La història de la nostra salvació arriba avui el seu moment més fort, tot i que és també dolorós. Jesús, després d’haver estat lliurat als seus enemics, és processat i condemnat a morir a la creu. En aquesta imatge de derrota i abandonament no reconeixem gens d’Fill de Déu; al contrari, es podria dir que es tracta de l’execució d’un criminal. I no obstant això, uns dies abans, el Diumenge de Rams, els habitants de Jerusalem havien acudit a saludar el fill de David, portant-ho com a triomfador a la ciutat. Aquestes mateixes persones que l’aclamaven dient «Hosanna», pocs dies després havien demanat a Pilat de crucificar Jesús. Quina cosa havia passat? .
Per entendre les raons d’aquest canvi imprevist cal tornar precisament a l’escena del Diumenge dels Rams. Quina cosa volia la multitud pel que fa a Jesús? L’acollida reservada a la seva arribada demostra clarament que els habitants de Jerusalem tenien la intenció de coronar Jesús i posar-lo al lloc del Cèsar. Ells esperaven que Jesús acceptés posar-se al capdavant dels hebreus per guiar una revolució que hagués allunyat de la seva terra als dominants romans. Altres caps, entre els quals estava barrava, havien intentat repetidament posar-se en contra els conqueridors, però cap havia seguit Jesús. Jesús no buscava ser rei de s Jueus, sobretot perquè Ell era rei d’un altre món, ben diferent. De cara a aquest rebuig a ser rei dels Jueus, la multitud desil·lusionada decideix de lliurar-lo a les autoritats i de fer que i matessin.
Des del punt de vista històric, Jesús va ser condemnat perquè ser considerat un potencial enemic del Cèsar, però el veritable motiu de la seva mort es llegeix en el llibre del profeta Isaïes: «El nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors Ell va ser traspassat per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes. El nostre càstig saludable caure sobre ell, els seus cicatrius ens van curar «.
Jesús hagués pogut estar sempre sol a la dreta del Pare, sense tenir de complir la fatiga de venir al món. Hauria pogut combatre als soldats que venien a arrestar-: els seus deixebles estaven armats i Pere era aviat per defensar el Senyor. Hauria pogut baixar de la creu, com li deien aquells que estaven presents en l’execució. I no obstant això, Ell s’ha sacrificat per salvar els homes del pecat i de la mort, a aquells mateixos homes que l’havien traït, perseguit, burlat i assassinat. Per què tot això? Per amor. Per aquest amor que és capaç de donar la vida pel bé dels altres. Per aquest amor que no es guarda, sinó que es dóna del tot.
Com han acollit els homes aquest acte d’amor? Moltes vegades no l’han acollit. I així, moltes vegades els homes l’han «crucificat» Jesús, cada vegada que han comès un pecat. El crucifiquem cada vegada que ens comportem amb la mentalitat humana, cada vegada que ens neguem a seguir els ensenyaments de l’Evangeli. Però quan els homes acollim el sacrifici de Crist, esdevenim fills de Déu i som capaços de complir miracles, perquè l’amor ens sosté.
Si acollim Jesús cap sacrifici és insostenible.
La decisió d’acollir o no aquest sacrifici depèn de nosaltres. Ningú pot obligar-nos a triar un camí més aviat que un altre, no ho fa ni tan sols el Senyor, perquè ell ens dóna i respecta la nostra llibertat. Si ens decidim a acollir a Crist, hem de saber que també nosaltres podem per per l’experiència de la creu. Potser n succeirà que siguem portats a la mort, però sí que arribarà l’ocasió de renunciar a nosaltres mateixos, posar de costat totes les exigències personals i posar la nostra vida al servei dels altres.
La mort no és l’últim. Els que van condemnar a Jesús pensaven que s’havien lliurat d’un personatge incòmode. No s’imaginaven que tres dies després Jesús s’hauria presentat viu de davant d’aquells que l’havien condemnat, el nom de Jesús és reconegut i adorat per la major part de la població mundial.
També a nosaltres Jesús ha promès un futur semblant. A aquells que accepten donar la vida en el seu nom, ell els ha promès una vida sense fi, i als seus deixebles ha assegurat un lloc al Paradís. Per això, no hem de tenir por de gastar-nos a favor dels nostres germans, encara que això signifiqui un sacrifici i renunciar a tantes coses. Davant d’un premi tan gran cap sacrifici és absurd i il·lògic.
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.