Llegim a la bíblia, en el llibre Primer de Samuel, que aquest sentí la cridada del Senyor per tres vegades. A la darrera respongué: Aquí som, Senyor, qué voleu de mi? Aquest any el Senyor ha tornat repetir la mateixa crida a la comunitat de les terciàries trinitàries de Sant Antoni. I com que la comunitat es trobava en vetlla, amb les llànties ben enceses, com les verges prudents de l’evangeli, respongueren a la veu del Senyor. La primera fou sor Isabel Campillo de 69 anys. I el 24 de febrer de 2017 entrà a la Casa del Pare. Vuit mesos més tard sor Maribel Font, la dòna humil i callada, sent que Déu Pare la crida al seu si. I el 9 de novembre s’agombola dins Ell. No havien passat tres mesos i el primer de febrer, ja d’aquest any, sor Damiana Xamena, que el 17 de març hagués complit els 90 anys, entra, per sempre al Regne de Déu.
Quan arribaren a la Ciutat de Mallorca les despulles de Ramon Llull representants de tots els estaments de la ciutat l’acompanyaren per donar-li cristiana sepultura. El 6 de febrer, a la parròquia de Portmany, amb l’església plena de gom a gom ens reunirem el clergat, presidit pel sr. bisbe, les monges terciàries trinitàries de Sta. Eulària, la vida consagrada de la diòcesi, la comunitat educativa del col·legi Sma. Trinitat amb el personal docent i no docent, alumnes, pares i mares, fidels de la parròquia i d’altres indrets de l’illa que volien tributar un homenatge de gratitud i d’admiració a sor Damiana, pels més de 40 anys que serví Déu i el poble portmanyer. A l’homilia el sr. bisbe glosà les paraules de Jesús quan diu: Pare, aquest és el meu desig, que tots els qui m’has donat estiguin amb jo. I insistí que la mort és l’inici de la vida per sempre. Sor Damiana, ànima de vida interior, de natural bondadós, li ensenyà com tractar els interns del Centre penitenciari al que hi anava tots els dissabtes amb qualitat de voluntària.
Continuà el sr. bisbe, que tots els presents, amb aquesta eucaristia donam FE de la resurrecció de Jesús. I a les pregàries de l’ofertori, sor Maria Planells ens recordà que pregàssim per sor Isabel, Maribel i Damiana que ja gaudeixen del Déu Trinitari i, també per nosaltres perquè sapiguem viure les realitats que ens envolten per dificultoses que siguin, amb valentia, veritat i justícia. Abans de rebre la benedicció del sr. bisbe dues mestres, na Joana Escandell i na Norbi Garcia, en nom de tota la comunitat educativa, lloaren a sor Damiana per la seva immensa comprensió, pels seus savis consells, per la seva paraula enriquidora, enfortidora, tendresa i empatia en els moments difícils perquè amb el nostre exemple serem testimoni de la Paraula de Déu. Ens sentim orgullosos, continuaren, de formar part d’aquesta vivència que amb tant d’esforç, dedicació, servei i força va treballar per fer de tots nosaltres les persones que avui en dia som.
Acabà la ceremònia litúrgica cantant, amb ulls plorosos i cor agraït: Sor Isabel, Maribel i Damiana,/ el vostre front duu la llum de l’albada/ ja no el solquen dolors ni treballs/ i el vestits amarats de rosada/ amb els colors trinitaris/ són blaus, blancs i vermells./
Germà Ventura
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.