En espanyol la paraula Pentecosta no ens diu molt, ens sembla una paraula estranya; en efecte, es tracta d’una paraula grega que significa «cinquanta dies després», en aquest cas, cinquanta dies després de la Pasqua.
En els evangelis Jesús diu diverses vegades: «No us deixaré sols … us enviaré el Defensor, l’Esperit de la Veritat, rebreu l’Esperit Sant».
Doncs bé, cinquanta dies després de la Pasqua, precisament en la festa hebrea de la Pentecosta, Jesús compleix la seva promesa, com hem escoltat en la primera lectura.
En Evangeli de Sant Joan, col·loca la donació de l’Esperit Sant la tarda mateixa del dia de Pasqua, per deixar-nos clar que l’Esperit Sant és el do més important que ens fa Crist Ressuscitat.
Ens podem preguntar: Per què és important l’Esperit Sant per a l’Església, per a nosaltres, per a cada un de nosaltres?
A Doncs bé, una primera resposta és que Jesús envia l’Esperit Sant perquè els Apòstols, perquè l’Església puguin continuar en el món la missió salvífica de Crist, una missió que no està limitada a un temps i un espai, sinó una missió que ha de dur-se a terme en tots els llocs i en tots els temps.
B Aquesta missió no és només parlar de l’Evangeli, explicar coses. No, no és només això. Sinó que és fer a les persones lliures, lliures de l’esclavatge del pecat, fer que les persones visquem amb la gràcia. I així, l’Esperit Sant venint als Apòstols perquè ells i els seus successors puguin personar els pecats. El pecat fa patir a qui el comet; l’experiència de confessor m’ho demostra.
C En tercer lloc l’Esperit Sant ens és enviat perquè la humanitat, dispersa, dividida, descomposta a causa del pecat -i pecat és voler manar, voler sotmetre als altres, etc.- pugui ser una societat unida, fraterna, on tots estiguem junts i contents d’estar junts, mai uns contra els altres, sinó sempre tots a favor de tots, sense excloure ningú. I això és l’Església, on tots som germans i formem una sola família.
Vull destacar i que tinguem clar tots que l’enviament de l’Esperit Sant no va ser una cosa que va succeir una sola vegada, en aquell primer dia de Pentecosta de la història de l’Església. No va venir i segueix venint. Per exemple, si llegim els Fets dels Apòstols, allà l’autor, l’Evangelista Lluc ens narra aquesta vinguda de l’Esperit Sant que hem escoltat en la lectura que hem fet a la plaça de l’Església, però ens explica també altres enviaments, altres vingudes de l’Esperit Sant. Això ens ensenya que, si estem ben disposat, Pentecosta no va ser un dia i prou, ja va passar; Pentecosta és un fet que contínuament es repeteix i es renova en l’Església, l’Esperit Sant és enviat contínuament a l’Església, als cristians, a nosaltres.
I llavors, ens preguntem: ¿com i on podem veure avui a ara actuar l’Esperit Sant? ¿Quines són les senyals de la seva misteriosa presència?
a) Doncs, bé, un cas el tenim veient que l’Esperit Sant actua en el Magisteri de l’Església. Assistida per l’Esperit Sant l’Església és mestra infal·lible de veritat, de la veritat de Crist. En un món en què es diuen tants errors, l’Església ha estat i és sempre fidel als ensenyaments de Jesús, a proposar-les i repetir-les. És una veritat que el Papa i els Bisbes són guiats per l’Esperit Sant quan parlen en nom de Crist, quan anuncien les veritats de la fe. I qui segueix aquestes veritats camina per la veritat; qui s’aparta d’elles va pels errors.
b) L’Esperit Sant actua també a través dels Sagraments. En l’Evangeli que ha estat anunciat Joan ens ha posat en evidència que l’Església pot absoldre els pecats i la gràcia, però no per les seves forces, sinó en virtut de l’Esperit Sant que li ha estat donat. I el mateix es pot dir dels altres sagraments: confirmació, ordenació.
c) I l’Esperit Sant actua i tantes ànimes de qualsevol temps, també del nostre temps:
– així ho veiem en aquestes persones que avui, encara que això els suposi un sacrifici, actuen buscant el bé de tots, d’aquelles persones que de forma discreta i silenciosa però forta i tenaçment treballen per la pau i la justícia.
– podem veure com l’Esperit Sant actua en ànimes privilegiades, com la Mare Teresa de Calcuta, el Pare Pius, Sant Felip Neri, persones famosos i coneguts, però també en persones que amb amor i sacrifici eduquen els seus fills en la fe, es dediquen a la cura dels malalts, a l’assistència dels necessitats, a l’atenció a la gent gran …
– podem veure a l’Esperit Sant operant en tots aquells meravellosos i fantàstics joves que testimonien i difonen la fe, encara amb riscos i que de vegades pateixen la crítica, el linxament moral, i de vegades també físic, aquells joves que saben caminar entre els molts fraus d’aquest món mantenint-se fidels a Crist.
– podem veure a l’Esperit Sant obrar en tots aquells adults que saben comportar-se amb integritat, rectitud i honestedat en el treball, en l’exercici de la professió, encara que hagi corrupció i abusos per tants altres llocs.
– podem veure a l’Esperit Sant en aquelles persones que saben estimar fins i tot als que no els estima, que saben personar, que saben portar amb dignitat i fortalesa la creu del sofriment. – podem veure a l’Esperit Sant en aquelles ànimes que consagren la seva vida a Déu i als germans a través del sacerdoci o de la vida consagrada, en aquelles parelles d’esposos que saben formar famílies cristianes, i en aquells fills que corresponen l’amor que els han donat els pares, que els assisteixen en la vellesa fins a la mort, fins i tot de vegades amb dificultat o sacrificis.
M’he referit a alguns casos, entre tants que hi ha, per demostrar-nos com l’Esperit Sant continua la seva acció en l’Església i en el món.
Per això, com diem en el Credo, afirmem: Crec en l’Esperit Sant, Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill i que amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat.
I desitjant la seva presència, preguem demanant que vingui i, venint que sigui acollit per nosaltres.
Vine, Esperit diví,
un raig de llum des del cel.
Pare amorós del pobre;
do, en els teus dons esplèndid;
llum que el cor;
font del major consol.
Vine, dolç hoste de l'ànima,
descans del nostre esforç,
treva en el dur treball,
brisa en les hores de foc,
goig que eixuga les llàgrimes
i reconforta en els duels.
Entra fins al fons de l'ànima,
divina llum, i enriquix.
Res tindrà l'home,
si tu li faltes per dins;
miri el poder del pecat,
quan no envieu el vostre alè.
Rega la terra en sequera,
sana el cor malalt,
renta les taques,
infon calor de vida al gel,
doma l'esperit indòmit,
guia al qual torça el sender.
Reparteix els teus set dons,
segons la fe dels teus servents;
per la teva bondat i gràcia,
dóna-li l'esforç el seu mèrit;
salva el que busca salvar-se
i digues la teva goig etern. Amén
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.