioclecià (284-305).

En 303, l’emperador va emetre un edicte autoritzant la persecució dels cristians per tot l’imperi, que va continuar amb Galeri (305-311), Jordi, que va rebre ordres de participar en aquesta persecució, va confessar que ell també era cristià i Dioclecià va ordenar que li torturessin, encara que aquesta tortura no va tenir èxit: es mantenia ferm en la fe. Per això, es va ordenar que se li s’executés. Va ser decapitat davant de les muralles de Nicomèdia el 23 d’abril de 303.

Les imatges de Sant Jordi, com aquí el venerem, ens presenten a Sant Jordi com a vencedor d’un drac. Està això basat en una llegenda del segle IX. Amb aquesta imatge se’ns presenta tot un projecte i un compromís cristià: Jorge seria el creient, el cavall blanc l’Església i el drac representaria el paganisme, la idolatria, la temptació i Satanàs.

Voldria destacar el fet que Sant Jordi va ser màrtir, és a dir, aquell que posa com a primera acció de la seva vida confessar la fe la veritat de l’Evangeli. Sigui com sigui i no dissimular-la, encara que sigui perseguit per això. En aquest sentit, tots hem de tenir aquest convenciment: viure sempre a la llum de la veritat de l’Evangeli.

Per a uns, com Sant Jordi, això els suposarà que els enemics de sempre, els dominats pel dimoni li trauran tot el que puguin, fins i tot la vida temporal. La persecució als cristians, als deixebles de Jesús ha existit sempre. Va ser perseguit, condemnat i mort Jesús; abans d’Ell, Joan Baptista qui li havia manifestat com el Fill de Déu, després el primer màrtir cristià, Sant Esteve, després sempre màrtirs al llarg dels segles fins arribar als nostres dies. Per citar dos tristos exemples recents: el del Dijous Sant a Kenya, on es van matar a 150 estudiants cristians d’aquest any. I la setmana passada, quan en camí en una barca cap a Itàlia, uns emigrants van llançar al mar a altres dotze emigrants … perquè eren cristians. El martiri forma part del Cos de Crist ara i sempre.

En qualsevol cas, seguint Crist hem de viure, dia rere dia, buscant la glòria de Déu i el servei als germans. I si el màrtir per res s’ha separat de Déu, estem tots, doncs, cridats a ser en cert sentit màrtirs, és a dir, tan units a Déu que res ens pugui separar d’Ell, de la seva llum, del seu ensenyament, de la seva amor. Hem d’estar tan units a Déu, per mitjà de Jesucrist, vivint en l’Església que res ens a part d’aquí. Com ens ensenya Sant Pau a la Carta als Romans, (Cfr. 8,35-39); «Qui ens separarà de l’amor de Crist ?, la tribulació ?, l’angoixa ?, la persecució ?, la fam ?, la nuesa ?, el perill ?, l’espasa? … En tot això vencem de sobres gràcies a aquell que ens ha estimat? Per això estic convençut que res no podrà separar-de l’amor de Déu que, en Jesucrist nostre Senyor «.

I aquest Jesús, al qual es va adherir Sant Jordi, al qual també nosaltres som cridats a adherir-nos, Qui és? Què podem dir d’Ell?.

Uns deien que era el fill del fuster, altres el fill de Maria, i que era de Natzaret, un poble del que deien que no podia sortir res de bo.

Però pel que fa Jesús va aparèixer davant Joan el Baptista prop del Riu Jordà, aquest va exclamar: «Mireu l’anyell de Déu …». Li dóna un títol que pot semblar estrany, però és l’afirmació que com el xai va salvar al poble d’Israel a Egipte, així Jesús salva el món del pecat. I el Baptista diu més: «És el Fill de Déu» (cf. Jn 1,34). Quan Andrés, que era un dels deixebles de Joan, en comunicar al seu germà Simó la persona que havia trobat, l’hi diu molt clar i convençut: «Hem trobat el Messies» (Jn 1,41).

Un dia el mateix Jesús els va preguntar sobre Ell mateix als seus deixebles a la regió de Cesarea de Filip. Els pregunta no per informar-se del que es pensen, sinó per estimular-los a precisar el concepte que s’havien fet d’Ell. Recordeu el col·loqui: Qui diu la gent què és el Fill de l’home? «, Que era el nom que Jesús mateix es donava. I després de les respostes de diversos grups de gent, sobre Ell, els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo ?, al que va respondre en nom de tots Pere, inspirat per Déu:» Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu «(Mt 16,13-16). I aquesta confirmació de qui és Jesús la farà el Pare el la Transfiguració de la Muntanya Tabor, quan digui «Aquest és el meu Fill estimat, el predilecte, aquell en qui m’he complagut: escolteu» (Mt 17,5).

Els evangelistes, recollint totes les obres que Jesús ha fet sobre la terra, van donant-li títols, noms, definicions Jesús, i així van aclarint, definint i presentant qui és. Títols com el Mestre, el Fill de David, l’aigua viva (Jn 4,10), el pa baixat del cel (Jn 6,41, la llum del món (Jn 8,12), la porta de la salvació (Jo 10 , 9), el bon Pastor que té cura de les seves ovelles (Jn 10,11), la resurrecció i la vida (Jn 11,25), el camí, la veritat i la vida (Jn 14,6)

Al final de la vida temporal de Jesús, precisament en l’instant decisiu del procés Jesús és declarat reu de mort (Mt 26,44) perquè afirma que és el Crist, el Fill de Déu (Mt 26,53). I mentre molts ho han acusat, un que era ateu, un centurión, ens ho explica Sant Marc, que estava de peu davant de Jesús quan era a la creu, va dir en veure com va expirar: «Veritablement aquest home era Fill de Déu». (Cf. Mc 15,39).

Quantes altres afirmacions i testimonis podríem citar! A l’experiència dels Apòstols i dels deixebles, recollides en la Paraula de Déu hi ha les experiències de tants sants, de tants cristians, poden estar també les nostres. Jesús és Déu, és el Fill de Déu que està amb nosaltres.

A què ens ha de moure aquesta reflexió?

En primer lloc a instruir-nos sempre i cada vegada més sobre Jesús, tenint afecte i interès per la seva Paraula difosa en la predicació, en la formació, en la catequesi, en el recurs als llibres adequats. Avui Jesús ordinàriament se’ns revela amb l’anunci de la seva paraula. Siguem valents i bons escoltadors de la mateixa, desitjosos d’aprendre cada vegada més sobre Ell.

I amb l’escolta de la seva Paraula ens ve el següent pas que és estimar-lo. El que l’estima el coneix de la millor manera i es relaciona amb Ell. Com ens explica l’Evangeli de Sant Joan, Jesús, a la pregunta que li van fer sobre la seva manifestació, va dir als seus: «Si algú m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell, i farem amb ell habitada. El que no m’estima, no guarda les meves paraules; i la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat. … «(Jn 14,23-24).

Estimats germans i germanes, fidels d’aquesta Parròquia i amics que els acompanyeu en el dia de la seva festa Patronal, com a Pare i pastor d’aquesta Església diocesana, com a successor dels Apòstols, el meu desig és que tingueu sempre la trobada quotidià amb Jesús amb una vida cristiana, com va ser la de Sant Jordi, de manera que res ni ningú us a part d’això i així que tots puguem veure al nostre Salvador en la seva plenitud: en la seva humanitat com la nostra i en la seva Divinitat, serà la nostra glòria, la nostra felicitat eterna, el nostre Paradís, per al qual ens anem preparant amb les nostres obres a la terra. Que Sant Jordi que va ser així, us estimuli i ajudi en aquest camí.