Un any més, i ens anem ja apropant als vuit segles d’aquesta bona pràctica i noble tradició d’Eivissa i Formentera, tenim la sort i l’alegria de reunir-nos amb ocasió de la festa de Santa Maria, Mare de Déu de les Neus, la nostra Patrona , per davant la seva imatge, per celebrar la Santa Missa, escoltar la Paraula de Déu, que ens parla d’Ella per a ensenyament nostra, acostar-nos a Jesús que ens la va donar com a Mare després d’haver-la gaudida Ell, i apropar-nos molt fortament a Ell a través de la sagrada comunió i seguir admirant la figura de la Verge, Mare i Mestra nostra.
Us saludo cordialment a tots vosaltres, que com és tradició secular entre nosaltres, els fills i habitants d’Eivissa i Formentera, heu acudit en gran nombre a aquesta celebració. A vosaltres, benvolguts germans sacerdots, col·laboradors en la fascinant tasca del conduir el poble cristià per les sendes de l’amor i de la pau, presentant-li el missatge de l’Evangeli, font de la veritat i de la vida. Un Evangeli que va ser viscut extraordinàriament per la Mare de Jesús, Maria de Natzaret.
A les autoritats civils i militars; als que estan presents de la corporació municipal de Vila; al Molt Honorable Senyor President del Consell Insular d’Eivissa i Consellers presents; als alcaldes i regidors dels altres municipis d’aquesta illa; al Sr. Delegat Insular del Govern; als parlamentaris, a les autoritats militars i del Cos Nacional de Policia.
Salutació a tots els fidels de diferents parròquies de la nostra diòcesi, amb els obrers de les parròquies, que amb la seva presència i amb les banderes són portadors fins aquí l’afecte i de l’amor dels fidels de tots i cadascun dels pobles cap a la Verge Maria.
A tots, doncs, la meva salutació que em fa veure-us com a germans i amics, una salutació que per la meva part avui i sempre està ple d’estima i afecte, actituds sempre creixents amb el pas dels anys. És una sort per a mi, que agraeixo a Déu ser ja 12 alhora que amb vosaltres i per a vosaltres celebro aquesta festa que per a mi és una ajuda i un estímul per al progrés espiritual i la pràctica de l’amor.
Sabem i afirmem que Déu és amor i les seves intervencions en la història de la humanitat són sempre expressions d’aquest amor. En conseqüència, Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat.
A les nostres illes d’Eivissa i Formentera fa ja més de set segles, com cantem en els goigs, els conqueridors cristians catalans van posar la seva operació sota la protecció de la Mare de Déu i li van agrair la seva intervenció. Amb la tornada d’Eivissa i Formentera el 1235 al cristianisme, element constitutiu i multisecular de la seva identitat, va ser tinguda des de llavors la Mare de Déu sota aquesta advocació romana, com a Mare i Protectora de Ses Illes Pitiüses. I aquesta església, que en 1782 va ser elevada al rang de Catedral, és la casa on nosaltres vam rebre, acollim a la Verge: és el nostre santuari marià.
Com hem escoltat en l’Evangeli, Jesús, ple de misericòrdia a la creu, ens va donar a la seva Mare com a mare nostra. El havia experimentant com era Maria de Natzaret: concebuda sense pecat original i sense cap pecat en la seva vida, persona que estimava a Déu i servia i ajudava als altres, fos així i per sempre Mare de la humanitat.
Jesucrist, amb la seva Passió, Mort i Resurrecció, ens ha portat la salvació, ens ha donat la gràcia i la joia de ser fills de Déu, d’invocar-veritablement amb el nom de Pare sabent que Ell es comporta així amb nosaltres.
I juntament amb revelar-nos al Pare i el que fa el Pare ens ha donat a Maria com a mare. Maria és, doncs, mare nostra, mare de cadascú.
Amb l’experiència que cada un de nosaltres tenim de la pròpia mare terrenal sabem que una mare busca i procura tot el bo dels seus fills i els estima amb un amor gran i tendre. La Mare de Déu, instituïda Mare nostra, doncs, busca i procura tot el bo dels seus fills, de cadascun de nosaltres, sense excepció, i ens estima amb un amor gran i tendre.
¿Com podem experimentar això en la nostra vida? Doncs penso sobretot en tres aspectes: ens ajuda a créixer, a afrontar la vida, a ser lliures; ens ajuda a créixer, ens ajuda a afrontar la vida, ens ajuda a ser lliures.
Una mare bona ajuda els seus fills a créixer i vol que creixin bé; per això els educa perquè no es deixin portar per la mandra -de vegades fruit d’un cert benestar-, perquè no cedeixin a una vida còmoda que es conforma només amb tenir coses. La mare es preocupa que els seus fills segueixin creixent sempre més, creixin forts, capaços d’assumir responsabilitats i compromisos en la vida, de proposar-grans ideals. L’Evangeli de Sant Lluc diu que, en la família de Natzaret, Jesús «creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i la gràcia de Déu era amb ell «(Lc 2,40). La Mare de Déu fa això mateix en nosaltres, ens ajuda a créixer humanament i en la fe, a ser forts ia no cedir a la temptació de ser superficials, com a homes i com a cristians, sinó a viure amb responsabilitat, a anar sempre més enllà. Una mare a més s’ocupa de la fortalesa dels fills educant-los perquè afrontin les dificultats de la vida. La mare ajuda els seus fills a veure amb realisme els problemes de la vida i de no venir-se a baix, sinó a afrontar-los amb valentia, tret fluixos, a superar-los, conjugant adequadament la seguretat i el risc, que una mare sap «intuir». I això una mare sap fer-ho.
