En aquest diumenge, tercer diumenge de Quaresma, preparació per a la gran festa de la Pasqua, en aquesta Parròquia, que el té com a titular, celebrem la festa de Sant Josep, una festa important perquè ens presenta la persona que Déu va triar com a pare a la terra en la seva vinguda per a la nostra redempció i salvació.
Moltes persones porten en nom de Josep, Josefa, de Pepe, Pepita i en aquest dia celebren el seu onomàstic. A tots, entre els quals es troben el meu pare, la meva mare, el meu germà, el meu avi, cosins etc., així com molts amics, el meu més cordial i fraterna felicitació.
Avui vull compartir amb vosaltres, germans i amics una mica de reflexió sobre Sant Josep.
Sant Josep va tenir un paper essencial: Déu li va encomanar la gran responsabilitat i privilegi de ser el pare adoptiu de l’Infant Jesús i de ser espòs virginal de la Verge Maria. Com sabem no era el pare natural de Jesús, qui va ser engendrat en el ventre virginal de la Verge Maria per obra de l’Esperit Sant i és Fill de Déu, però José el va adoptar amorosament i Jesús es va sotmetre a ell com un bon fill davant el seu pare . Quant va influenciar Josep al desenvolupament humà del nen Jesús! Quina perfecta unió va existir en el seu exemplar matrimoni amb Maria!
Les principals fonts d’informació sobre la vida de Sant Josep són els primers capítols de l’evangeli de Mateu i de Lluc. En els relats no coneixem moltes paraules expressades per ell, però sí coneixem les seves obres, els seus actes de fe, amor i de protecció com a pare responsable del benestar de la seva estimadíssima esposa i de la seva excepcional Fill.2. L’Evangeli que hem escoltat (Mt 1,16.18-21.24a) ens el presenta com una persona que va escoltar la Paraula de Déu, la va acollir, la va complir i com a conseqüència les seves obres en els anys d’estada a la terra van ser bones ia favor de Déu i de tots.
En efecte, era una persona enamorada de la persona amb la qual pensava casar-se i el seu amor, com ha de ser tot l’amor, és per voler, per ajudar, per protegir i, fiant-se d’ella, mai per causar un dany. I volent a aquesta dona anomenada Maria es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. A través de l’àngel Déu li anuncia l’Encarnació que s’ha realitzat en la seva esposa, Mare de Déu. Josep, escoltant aquesta Paraula, per mandat diví accepta i es fa càrrec d’aquella gestació miraculosa, rebent a casa a Maria, convertida en la seva dona i al Fill de Déu, que es desenvolupa en el seu si i creixerà -un cop nascut- amb la llet de Maria i el treball de Josep.
La petició que li fa Déu a José implica una resposta total per la seva banda; si no fos així, no podria anar endavant el projecte diví. Josep amb la seva actuació compleix la Paraula de Déu, fa possible que Jesús vingui a la terra i que la seva dona, sempre verge, sigui llavors Mare de Jesús i després Mare de la humanitat.
Si Jose hagués fet les coses com pensava abans de conèixer i complir la Paraula de Déu no hagués tingut lloc llavors l’encarnació del Fill de Déu per a la salvació de la humanitat. En efecte, Josep no volia denunciar a Maria per esperar un fill sense la seva acció i com la volia no la denunciaria sinó que la repudiava.
I que li hagués succeït llavors a Maria. En la Llei jueva si una dona in estar casada esperava un fill, era castigada. Com deia la llei: «castigar qui comet pecat, en aquest cas, adulteri». Però Déu mira a les persones, a totes les persones, amb amor i misericòrdia, amb possibilitat de perdó i no amb ganes de càstig. I per evitar que Maria fos castigada, li explica a José la veritable història, José se la creu i en conseqüència protegeix a Maria. I així, com hem dit en l’Evangeli, José va fer el que li havia manat l’àngel. «Quan Josep es despertà, va fer el que li havia manat l’àngel del Senyor i va acollir a la seva dona. I sense haver-la conegut, ella va donar a llum un fill al que va posar el nom de Jesús. «(Mt 1, 24-25).
Va prendre sobre seu tot el misteri de la Maternitat. Es va posar «tot sencer» a disposició de la Divina Voluntat. L’autèntica experiència de Déu impulsa a realitzar tota acció amb la consciència que és Déu mateix qui la vol, la fa possible i la realitza. La seva generositat va ser grandiosa: posar a disposició de Déu el seu matrimoni, la seva legítima felicitat conjugal; va renunciar al connatural amor conjugal per viure la virginitat en el matrimoni. Sabia que la seva felicitat era a fer feliç la seva dona i al seu fill. Pur servei: tot ell per Maria i per Jesús. Quant marit: totes les cures de Maria sobre ell. I per tot això pare putatiu fent totes les cures de portar Jesús endavant sobre ell i tot el fruit d’un Jesús enviat pel Pare Déu
. A San José apareixen moltes virtuts, que es concreten en les obres de la seva vida; així, veiem en ell: la virginitat, la humilitat, la pobresa, la paciència, la prudència, la fidelitat que no pot ser trencada per cap perill, la senzillesa i la fe; la confiança en Déu i la més perfecta caritat. Va complir amb amor i entrega total, l’encàrrec que, en benefici de la humanitat li va confiar Déu amb total fidelitat.
