La Paraula de Déu que ens ha estat proclamada per a tots nosaltres ens ha volgut presentar la proximitat i l’acció de Jesús, en nom i per acció de la Trinitat, amb tots nosaltres, una proximitat que ens ha fet ni més ni menys que «fills de Déu «. I això no metafòricament, sinó realment, i això ens concedeix una dignitat i una vocació, una crida especial, un encàrrec que hem de complir en els anys de la nostra estada en aquesta terra; anunciar qui és Jesús, que Ell ha ressuscitat i que només en Ell hi ha la salvació.
I aquesta trucada és una invitació a proclamar sempre i en tot lloc, i no només amb les paraules, sinó sobretot amb els fets de la nostra vida, vida dels fills de Déu.
I aquest servei, aquest anunci hem de fer-ho amb l’estil i la forma del Bon Pastor, aquell que ofereix la vida per les ovelles, és a dir amb un estil de servei, de disponibilitat cap als altres, de lliurament al proïsme, a tot proïsme sense exclusió. I això val per a tots nosaltres.
Amb aquesta Paraula divina, proclamada avui aquí hem de sentir-nos tots implicats, destinataris d’ella. No és una paraula exclusiva per a José Alexander que rebrà en aquesta celebració l’ordenació presbiteral, sinó per a tots nosaltres.
A tots nosaltres, reunits avui en aquesta nostra Santa Església Catedral ens ha parlat Jesús presentant-se davant nosaltres amb la figura amable i fascinant del Bon Pastor. I en presentar-se així ens ha dit quines són les característiques del Bon Pastor, aquestes que Jesús va encarnar i va viure i que nosaltres, cada un, sense exclusió estem cridats a encarnar i viure:
a) Aquell que ofereix la seva vida pels altres, i això perquè ho tinguem clar, ben clar, Jesús ens ho ha dit no una o dues vegades, sinó fins a quatre vegades (vv. 11, 15, 17,18)
b) Aquestes ovelles que el vol i a les que serveix no li són estranyes, sinó que estan en el seu cor, perquè les ha conquistat preu de la seva sang.
c) Si cal, per aquestes ovelles Ell ofereix la seva vida lliure i gratuïtament, només per amor.
d) D’aquesta manera, entre el Bon Pastor, que en el cas que avui contemplem és Jesús, i les ovelles, que som nosaltres les ovelles que li segueixen hi ha una relació recíproca d’amistat i coneixement, de tracte i d’ajuda, de servei i col·laboració.
A aquestes ovelles el Bon Pastor les va tractant bé a cadascuna i a cadascuna la va portant pel camí que li convé. Totes les ovelles, tots nosaltres, hem estat cridats al baptisme i la fe. Això és comú a tots. Cada batejat ha estat cridat a viure i actuar com Jesucrist, i, per això, com ens recorda el Concili Vaticà II «Els fidels, en canvi, en virtut del seu sacerdoci regi, concorren a l’ofrena de l’Eucaristia] i l’exerceixen en la recepció dels sagraments, en la pregària i acció de gràcies, mitjançant el testimoniatge d’una vida santa, a l’abnegació i amor eficaç. «(Lumen Gentium, 10).
Amb l’ajuda, la col·laboració, el compromís de tots els batejats el Senyor desitja estendre i dilatar el seu Regne, el Regne de la veritat i la vida, el Regne de la santedat i la gràcia, el Regne de la justícia, de l’amor i de la pau (cf. Lumen Gentium 36).
A alguns dels batejats el Senyor els fa una altra trucada, la crida al sacerdoci ministerial o jeràrquic confiat mitjançant el Sagrament de l’Orde sacerdotal. I aquesta crida és la que avui acollim i donem els passos amb el ritu de l’Ordenació presbiteral del Diaca José Alexander.
Els bisbes, els preveres i els diaques participen en diversos graus al sacerdoci de Crist (cf. Lumen Gentium, 28). Els Bisbes, de manera eminent i visible, amb la col·laboració dels preveres i dels diaques, fan present Jesucrist enmig dels fidels.
En aquesta tasca, estimat José Alexander, he estat ajudat per tu des de fa uns mesos que has exercit el diaconat. Ara, et dic a que segueixis amb un servei més, el servei de presbiteri i per això et demanaré d’aquí a uns moments quin és el teu compromís, ja la teva resposta positiva, pregaré el Pare que et consagri com a veritable sacerdot del Nou Testament, a imatge de Crist, summe i etern Sacerdot per a predicar l’Evangeli, per pasturar com a bon pastor als fidels i celebrar el culte diví.
Has vingut a aquesta Església particular que és a Eivissa i Formentera i aquí formessis part del seu únic presbiteri dedicat a diverses ocupacions. Per això no seràs una persona aïllada, ja que el prevere, próvido cooperador de l’Orde episcopal i ajuda del mateix, vas a servir al Poble de Déu, santificant i regint en la feina diària i mai excloent ni exclòs, a la `porció del poble de Déu que et serà encomanada, fent visible a l’Església única i universal i ajudant a que a cada lloc s’edifiqui el Cos de Crist.
