Hace hoy 780 años, que no son pocos, el día 8 de agosto del año 1235 las tropas cristianas catalanas, guiadas por el Arzobispo electo de Tarragona y canónigo de Gerona, Guillen de Mongrí, entraban en esta ciudad y, con su acción, se recuperaba la identidad cristiana de estas Islas Pitiusas, identidad que había comenzado en los primeros siglos de la era cristiana. Era una manifestación más del amor que Dios nos tiene a los que vivimos aquí.

Con ese hecho, que hoy recordamos como una fiesta, porque es algo para estar contentos, se reemprendía así la vida cristiana en los pueblos y en los campos, en las familias y en otros grupos sociales y así, gracias a Dios ha ido llegando hasta nuestros días. Animados por la fe cristiana, los que llegaron a este lugar aquel inolvidable 8 de agosto de 1235 vieron en este día un designio admirable de Dios y, de ese modo, vieron como protector de estas tierras al mártir San Ciriaco, cuya fiesta se celebra hoy.

Hoy, pues, el día de la fiesta de este Santo mártir,  nos reunimos en esta Santa Iglesia Catedral para celebrar la Eucaristía y darle gracias a Dios por la presencia cristiana en estas tierras benditas, elemento de la identidad insular.

Fidels a la tradició multisecular, ben consolidada, al celebrar l’Eucaristia s’entona en aquesta Catedral l’himne Te Deum, amb el qual, segons inveterat costum a l’Església, es donen gràcies a Déu, tot i demanant-li que segueixi beneïnt-nos.

Aquesta fou la melodia amb què els nous pobladors d’Eivissa es felicitaren per l’empresa aconseguida. Aquesta fou la melodia que el rei en Jaume, estant a Alcanyís, féu cantar solemnement a l’església, després de pregar davant la Mare de Déu de Natzaret, tan prompte hagué conegut les noves de la victòria de Guillem de Montgrí i els seus companyons. Aquesta és la melodia que entonarem amb els mateixos sentiments en acabar la Santa Missa. A més a més, recordarem d’una manera especial aquells que oferiren la seua vida en tan memorables esdeveniments, estenent el nostre record espiritual i agraïment viu a tots els qui al llarg dels segles han anat construïnt, d’una manera o altra, aquesta societat de la qual nosaltres formem part, en el respecte i promoció de la nostra identitat, una identitat que té, idò, les seues arrels en el cristianisme i en els valors que d’ell se’n deriven.

Avui el calendari litúrgic ens presenta San Ciriac, que era un diàca de l’Església de Roma, és a dir, un servidor,  sota els pontificats dels Papes Marceli i Marcelo. Al diàca li corresponia la missió de predicar, d’administrar sagraments i ajudar als pobres i necessitats. En l’exercici d’aquesta missió, Ciriac va obtenir nombroses conversions i era conegut pel seu zel apostòlic, per la seva caritat i la seva entrega al servei dels necessitats, fent tot això per amor a Jesucrist. És un programa propi de la condició de cristià. Si Sant Ciriac, patró d’Eivissa i Formentera era així, és un compromís per a tots naltros ser també així: persones que viuen segons Déu, persones que practiquen la caritat, persones que ajuden i mai fasen mal a ningú. Viure així i no renunciar mai a Déu, encara que a vegas, per això, un siga perseguit. El nostre Patró va ser màrtir, i Eivissa i Formentera tenen màrtirs; com sabeu, el nostre procés de beatificació de 21 sacerdots ha anat avançant y ja està a Roma per ser aprovat. Aquests màrtirs son una expressió de la fidelitat a Déu que hi ha a Eivissa i Formentera, fidelitat a Déu que tenen tantes i tan espléndides manifestacions, com la propagació de la fe, la pràctica de l’esperança i l’exercici de la caritat.

Voldria destacar tres fets de la seva vida. Quan l’emperador va construir les termes, Ciriac era un dels cristians condemnats als treballs; allí i a la presó es va distingir per la seva caritat i el seu esperit de servei. En aquell temps, estant malalta Artèmia, filla de Dioclecià, l’emperador va saber que Ciriac podia curar-la, el va alliberar de la presó i dels treballs i li va suplicar que curàs a la seva filla. Ciriac va curar a Artèmia expulsant-li el dimoni i, a continuació aquesta jove va demanar el baptisme; aleshores Dioclecià va donar al diàca Ciriac una casa a Roma. Assabentat d’aquest fet, el Rei de Pèrsia, Sapore, que tenia una filla amb la mateixa malaltia, li va demanar a Ciriac que anés a Pèrsia, i allí va curar a Giobbia. Aquesta jove, el seu pare el rei i molts perses es van voler batejar i omplir de regals i riqueses a Ciriac, cosa que el nostre Sant no va acceptar; després va tornar a Roma. Dos anys després, va morir Dioclecià i li va succeir el seu fill Maximilià, qui envejós de la curació de la seva germana, li va llevar la casa a Ciriaco i el va fer empresonar.

