La vida dels sants és com un llibre obert. Molts van tenir una personalitat molt atractiva o unes qualitats humanes excel·lents, com és el cas de sant Josepmaria Escrivà. Però les seves vides no parlen d’ells mateixos, sinó de la vida d’aquell a qui seguir, la vida de Jesucrist.
Seria un error pensar que la santedat consisteix a fer una cosa extraordinària. És ben conegut el diàleg de santa Joana Francesca de Chantal i el seu fill, quan aquest la va sorprendre llegint de genolls una carta de sant Francesc de Sales:
-Què fas agenollada llegint un paper?
-Leía una carta.
-Sempre llegeixes així les cartes?
-Aquesta la va escriure un home de Déu.
-Què és un home de Déu?
-Un home sant, que tracta de ajudar els altres complint la voluntat de Déu.
Complir la voluntat de Déu i ajudar els altres. Es tracta d’un bon programa per a qui s’ha proposat seriosament ser feliç. Els textos de la missa d’avui ens conviden a contemplar la nostra vida amb aquest teló de fons: quina és la voluntat de Déu per a mi, com puc ser feliç, què he de fer perquè la meva vida sigui un diàleg constant i filial amb el meu Pare Déu, què he de canviar, com puc recomençar. Els sants desperten en nosaltres el desig d’apropar-nos a Déu perquè el més definitiu de la seva vida és l’amor de Déu que omple la seva vida.
Déu surt constantment al nostre encontre. No és cert que Déu no cridi al seu amor i al seu servei o que ara ho faci menys que en temps passats. Més aviat, la veritat és que falten respostes per part nostra.
Hem llegit el passatge de l’Evangeli que narra la primera pesca miraculosa. Sant Pere, després d’aquesta pesca, va abandonar les seves pròpies seguretats per agafar-se a la mà segura i amorosa de Déu. Així ho va fer també sant Josepmaria quan, sent molt jove, va sentir que el Senyor es ficava a fons en la seva ànima i infonia en el seu cor inquietuds santes i bons desitjos, que el van portar a l’oració i a una profunda vida sacramental. Cal perseverar en l’oració per aprendre a caminar per la senda del compliment de la voluntat de Déu.
En la pregària el Senyor ens ajuda a prendre decisions generoses. En la pregària es dilata el cor per estimar Déu sobre totes les coses i, en Ell, a totes les criatures. La confiança en Déu, la generositat i l’entrega són sempre fecundes. Quan ens vam decidir a seguir a Déu amb profunditat, la nostra vida cobra un nou brillantor i s’obre a horitzons insospitats. La nostra vida es fa igual que la vida dels sants. De vegades, els plans divins no coincideixen amb els nostres, però hem de estimar-los. Quina pena si ens limitéssim a acceptar amb resignació o com una cosa ineludible la major mostra d’amor de Déu, que és la de cridar-nos a la seva intimitat.
Anys enrere, un noi jove va explicar a don Álvaro del Portillo, el primer successor de sant Josepmaria, que no era capaç de resar el Parenostre. En arribar al «faci la teva voluntat a la terra com al cel» s’aturava perquè s’adonava que no estava complint en la seva vida això que resava amb els llavis. La resposta al seu problema estava ben clara i així l’hi va fer veure don Álvaro … Li va explicar que la voluntat de Déu és la més amable de totes les voluntats i les mans de Déu són les úniques en les que val la pena estar.
No ens ha d’estranyar la presència del sacrifici en la nostra vida. És la característica de les persones que estimen. Si la nostra reacció davant el sacrifici és el desànim i el desànim, alguna cosa hem de canviar en nosaltres mateixos. Perquè el desànim i el desànim amaguen la manca de generositat i un excessiu càlcul humà en la vida de relació amb Déu. Avui demanem a sant Josepmaria que ens doni un cor enamorat, que sigui capaç de preguntar-se amb valentia: «què més puc fer?».
El passatge de l’Evangeli de la pesca miraculosa ens mostra la veu urgent de Crist i la resposta immediata dels apòstols. En la seva ànima alguna cosa ha canviat: Canvia que en l’ànima (…) es presenten horitzons més amplis, més ambició de servei, i un desig irreprimible d’anunciar a totes les criatures (…) les coses meravelloses que fa el Senyor, si li deixem fer (Amics de Déu 264). El quadre que ens ofereix aquesta pesca bé pot ser un retrat de la nostra pròpia vida: qui actua en nom propi i pel seu compte es fatiga i no aconsegueix fruit; en canvi, en nom de Crist, el fruit és abundant. Sant Pere és un model de confiança en Déu.
Davant els plans divins, potser ens retraemos perquè el primer que considerem és la nostra manca de qualitats. Però no cal oblidar que la pesca no es va dur a terme per la virtut de Pere i dels altres. Tots els que han estat cridats per Déu a una missió experimenten la sorpresa i la pròpia misèria, però també senten les paraules de Crist: «No tinguis por». Si notes que no pots, pel motiu que sigui, digues-li, abandonant-te en Ell: Senyor, confio en Tu, m’abandono en Tu, però ajuda la meva debilitat!
I ple de confiança, repeteix-li: mireu-me, Jesús, sóc un drap brut; l’experiència de la meva vida és tan trista, no mereixo ser fill teu. Digueu-li …; i digues-li moltes vegades.
-No trigaràs a sentir la seva veu: «ne timeas!» -no temes !; o també: «sorgeix et ambula!» Aixeca’t i camina! (Forja 287).
No tinguem por de Déu, no es pot tenir por d’algú que ens estima. Déu demana, Déu exigeix, però la seva exigència és plena d’amor perquè ens vol feliços aquí i, després, feliços allà … La clau està en que ens deixem guiar per Ell. Davant la realitat de les nostres misèries i pecats, hem de considerar la mirada amabilíssima de Jesucrist i les seves paraules: «No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes». L’única cosa que importa és que Jesús crida. Li diu a Pere que el necessita i ja està: El Senyor vol servir-se de nosaltres -de nostre tracte amb els altres homes, d’aquesta capacitat nostra que ens ha donat Ell, de voler i de fer-nos voler-, per seguir fent-Ell amics a la terra (Carta 9.1.32, n.75). Hem de plantejar-nos de veritat una vida d’apostolat al servei de l’Església. I ser humils i confiar: és Crist qui crida, és Crist qui governa la barca de l’Església, la mar, el vent i els peixos …
Si em necessites, Llámame. Això escrivia sant Josepmaria en una carta als joves disseminats per Espanya durant la guerra civil. Avui podem fer-ho. A qui compleix la voluntat de Déu mai li faltarà l’ajuda del cel. Ens posem sota l’empara de la nostra Mare Santa Maria, del seu espòs sant Josep i de sant Josepmaria perquè siguem fidels a les crides de Déu.
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.