Sant Josep és també model incomparable, després de Jesús, de la santificació del treball corporal. Per això l’Església ha instituït una altra festa de Sant Josep, com a treballador, com a obrer, que celebrem l’1 de maig, presentant com a model sublim dels treballadors.
Sant Josep va exercir sobre Jesús la funció i els drets que corresponen a un veritable pare, de la mateixa manera que va exercir sobre Maria, virginalment, les funcions i drets de veritable espòs. Les dues funcions consten en l’Evangeli. La relació d’esposos que va sostenir Sant Josep amb la Mare de Déu és exemple per a tot matrimoni; ells ens ensenyen que el fonament de la unió conjugal està en la comunió de cors en l’amor diví. Per als esposos, la unió de cossos ha de ser una expressió d’aquest amor i per tant un do de Déu. Sant Josep i Maria Santíssima van romandre verges per raó de la seva privilegiada missió en relació a Jesús.
A Betlem va haver de patir amb la Verge la manca d’alberg fins a haver de prendre refugi en un estable. Allí va néixer el Jesús, Fill de Déu, i ell els atenia als dos com a veritable pare. Quin seria el seu estat d’admiració a l’arribada dels pastors, els àngels i més tard els mags d’Orient. Referent a la Presentació de Jesús al Temple, Sant Lluc ens diu: «El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell». (Lc 2,33). Després de la visita dels mags d’Orient, Herodes el tirà, ple d’enveja i obsessionat amb el seu poder, va voler matar el nen. Sant Josep va escoltar el missatge de Déu transmès per un àngel: «Aixeca’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i estigues allí fins que jo et digui. Perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo» (Mt 2, 13). Sant Josep va obeir i prenc responsabilitat per la família que Déu li havia confiat. Sant Josep va haver de viure uns anys amb la Verge i el Nen a l’exili d’Egipte.
L’exemple de sant Josep és una forta invitació per a tots nosaltres a realitzar amb fidelitat, senzillesa i modèstia la tasca que la Providència ens ha assignat. Penso, sobretot, en els pares i en les mares de família, i prego perquè apreciïn sempre la bellesa d’una vida senzilla i laboriosa, conreant amb sol·licitud la relació conjugal i complint amb entusiasme la gran i difícil missió educativa.
Que sant Josep obtingui als sacerdots, que exerceixen la paternitat respecte a les comunitats eclesials, estimar l’Església amb afecte i lliurament plena, i sostingui a les persones consagrades en el seu observança joiosa i fidel dels consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència. Que protegeixi els treballadors de tot el món, perquè contribueixin amb les seves diferents professions al progrés de tota la humanitat, i ajudi a tots els cristians a fer amb confiança i amor la voluntat de Déu, col·laborant així al compliment de l’obra de salvació .
Sant Josep, un sant, doncs, ple de bons exemples de fidelitat a Déu, d’amor a la seva família amb els necessaris cures. La devoció del poble a Sant Josep va fer que El Papa Pius IX, atenent les innombrables peticions que va rebre dels fidels catòlics del món sencer, i, sobretot, al prec dels bisbes reunits en el concili Vaticà I, va declarar i va constituir a Sant Josep Patró Universal de l’Església, el 8 de desembre de 1870 .
Que tot això, a l’meditar avui ens ajudi a aprendre d’Ell aquests bons beneficis. I així farem una Església i una societat millor.
Recordant avui, doncs, la figura de sant Josep, preguem al nostre Pare. Preguem per NOSALTRES perquè sapiguem ser fidels al camí de renovació de la nostra vida. Preguem per TOTA L’ESGLÉSIA, per tots els cristians, perquè veritablement sapiguem ser signe de fidelitat a l’amor de Déu i de joiosa confiança en la salvació que hem rebut. I preguem també, en aquesta festa de família, perquè, així com José va ajudar a Jesús en el seu creixement, també dins de l’Església hi hagi prou CRISTIANS DISPOSATS A DEDICAR a ajudar que la comunitat creixi en la fidelitat i la confiança ferma en el amor del Pare.
Que l’Eucaristia que ara celebrarem sigui per a tots joiosa comunió en el nostre camí cap a la Pasqua.
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.