A la presó es va voler que Ciriac renunciés a la fe cristiana, i no aconseguint-ho, Ciriac i alguns companys van ser martiritzats i decapitats. Les seves relíquies es conserven a l’Església romana de Santa María in Via Lata, al costat de la famosa Piazza Venècia.

Sant Ciriac apareix davant nosaltres, doncs, com un seguidor de Jesucrist i, per tant, servidor dels necessitats i adherit amb la fe a Déu sense que gens ni ningú li separin d’això. Forma part del “blanc exèrcit dels màrtirs”, testimonis de la fe cristiana que han sabut viure l’Evangeli en situacions d’hostilitat i persecució fins al testimoniatge suprem de la sang.

El día de la fiesta de San Ciriaco marcó el inicio de la vida cristiana en las Pitiuses. Esa vida cristiana ha forjado la idiosincrasia de nuestros pueblos. La fe católica ha iluminado y guiado la vida de los ibicencos desde hace más de siete siglos. La cultura ibicenca, sus costumbres, su arquitectura están fuertemente impregnadas de la fe cristiana. Hemos de seguir trabajando para que nuestras Islas ni renieguen ni olviden esas gloriosas tradiciones.

En virtud de su historia y de su cultura, Ibiza y Formentera, están llamadas a ofrecer una digna imagen a las gentes que de toda Europa y de otras partes del mundo nos visitan. Para los creyentes en Jesús, el reto es fabuloso, pues ¿no podríamos hacer que Ibiza y Formentera, sus ricos parajes, los dones recibidos del Creador, la amabilidad de sus gentes y la variedad de sus tradiciones fueran medios por los que tantos pudieran escuchar la voz amiga de Cristo? No podemos consentir de ningún modo que la imagen noble de Ibiza se vea empañada por presentaciones de nuestra realidad que no tienen en cuenta nuestros auténticos valores. Confío en que las autoridades cumplan siempre con su misión en este sentido y velen por el genuino bien del pueblo ibicenco, promoviendo cuando sea el caso, el derecho a una buena fama, así como un desarrollo sostenible al alcance de todos que tenga en cuenta los principios éticos y morales, no se nieguen o retrasen los derechos a nadie, tampoco a la Iglesia,  y no se pongan dificultades por motivos ideológicos.

En Ibiza y Formentera, bajo el patronato de San Ciriaco, la Iglesia local, con no pocos sacrificios, mantiene obras de caridad para aliviar todo tipo de sufrimientos; ofrece a la sociedad ibicenca obras educativas, de formación de la niñez y de la juventud; atiende espiritualmente a los enfermos; se preocupa de los marginados; a todos quiere repartir el consuelo que viene de la fe y a todos lanza una mano amiga para hacer más llevadero el camino de la vida. Por esa senda vamos a seguir, sin buscar privilegios, sino ocupando aquel espacio social que le es necesario para, como Jesucristo, “pasar haciendo el bien” (Hch. 10, 38).

Si con la fiesta de San Ciriaco en 1235 empezó una nueva y seductora etapa de la vida en las Pitiusas, hoy la tenemos que continuar, adaptada a las circunstancias actuales. Se trata de la evangelización. El encargo que Jesús dejó a los apóstoles antes de irse al Padre fue el de transmitir al mundo entero lo que ellos habían recibido: ‘Id y proclamad el Evangelio’. Es un encargo que ellos percibieron claramente y, en consecuencia, se dispersaron para difundir el mensaje del Maestro.

Desde entonces hasta hoy no ha cesado de difundirse el Evangelio, de suerte que no hay zona del planeta a la que no haya llegado su noticia. La evangelización coloca a la humanidad en su verdadero sitio. Y si hoy vemos en algunos lugares y en algunos ambientes que se quiere construir una civilización al margen de los valores cristianos, e incluso contra ellos, ello nos hace pensar que la evangelización adquiere en nuestros días una importancia extraordinaria. Evangelizar es llevar la Buena Noticia a todos los ambientes de la Humanidad  y, con su influjo, transformar desde dentro a la misma Humanidad. Gran tarea pues la de evangelizar y tiene que provocar en cada uno de nosotros interrogantes: ¿Evangelizamos de verdad? ¿Cómo lo hacemos? ¿Cómo debe evangelizarse hoy? Tengamos presente que nadie está excluido del encargo de Cristo de predicar su Evangelio con la palabra y la vida.

En esta tarea nos ayude nuestro santo Patrón, San Ciriaco y la sostenga. Que davall la protecció de Sant Ciriac la nostra Església camini decidida i generosa en el servei a tothom, i la nostra societat conservi i i es prengui cura de les seues arrels cristianes, donant així abundosos fruits de progrés integral i genuí, valors humans i cristians, solidaritat i pau social, respecte i col·laboració. Que con su materna intercesión nos ayude en ello Santa María de Ibiza, la Virgen de las Nieves, Madre de todos los ibicencos y formenterenses

Deja tu comentario