El prevere, així, és un servidor del Poble de Déu. I així, preocupat sempre pel bé dels fills de Déu que estan a Eivissa i Formentera, has de cooperar en el treball pastoral de tota la diòcesi i fins i tot de tota l’Església. Per aquesta participació en el sacerdoci i en la missió, sàpigues que comptaràs amb l’ajuda del Bisbe, al qual has de reconèixer veritablement com a pare teu i el Bisbe, que compta amb la teva obediència reverent, ha de mirar-te com a cooperador seu, com a fill i amic, a la manera en què Crist als seus deixebles no els diu servents, sinó amics (Cf. Jn 15,15).
Així mateix, en virtut de la comuna ordenació sagrada i de la comuna missió, entres a formar part del cos presbiteral, unió de tots els preveres entre si en íntima fraternitat, que ha de manifestar-se en espontània i gustosa ajuda mútua, tant espiritual com material, tant pastoral com personal, en les reunions, en la comunió de vida, de treball i de caritat.
En l’exercici d’això, engendraràs als fidels pel baptisme i els faràs créixer per mitjà de la difusió de la doctrina i per això has de viure de manera que et vegin com a pare. A les comunitats on seràs enviat a servir has de governar-i tractar-les de tal manera, que aquestes mereixin ser conegudes i trucades amb el nom que és gala de l’únic i total Poble de Déu, és a dir, Església de Déu (cf. 1 Co 1 , 2; 2Co 1,1 i passim).
La vida cristiana nostra i dels fidels s’alimenta amb els sagraments, especialment amb la celebració de l’Eucaristia i de la Penitència. Una de les preguntes que et faré per veure si estàs en condicions de ser prevere serà si estàs disposat a presidir amb pietat i fidelment la celebració dels misteris de Crist, especialment el sacrifici de l’Eucaristia i el sagrament de la reconciliació, a lloança de Déu i santificació del poble cristià, segons la tradició de l’Església. En efecte, el prevere és ministre ordinari en la celebració de l’Eucaristia i així com de l’absolució penitencial quan se li confia. La celebració de l’Eucaristia no és un acte més, que es pot celebrar o no, sinó que és una cosa essencial al qual ens hem d’acostar diàriament. És l’arrel i la raó de ser del sacerdoci. Seràs sacerdots, sobretot, per celebrar i actualitzar el sacrifici de Crist, «sempre viu per intercedir per nosaltres». Aquest sacrifici, únic i irrepetible, es renova i fa present a l’Església de manera sacramental, pel ministeri dels sacerdots.
D’una banda, presentaràs sacramentalment el Cos i la Sang del Senyor. Per una altra, units a El – «in persona Christi» -, presentaràs la teva persona i la teva vides, perquè assumida i com transformada per la celebració del sacrifici eucarístic, sigui exteriorment també transfigurades amb Ell, participant de les energies renovadores de la seva Resurrecció.
Que sigui l’Eucaristia culmen de la teva ministeri d’evangelització, àpex de la teva vocació orant, de glorificació de Déu i d’intercessió pel món. I per la comunió eucarística s’anirà consumant dia rere dia el teu sacerdoci.
Recordeu-vos, José Alexander que, amb la teva conducta de cada dia i amb la teva sol·licitud, has de mostrar als fidels i infidels, als catòlics i no catòlics, la imatge del veritable ministeri sacerdotal i pastoral, estant obligat a donar a tots el testimoni de veritat i de vida, i que, com a bon pastor, has i buscar també a aquells (Cf. Lc 15,4- 7) que, batejats en l’Església catòlica, van abandonar la pràctica dels sagraments o fins i tot han perdut la fe . El sacerdot, com Jesús estima a tots i no exclou a ningú. Per això, l’amor ha de portar també a l’evangelització de cada home, de tots els homes. Mogut per l’amor, el pastor, a imitació de Jesucrist no s’atura davant el rebuig o la indiferència, sinó que vol arribar a cada un, especialment a les ovelles que no estan encara en la cleda.
Estimat José Alexander: Rep aquest missatge, aquestes paraules no com a paraules meves, personals. Rep-com Paraules de Crist, del qual sóc missatger ja que com ensenya el Concili Vaticà II «A la persona, doncs, dels bisbes, als que assisteixen els preveres, el Senyor Jesucrist, Pontífex suprem, és present enmig dels fidels» (Lumen Gentium, 21).
Que aquesta celebració porti a l’Església que peregrina a Eivissa i Formentera una renovació de la gràcia inesgotable del sacerdoci catòlic; una major unitat entre tots els que han rebut la mateixa gràcia del presbiterat; un augment considerable de vocacions sacerdotals entre els joves, atrets per l’exemple joiós de la teva entrega.
La Mare de Déu, que venerem com la Verge de les Neus, s’inclini amb amor sobre tu i et faci fidel deixebles del Senyor, recordant les seves paraules: «Feu el que Ell us digui». Acull-com a Mare, com Joan la va acollir al peu de la Creu. Que en la gràcia del sacerdoci puguis dir també a ella «Totus tuus».
El Senyor Ressuscitat, present entre nosaltres, et mira avui i sempre amb amor, i com un dia a Pere et diu la seva pregunta sobre el teu amor sincer i lleial cap a Ell: «M’estimes?». Que puguis dir-li avui i sempre: «Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo». Així teu ministeri serà un fidel i fecund servei d’amor a l’Església, per a la salvació dels homes
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.