Una mare sap sospesar les coses. Una vida sense reptes no existeix i un noi o una jove que no sap afrontar-los posant en joc la seva pròpia vida, és un noi o una jove sense consistència. Maria ha passat molts moments no fàcils en la seva vida, des del naixement de Jesús, quan «no hi havia lloc per a ells a l’hostal» (Lc2,7), fins al Calvari (cf. Jn 19,25).
Com una bona mare la Mare de Déu està al nostre costat, perquè no perdem mai la força enfront de les adversitats de la vida, enfront de la nostra debilitat, enfront dels nostres pecats: ens enforteix, ens assenyala el camí del seu Fill. Jesús, des de la creu, diu a Maria indicant a Joan: «Dona, aquí tens el teu Fill», i a Joan: «Aquí tens la teva mare» (Jn 19,26-27). En aquell deixeble estem representats tots nosaltres: el Senyor ens encomana a les mans plenes d’amor i de tendresa de la Mare, de manera que puguem comptar amb la seva ajuda per afrontar i vèncer les dificultats del nostre camí humà i cristià; no témer les dificultats, afrontar-les amb l’ajuda de la mare.
Un últim aspecte: una bona mare no només segueix de prop el creixement dels seus fills sense evitar els problemes, els reptes de la vida sinó que una bona mare ajuda també a prendre decisions definitives amb llibertat. Això no és fàcil, però una mare procura fer-ho. Però, què vol dir ‘amb llibertat’? No es tracta certament de fer sempre el que un vol, deixar-se dominar per les passions, passar d’una cosa a una altra sense discerniment, seguir la moda del moment; llibertat no vol dir prescindir sense més del que a un no li agrada. No, això no és llibertat! La llibertat és saber triar bé i el bo a la vida! Maria, com a bona mare que és, ens ensenya a ser, com Ella, capaços de prendre decisions definitives; decisions definitives, en aquest moment en què regna, per dir-ho així, la filosofia del que passatger. És tan difícil comprometre en la vida definitivament. I ella ens ajuda a prendre decisions definitives amb aquella llibertat plena amb la qual va respondre «sí» al designi de Déu en la seva vida (cf. Lc 1,38).
Estimats germans i germanes, que difícil és prendre decisions definitives en els nostres dies! Ens sedueix el passatger. Som víctimes d’una tendència que ens porta a la provisionalitat … com si volguéssim seguir sent adolescents. És d’alguna manera la fascinació de l’romandre adolescents, i això: per a tota la vida! No tinguem por als compromisos definitius, als compromisos que impliquen i exigeixen tota la vida! Així la vida serà fecunda! I això és llibertat: tenir el valor de prendre aquestes decisions amb magnanimitat.
Tota l’existència de Maria és un cant a la vida, un cant a l’amor a la vida: ha engendrat a Jesús segons la carn i ha acompanyat el naixement de l’Església en el Calvari i al Cenacle. La Verge de les Neus per als d’Eivissa i Formentera és la mare que ens concedeix la fortalesa en el creixement, ens concedeix el vigor per afrontar i superar els problemes, fent-nos lliures per prendre decisions definitives; la mare que ens ensenya a ser fecunds, a estar oberts a la vida i a donar sempre fruits de bondat, fruits d’alegria, fruits d’esperança, a no perdre mai l’esperança, a donar vida als altres, vida física i espiritual.
Ens trobem en l’Any Jubilar extraordinari de la Misericòrdia que al que ens ha convidat el Papa Francesc perquè tota l’Església pugui trobar en aquest Jubileu l’alegria per redescobrir i fer més fecunda la misericòrdia de Déu, amb la qual tots estem cridats a ser compassius i donar ajuda i consol a cada home i dona del nostre temps. I la Mare de Déu és un exemple d’aquesta resposta a la Misericòrdia de Déu. Que la dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest Any per puguem redescobrir, doncs, l’alegria de l’amor que Déu ens té. Cap com Ella ha conegut la profunditat del misteri de Déu fet home.
Triada per ser la Mare de Jesús, ha estat sempre un enllaç entre Déu i els homes, i aquí es ho veiem entre Déu i els qui estan a Eivissa i Formentera. El seu cant de lloança quan va anar a casa de la seva cosina Elisabet per ajudar-la, per ser misericordiosa amb ella, el Magnificat, proclama aquesta misericòrdia de Déu que s’estén «de generació en generació», i en aquesta frase estàvem també presents nosaltres. Això ens servirà de consolació i suport per a experimentar els fruits de consolació i suport en la nostra vida experimentant els fruits de la misericòrdia divina.
Al peu de la creu, Maria va poder sentir les paraules de perdó que sortien de la boca de Jesús, aquestes paraules que ens mostren que la misericòrdia de Déu no té límits i arriba a tothom, sense excloure cap. Acudint, doncs, davant la Verge, diguem-li l’oració antiga i nova de la Salve Regina perquè torni a nosaltres els seus ulls misericordiosos i després de la vida a la terra ens mostri Jesús, fruit beneït del seu ventre, ella que és clementísima, piadosa, o dolç Mare de Déu i la nostra.
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.