RECÉS QUARESMA

Puntualment, el diumenge III de quaresma, les religioses/os iniciarem la trobada quaresmal amb la pregària coral de les laudes. Sols faltaven Sor Reme, per motius pastorals, Sor Pietat que es troba de viatge i en Mario Martínez, germà de l’Institut del Verb Encarnat, que no s’ha integrat en el moviment diocesà de la CONFER diocesana. Acabada la pregària, Sor Gracia Navarro, l’animadora, ens posà un Power Point per tal d’ambientar la jornada. Acte seguit feu una reflexió sobre un article del claretià José Cristo Rey: «Deixar-me seduir per l’Esperit de Jesús». Partint de l’Església de Filadèlfia descrita a l’Apocalipsi, 3, 8-13, església petita, dèbil, fidel que ha sofert la persecució calladament, Déu la recompensa, fraternalment, preservant-la de la destrucció. D’aquí confronta amb la la Vida religiosa de l’Església, avui, nau petitona, impulsada pel vent de l’Esperit. Ens llança dos interrogants. Un, Cap a on porta l’Esperit, la Vida Consagrada del segle XXI? Dos, insisteix. «Cap a on ens està portant l’Esperit, avui, ara, a nosaltres?» Resumeix la seva al•locució. L’Esperit és el fundador permanent, el que està prop dels fundadors, els inspira i els condueix pels viaranys més insospitats. L’existència de la Vida Consagrada és misteri, és do de l’Esperit. Neix de trobades misterioses amb Déu, en l’oració i en la contemplació compassiva del nostre món. Es manté gràcies a un procés permanent de FE dels consagrats atents a la cridada de l’Esperit. El resultat és:

1) La Vida Consagrada en el segle XXI es memòria viva de Jesucrist en la nostre vida personal i comunitària, i en la nostre missió perquè esta més que mai apropada a la Paraula.

2) La comunió amb l’Esperit és punt de trobada, força de comunió. És portadora per a ser profecia dels valors de justícia i de pau.

3) Espiritus Creator. Ens sorprèn, dia rere dia, ens obre cap a nous horitzons, ens anima a viure en noves comunitats missioneres i apostòliques, i llocs de trobada, de convivència, de pregària.
Acabà l’animadora, posant-nos l’audiovisual de «Sígueme» on Salomé Arricibita canta i interioritza: «Toma tu vida y sígueme», contant-nos, abans, la rondalla de que un avió amb serioses dificultats de navegació aérea té a tots els passatgers temorosos pel final catastròfic que els espera. Tots no, un nen està absort amb les seves joguines. Davant l’advertència seriosa del perill imminent que corre i no es refugia en el si de la seva mare amb l’aparent inconsciència infantil respon: No tenc por. El meu papà és el comandant de la nau.

Un temps de pregària personal davant el Santíssim Sagrament exposat, temps de recepció del sagrament de la reconciliació, i celebració austera i sentida de l’eucaristia presidida pel mossènyer de la parròquia de Sant Josep tanquen el matí d’aquest diumenge quaresmal, camí de la Pasqua del Senyor.

Acabam la jornada amb un dinar de germanor, compartit, de pa i taleca.

Eivissa, 4 de març de 2018

Germá Ventura