FESTIVITAT DE LA PARRÒQUIA DE SANT MATEU

Ahir, dissabte 21 d’aquest mes de setembre, vam tenir la sort i l’alegria de celebrar la festa de Sant Mateu, sant gran i extraordinari, al qual en la nostra Diòcesi tenim una parròquia dedicada. En efecte, el primer bisbe d’Eivissa, Mons. Manuel Abad i Lasierra, va crear aquesta parròquia l’any 1785 i dos anys després ja estava construït el temple, i des de llavors fins ara, gràcies a Déu ia les gestions de bona gent d’allà , es conserva.

Ahir celebrant aquesta festa vam tenir la missa solemne, que un any més vaig tenir l’alegria i la satisfacció de presidir, després la processó, el ball de la Colla d’allà i altres bons actes que va organitzar l’Ajuntament.

La festa d’un sant no és només per honrar amb afecte i estima, com bé es mereix, sinó també per aprendre coses d’ell, de la seva vida, de les seves accions, de les seves paraules, etc. de manera que l’imitem per procurar també, com Déu espera, que ens portem tan bé que siguem sants, arribant així després de la nostra vida terrenal al cel.

En l’Evangeli de Sant Mateu 9,9 llegim: «Jesús va veure un home que es deia Mateu en el seu lloc de cobrador d’impostos, i li digué:« Segueix-me ». Mateu es va aixecar i el va seguir ». La mirada i l’anomenat de Jesús li van canviar la vida a aquest jueu publicà. Va deixar d’exercir un treball lucratiu, en ocasió d’avarícia, opressió i extorsió, un treball repudiat pels jueus perquè colectaba impostos per als romans.

A aquests publicans se’ls considerava més infames i odiosos, com a persones tacades per la seva conversa freqüent i associació amb els pagans, i la esclavització sobre els seus compatriotes. Els jueus els havien prohibit la participació en les seves activitats religioses i en tots els esdeveniments de la societat cívica i de comerç.

Mateu, el fill d’Alfeu (Marc 2,14) era un galileu, que després d’acceptar la invitació de Jesús li va oferir un banquet a casa on «un bon nombre de cobradors d’impostos i altra gent pecadora van venir a seure a la taula amb Jesús i els seus deixebles ». Això va provocar una protesta per part dels fariseus als que Jesús el va increpar amb les següents paraules: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

A Mateu se li esmenta cinc vegades en el Nou Testament. Primer, en Mateu 9,9, quan Jesús el crida perquè el segueixi, i quatre vegades més a la llista dels apòstols: en Lluc 6,15; Marc 3,18; Mateu 10,3 i Fets 1,13. També l’hi esmenta com a lleu, «assegut al despatx dels impostos», en Marc 2,14 i Lucas 5,27. En els tres Sinòptics, els Evangelis de Mateu, Marc i Lluc, s’al·ludeix a la vocació de Mateu-Leví en els mateixos termes.

Quant a la seva vida posterior, no es posseeixen dades exactes. Sant Ireneu ens diu que Mateu va predicar l’Evangeli entre els jueus; Climent d’Alexandria diu que ho va fer per quinze anys.

El seu Evangeli va ser escrit especialment per als jueus que es convertien al cristianisme, provant-que Jesucrist és el Messies Salvador anunciat pels profetes i per l’Antic Testament. Per això va ser redactat en l’idioma d’ells, l’arameu.

A Sant Mateu s’ho representa tenint al costat un àngel en forma d’home, perquè el seu evangeli comença fent la llista dels avantpassats de Jesús com a home, i narrant l’aparició d’un àngel a Sant Josep. És el patró de banquers, comptadors i forces de seguretat. L’Església llatina celebra la festa de Sant Mateu el 21 de setembre; l’Església grega el 16 de novembre.

Sant Mateu ens ensenya a respondre promptament la crida del Mestre, i seguir-lo fidelment cada dia. Tenim la guia perfecta en el seu Evangeli. Ens ensenya també que Jesús ens crida no perquè siguem sants, sinó perquè ens estima. De nosaltres depèn la resposta.

Que aquests ensenyaments de Sant Mateu ens ajudin, acollint i complint.