FESTA DE SANTA MARTA. 26 de juliol de 2.015.

Conèixer, tractar, compartir l’existència humana amb Jesucrist no deixa indiferent. O un se sent mogut a imitar-lo, a caminar com Ell i amb Ell, i en conseqüència arriba a la santedat, i això és el major èxit o triomf que podem tenir a la terra, pròleg d’un èxit sense fi que li perllonga i dura per sempre al Paradís. O, per contra, un passa o es deixa influir per altres corrents o idees i la vida en aquesta terra no és el que Déu, creador de cada persona, té previst i desitjat.

Viure com Jesús, acollir els seus ensenyaments, posar-les en pràctica i transmetre-les als altres és una major possibilitat d’alegria. I qui assumeix això ho comprova i no hi ha llavors res ni ningú que et separi d’això, encara que això suposi incomprensió, crítica, menyspreu i fins si cal, assumint la persecució i martiri.

Avui, el calendari litúrgic ens presenta la figura d’una persona que, amb els seus germans, va viure molt a prop de Jesús, i com a tals, van organitzar la seva vida d’aquesta manera. Avui són sants, són models per a nosaltres, són un ensenyament de la qual res ni ningú ens haurien de separar.

L’Evangeli ens dóna les dades sobre Santa Marta que ens serveixen per aprendre d’ella. En efecte, Marta apareix tres vegades en l’Evangeli: en el banquet de Betània que, juntament amb la seva germana Maria, rep Jesús a casa seva; quan la resurrecció del seu germà Llàtzer, en què fa professió de la seva fe en Jesús «el Fill de Déu», i en el menjar ofert a Jesús sis dies abans de la Pasqua (Jn 12, 2). En els dos banquets, Marta s’ocupa del servei, en tant que Maria ungeix els peus del Senyor amb perfum preciós o es senti als seus peus per escoltar-lo. Quan Marta es queixa Jesús que la seva germana no l’ajuda, el Senyor no rebutja «la seva sol·licitud caritativa», però la reprèn per la seva inquietud i agitació, que té el perill de deixar de banda l’essencial, que és la seva presència davant seu . El convida a la Marta a una major renúncia, per tal que es trobi menys absorbida: «Poques coses són necessàries, i fins i tot una sola», ja que estar amb ell val més que quedar-se al marge, tot i que fos per ocupacions excel·lents: « ella ha triat la millor part », diu Jesús de Maria, que no està« ociosa », sinó« atempta ». Va suposar un honor per a Marta al rebre Jesús a la seva taula i servir-lo. Però cada un de nosaltres pot, al seu torn, exercitar la mateixa hospitalitat: quan servim als nostres germans, ho fem.

Les festes dels sants no són només un honor per a ells, sinó que són un ensenyament, una aportació vàlida per a la nostra vida, de manera que pensant i reflexionant sobre el que van ser, el que van fer, com ho van fer i per què ho van fer, ens donen motius a nosaltres per imitar-los.

L’Evangeli de Sant Lluc ens ha dit: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses; i hi ha necessitat de poques, o millor, d’una sola. Maria ha escollit la millor part, que no li serà pas presa. »-Lucas 10: 41-42.

Aquesta única cosa de la qual hi ha necessitat és de posar tot el cor en estimar Déu, atendre a Jesús que ens parla, que vol aixecar-nos de la nostra misèria.

Tota vida activa ha de sorgir de la contemplació. La vida activa sense contemplació porta a l’ànima a dispersar perdent de vista la fi. La vida contemplativa es concentra en Déu i s’uneix a Ell per l’adoració i l’amor. La vida contemplativa és una espècie de noviciat del cel, ja que la contemplació és l’ocupació dels benaurats del paradís. Per això, Crist va lloar l’elecció de Maria i va afirmar: «només una cosa és necessària». Això vol dir que la salvació eterna ha de ser la nostra única preocupació.

Si contemplem com van les coses en qualsevol església podrem veure moltes activitats, programes, idees … És relativament fàcil fer coses per Jesús, però com ens costa estar en silenci davant la seva Presència. De seguida vam pensar en coses que fer. No comprenem que el primer i més important és atendre-a Ell directament per mitjà de l’oració.

Jesús va trobar digne de lloança l’actitud contemplativa de Maria. Com volgués el Senyor que tots, com Maria, ens asseguéssim davant d’Ell per escoltar-lo. Ella es consagrava a l’única cosa realment important, que és l’atenció de l’ànima en Déu. També el Pare ens demana que, abans de res, escoltem a La seva Fill (Mt 17-5).

Llavors, ¿no cal treballar? És clar que sí ho és. Però perquè el treball de fruit s’ha de fer després d’haver pregat. El servei de Marta és necessari, però ha d’estar subordinat al temps del Senyor. Cal saber el moment de deixar les coses, per importants que semblin, i seure a escoltar el Senyor.

Santa Marta, doncs, és la persona que ens ensenya el procés de fer coses, moltes coses, coses bones, però … sempre d’acord amb els ensenyaments de Déu. Ella va donar aquest pas: ser activa des de la pregària, des del tracte amb Déu. I ens deixa a nosaltres aquest missatge, aquest camí que hem d’imitar.

Aquest camí de Marta i de Maria va inspirar la fundació d’una congregació religiosa. La Congregació Apostòlica Marta i Maria va ser fundada per Monsenyor Miguel Ángel García Aráuz (+2004) i la Mare Ángela Eugenia Silva Sánchez, el 1979 a la Diòcesi de Jalapa (Guatemala). Van ser ànimes orants que desitjoses del Regnat de Crist, van veure la necessitat en aquelles terres, on la misèria obria portes a les sectes i existia una precària atenció espiritual (més de set mil quilòmetres quadrats per set sacerdots), de formar una congregació religiosa de dones consagrades que duran a terme aquest desig.

Els Fundadors van voler distingir a l’Institut amb el nom de «Marta i Maria» per assenyalar els dos principis que regeixen les seves vides: la contemplació dels Misteris Divins (Maria) i l’acció apostòlica al servei generós i desinteressat als germans (Marta) . Totes dues facetes es fonen motivades en l’amor al Diví Mestre, a exemple de les Santes germanes de Sant Llàtzer.

A la seva vida d’oració i contemplació en la intimitat amb Jesús Eucaristia, uneixen el zel apostòlic al servei als germans i l’Església, que es cristal·litza en l’atenció de nens discapacitats i orfes, persones drogodependents, persones grans abandonats i altres obres de caritat . Actualment, la Congregació compta amb més de 700 religioses presents a Guatemala, Espanya, Veneçuela, Hondures, Argentina, els EUA, Itàlia, Etiòpia, Cuba i Lituània. I pel que fa a Espanya la nostra diòcesi d’Eivissa compta amb l’acció i l’oració de les Germanes de Marta i Maria, amb dues comunitats. Una amb més de deu anys i una altra amb més d’un any. Amb activitat diferent, però amb el mateix esperit. .La assistència generosa a aquesta Catedral, juntament amb altres activitats, ocupa el treball, fruit de la contemplació que es fa primer, és l’activitat d’una comunitat; l’atenció a un bon grup de gent gran, és l’acció de l’altra comunitat. Són activitats que, si no estiguessin aquí les religioses d’aquesta Congregació no podrien dur-se així a terme. Donem, doncs gràcies a Déu per això i com a membres de la comunitat eclesial d’Eivissa acompanyem aquesta acció de gràcies amb les expressions d’afecte, estima i ajuda a aquestes comunitats.