LA QUARESMA PASQUAL

Acollida per la comunitat del col•legi de Ntra. Sra. de la Consolació. El dissabte, 17 de febrer, prop de quaranta persones de Vida Creixent, Mans Unides i voluntàries ens reunírem al Col•legi de la Consolació amb la finalitat de preparar-nos per a celebrar la Pasqua del Senyor. Ens reberen, a portes obertes, D. Vicent Tur, consiliari de Vida Creixent, i la comunitat del Centre, Silvia, Assumpció i Antònia.
Tasca per aquesta quaresma. D. Àlvaro, mossènyer de Sant Agustí, després de fer la pregària matinera, ens introduí en la història del poble d’Israel que visqué esclau del faraó d’Egipte, travessà el desert i consolidà, amb esforç, el seu futur com a poble. La comunitat cristiana, des del temps dels apòstols esperà la segona vinguda del Senyor, Parusia, en grec. Nosaltres, Poble de Déu, esperam, mentre treballam i ens esforçam per alliberar-nos del nostre pecat, col•lectiu i individual, animats per Jesús de Nazaret, capdavanter en aquesta travessa. Lluc, l’evangelista, ens conta que l’Esperit del Senyor se’n dugué Jesús al desert per a ser temptat. Nosaltres, hem de seguir les seves petjades per alliberar-nos i alliberar l’actual societat «inhumana» esgotada de construir falsos déus i deixar tirats a la cuneta tots els que són incapaços d’integrar-se en el sistema del món globalitzat. És precís emparar-nos baix l’ombra de l’oració per dirigir-nos a Déu i donar-li la ma.
Convertiu-vos, ens diu Sant Joan Pau II, perquè el Regne de Déu es a prop. Convertiu-vos equival a la paraula greca metànoia. Canvi radical del nostre pensar i del nostre cor. Jesús ens ho diu amb un llenguatge planer quan ens parla de les paràboles de la dòna que perd la moneda, el pastor la seva ovella i el pare bo el seu fill. En el temps de quaresma es fa precís propiciar l’encontre amb el Senyor.
Alerta, que la nostre mare Terra es troba enverinada pel mal tractament que li donam els humans! El Papa Francesc ens comenta que en créixer la maldat se’ns enfredarà l’amor a Déu i a les persones que veiem passar, tirades a la vora del camí. Serà el moment en el que apareixeran els encantadors de serpents que ens esclavitzaran, els xerraires que ens oferiran falsos déus com la droga, el sexe desenfrenat, la soledat…
Per concloure, el P. Àlvaro ens repeteix amb paraules i gestualment que quaresma és temps d’oració, d’acostament a l’Amor. I dejuni equival a sacrifici personal i comunitari, a almoina, a ser aprop, i acollir, amb obres i afecte, els marginats pel mateix sistema «inhumà» de la nostra societat actual.
Després de l’exposició, per petits grups, primer, i després en el gran grup, férem una reflexió comunitària. Al voltant del migdia, mentre realitzàrem l’exercici dels Passos, al voltant del claustre, tres mossènyers estigueren a disposició dels presents que volgueren rebre el sagrament de la reconciliació. A l’exercici del Camí de la Creu ens aturàrem, a l’estació de l’alçada de la creu amb Jesús crucificat, tots els presents veneràrem i besàrem la imatge que portàvem en processó. Cantàrem a l’uníson: Victòria tu regnaràs, oh Creu tu ens salvaràs. I continuàrem la nostra pregària comunitària amb l’exposició del Santíssim Sagrament.

Germá Ventura.