Un any més tenim la sort i l’alegria de reunir-nos en aquest temple per celebrar la Santa Missa amb motiu de la festa de Sant Rafael, titular d’aquest temple parroquial.
En 1785 es va convertir en parròquia, pel primer bisbe de la nostra diòcesi, Mons. Manuel Abad i Lasierra. Aquest Bisbe, a l’establir les vint primeres parròquies, va voler dedicar una a Sant Rafael, de manera que tots els ensenyaments que ens poden venir d’aquest Sant Arcàngel ens servissin per als que vivim aquí i en totes les nostres Illes. Amb aquests sentiments, doncs, tractarem de celebrar i aprofitar els beneficis que ens poden venir d’això.
Un any més, doncs, tenim la sort i l’alegria d’aquesta festa fa que ens reunim ara participant en la celebració de la Santa Missa, escoltant la Paraula de Déu, i acostar-nos a Jesús a través de la sagrada comunió i admirar la figura de Sant Rafael.
Jo estic content cada any quan vinc aquí a celebrar aquesta festa. Els primers anys acollit per aquest bon sacerdot que era Don Pep Negre, després amb Don Joan Riera, després amb els Pares José i Ricardo del Verb Encarnat, i ara amb Don Frank, que és el segon sacerdot que he ordenat. I al costat dels sacerdots de la Parròquia, m’alegro de trobar-me amb els obrers, amb els membres del Cor, amb els fidels de la Parròquia als quals saludo amb afecte i estima. I el mateix de les dignes autoritats.
I cada any, celebrant la vostra festa, jo celebro una festa personal; efectivament, el dia 24 d’octubre de 1981, fa avui 35 anys vaig ser ordenat sacerdot. Aquell any era dissabte i Mons. Ricard Maria Carles Gordó, que era llavors Bisbe de Tortosa i després va ser Arquebisbe de Barcelona i cardenal de l’Església romana, i que abans havia estat rector del meu poble sent jo escolà, em va ordenar sacerdot a la parròquia on vaig ser batejat, confirmat i vaig rebre la comunió.
És una festa important per a mi, perquè és la confirmació que es compleix el pla que Déu tenia per a mi i que jo, amb generositat i ajuda divina vaig acceptar. Això em fa recordar-vos a cada un que cadascun en els anys de la vida a la terra rep un encàrrec per part de Déu i amb generositat per la nostra part i ajuda divina hem d’acceptar. Uns sou cridats a ser esposos, pares de fills, treballadors, professionals, autoritats, etc. i és important descobrir el que vol Déu de cadascú, complir-lo i complir-lo bé i de la millor manera. I si cada un l’encàrrec que rep de Déu el compleix, el seu lloc en el món és una cooperació perquè el món sigui bo i que al món hi hagi tot el que és bo i necessari.
A un, creat com àngel, i del que nosaltres recollim el nom de Rafael també va fer això: Déu li demana un encàrrec, el compleix i amb el seu compliment els llocs per on passa són llocs que van endavant i van no de qualsevol manera sinó com Déu ho té previst. Que aquesta festa de Sant Rafael, doncs, ens ajudi també a cada un de nosaltres a ser conscient de la vocació, de la crida que Déu fa a cada un i la vida aquí a la terra sigui un complir això.
Qui és Sant Rafael?
Quan un entra en aquest temple de seguida veu la imatge de Sant Rafel. I a mi em passa que cada tarda, quan entro a la Catedral a resar i confessar el primer que veig des de la porta és la imatge de Sant Rafael que va regalar un canonge que portava aquest nom.
Rafael, nom que significa «Déu ha curat», és un dels àngels creats per Déu i al que Déu li va encarregar ser un ésser que assistís, que ajudés, que acompanyarà. I així, la Bíblia, en el llibre de Tobies ens explica que va acompanyar a Tobies en el seu viatge i va curar al seu pare de la ceguesa.
Com sabem ocupa un lloc rellevant en el Llibre de Tobies, però també és un dels arcàngels que esmenta l’Apocalipsi quan diu «I vaig veure als set àngels que estan de peu davant de Déu, als quals se’ls van donar set trompetes».
Els àngels celestes han estat posats per Déu al costat dels pobles com a guies. Els àngels prenen una part molt activa en l’existència històrica del món: duen a terme l’acció perquè el dimoni no influeixi en la nostra vida.
Però centrem-nos en el nostre Patró Sant Rafael Arcàngel. Com vèiem fa un moment el seu nom significa «Déu ha curat». Però el seu nom no només es refereix a la salut del cos, sinó també a la salut de l’ànima. El seu nom, i les històries bíbliques on és esmentat, han donat a Sant Rafael arcàngel el paper de sanador. Representa l’aspecte de Déu que ajuda l’ésser humà a mantenir el balanç de les emocions i la salut del cos. Sant Rafael gairebé sempre és representat com un pelegrí en una referència a la història bíblica de Tobies, que també dóna suport a la idea de Sant Rafael arcàngel com sanador.
El bastó o gaiato que porta representa la voluntat i el suport espiritual necessaris per a recórrer el camí de la vida. També representa autoritat espiritual que desvia i transforma les influències negatives.
Se li representa també amb un peix o dos, una altra referència a la història bíblica de Tobies. El peix simbolitza la vida i regeneració espiritual.
Sant Rafael és el patró dels malalts i els hospitals per ser l’àngel que porta als éssers humans l’energia guaridora de Déu. Fa l’ésser humà recordar que el cos és un important instrument per a l’esperit, i per això s’ha de cuidar amb gran amor i atenció.
Les dades, doncs, que tenim d’en la Bíblia de Sant Rafael ens el presenten com un ésser que ajuda i serveix als altres. Tot un bon exemple per a nosaltres. I aquest any estem celebrant la festa de Sant Rafael dins de l’Any Jubilar de la Misericòrdia. Déu és misericordiós i el Papa Francesc ens ha convidat a que al llarg d’aquest any vegem la misericòrdia de Déu. I en conseqüència, siguem també nosaltres misericordiosos.
El Papa ens ha convidat a ser una església misericordiosa i acollidora. Això implica que hem de mirar als altres, sense importar la seva condició, amb els mateixos ulls amb els quals mirava Jesús. A acollir els altres amb la mateixa actitud amb la qual va acollir per exemple a la dona cananea, a apropar-nos amb la mateixa obertura amb la qual es va acostar a Zaqueu.
El Sant Pare a més en manifestar els seus somnis ens ha anat proposant forts activitats per ajudar els altres. I aquesta és una tasca no només del bisbe, els sacerdots i les religioses. És una tasca de tots. Tots som deixebles i missioners. Tots tenim la responsabilitat que el missatge de l’evangeli de Jesús arribi al cor del que està al nostre costat, tots tenim la responsabilitat de, com a bons samaritans, curar la ferides oberta a les persones que estan al nostre entorn. Davant la cloenda de l’Any Jubilar de la Misericòrdia ens hem de preguntar: com ho hem viscut? ¿Ha influït en la nostra vida, en les nostres opcions, en les nostres activitats? ¿Se’ns notarà que hem tingut la sort de viure un any descobrint la misericòrdia divina? Déu és misericordiós i així cada un de nosaltres podem descobrir les accions de misericòrdia que Déu ha tingut, té i seguirà tenint amb nosaltres. Aquesta consciència de la misericòrdia divina ens descobreix com Déu vol i ens proposa que caminem tots cap a Ell. Si això ho fem duem a terme un camí cap a la santedat, afavorint la nostra pertinença a l’Església i, conscients de la misericòrdia de Déu ser també nosaltres compassius amb els altres.
Si al llarg d’aquests mesos precedents hem tingut la sort de descobrir més i millor la misericòrdia de Déu, si som conscients que, com diu la Bíblia en Gènesi 1,27, hem estat creats a imatge i semblança, hem de ser , com ho és Déu, compassius. Ja ens ho recorda Jesús a Lc 6,36: «Sigueu compassius com el vostre Pare és misericordiós. Em haureu sentit dir moltes vegades una cosa que estic profundament convençut: si l’Any Jubilar de la Misericòrdia és viscut com correspon i marca la nostra vida i les nostres opcions, Eivissa i Formentera seran millor encara del que són, perquè en aquestes belles Illes regnarà l’amor i l’ajuda mútua entre tots.
Aprofitem, doncs, l’ensenyament d’aquest Any de la Misericòrdia i que es compleixi entre nosaltres el que afavoreix el Papa Francisco: «Com m’agradaria que els propers anys estiguin immersos en la misericòrdia, per anar a la trobada amb cada persona portant la bondat i la tendresa de Déu! Que a tots, creients i els allunyats, pugui assolir el bàlsam de la misericòrdia com un signe del Regne de Déu, ja present entre nosaltres «.
Que Déu, Maria Santíssima i Sant Rafael Arcàngel ens acompanyin en aquest caminar.
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.