FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. 16 de juliol de 2015. Parròquia del Salvador de la Marina

Un any més, ens vam reunir per celebrar la festa de la Mare de Déu del Carme, un dels títols que donem a la Mare de Déu, Mare de Déu i Mare nostra, títol nascut a la Muntanya Carmel i promogut per l’Ordre Carmelitana. I ho fem amb l’afecte i afecte amb que cada un de nosaltres tractem a la nostra mare terrenal.

La Mare de Déu, havent complert la missió, que va acceptar lliure i totalment, com ha de ser que fem nosaltres quan Déu ens demana alguna cosa, missió que li va proposar l’Arcàngel Gabriel d’ésser Mare de Jesús, ens ensenya el llibre dels Fets dels Apòstols , es reunia amb els altres cristians per perseverar unànimes en l’oració (1,13). Maria, que el va veure morir a la creu, no es va separar mai ni res d’Ell. Si després de la resurrecció i la Accessió al cel Jesús se li troba en l’oració i en l’Eucaristia, ella mare i cristiana, segueix unida a Jesús d’aquesta manera.

Per això nosaltres avui, imitant en això a la Verge i honrant amb amor, ho fem com ho feia ella, pregant i participant en l’Eucaristia, acció que ens fa real i autèntica la presència de Jesús entre nosaltres i amb nosaltres, una presència que és un do, un regal, però al mateix temps, una responsabilitat. Una responsabilitat perquè, escoltant les seves paraules, vam quedar cridats a posar-la en pràctica, a organitzar la nostra vida, les nostres opcions, els nostres desitjos d’acord amb ella.

Aquest any que estem celebrant l’Any jubilar Teresià, i del qual aquest temple és una seu, reflexionarem i aprofitar l’experiència de Santa Teresa de Jesús amb la Mare de Déu sota aquesta advocació del Carme.

Tota l’experiència mariana de Santa Teresa que es troba disseminada en els seus escrits ens ofereix una bella imatge de Maria.

Des de la primera pàgina dels escrits teresians apareix la Mare de Déu entre els records més importants de la infantesa de Teresa; és el record de la devoció que la seva mare Donya Beatriz li inculcava i que s’exercitava amb el rés del Sant Rosari (Vida 1,1.6); és commovedor l’episodi de la seva pregària a la Mare de Déu quan perd la seva mare Donya Beatriz, a l’edat de 13 anys: “Afligida fuíme a una imatge de la nostra Senyora i suplicava fos la meva mare amb moltes llàgrimes. Em semblava que encara que es va fer amb senzillesa em ha valgut; perquè conegudament he trobat a aquesta Verge sobirana quant m’he encomanat a ella, i, en fi, m’ha tornat a si “(Vida 1,7). La Santa atribueix, doncs, a la Mare de Déu, la gràcia d’una protecció constant i de manera especial la gràcia de la seva conversió. Altres textos de l’autobiografia ens revelen la permanència d’aquesta devoció mariana: quan acudeix a la Mare de Déu en les seves penes (Vida 19, S), quan recorda les seves festes de l’Assumpció i de la Immaculada Concepció (Ib. 5,9; 5, 6), o la Sagrada Família (Ib. 6,8), o la seva devoció al Rosari (Ib. 29,7; 38,1).

Molt aviat la devoció a la Mare de Déu passa a ser, com en altres aspectes de la vida de la Santa, 1 ajuda a Teresa per entrar en contacte amb el misteri de Crist i de tot el que a ell li pertany. Per dues vegades la Santa Mare ha tingut una experiència mística de les primeres paraules del Càntic de Maria, el “Magnificat” (Relació 29,1; 61), que segons el testimoni de Maria de Sant Josep amb molta freqüència “repetia en veu baixa i en llenguatge castellà ” ‘(Cfr. BMC 18, pàg. 491).

Contempla amb estupor el misteri de l’Encarnació i de la presència del Senyor dins nostre a imatge de la Verge que porta dins de si el Salvador: “Va voler (el Senyor) cabre al ventre de la seva sacratíssima Mare. Com és Senyor, amb si porta la llibertat, i com ens estima hácese a la nostra mida “(Camí Escorial 48,11). Contempla la Presentació de Jesús al temple i se li revela el sentit de les paraules de Simeó a la Mare de Déu (Relació 35,1): “No pensis quan veus a la meva Mare que em té als braços, que gaudia d’aquells contents sense greus turments. Des que li va dir Simeó aquelles paraules, la va donar el meu Pare clara llum perquè veiés el que jo havia de patir “.

Té una especial intuïció de la presència de Maria en el misteri pasqual del seu Fill; participa amb ella a la pena de la seva desolació a la creu i en l’alegria de la Resurrecció del Senyor. A Teresa li agrada contemplar fortalesa de Maria i la seva comunió amb el misteri de Crist al peu de la Creu (Camí 26,8). En els Conceptes d’Amor de Déu (3,11) descriu l’actitud de la Mare de Déu: “Estava de peu i no adormida, sinó patint la seva santíssima anima i morint dura mort”. Ha entrat místicament en el dolor de la Mare de Déu quan se li posa el Senyor en els seus braços “a manera de com es pinta la cinquena angoixa” (Relació 58); ha experimentat en la Pasqua de 1571 a Salamanca la desolació i el traspasamiento de l’ànima (que és com una nit fosca de l’esperit); tot això li fa fan recordar la solitud de la Mare de Déu al peu de la Creu (Relació 15, 1.6). En aquesta mateixa ocasió li diu el Senyor que: “En ressuscitant havia vist a la nostra Senyora, perquè estava ja amb gran necessitat … i que havia estat molt amb ella- perquè havia estat menester fins consolar” (Ib.). Per Teresa, la Verge és, doncs, el model per portar la vida espiritual i la mare que t’ajuda i protegeix per a això.

Mirar a la Mare de Déu ens ensenya i ajuda a ser bons cristians. Ella ens ajuda com auxiliadora perquè és Consoladora dels afligits, Salut dels malalts, Refugi dels pecadors. La santedat exemplar de la Mare de Déu mou els fidels a aixecar «els ulls a Maria, la qual brilla com a model de virtut davant tota la comunitat dels elegits». (123) Virtuts sòlides, evangèliques: la fe i la dòcil acceptació de la paraula de Déu (cf. Lc 1, 26-38; 1, 45; 11, 27-28; Jn 2, 5); l’obediència generosa (cf. Lc 1, 38); la humilitat senzilla (cf. Lc 1, 48); la caritat sol • lícita (cf. Lc 1, 39-56); la saviesa reflexiva (cf. Lc 1, 29.34; 2, 19. 33. 51); la pietat cap a Déu, ràpida al compliment dels deures religiosos (cf. Lc 2, 21.22-40.41), agraïda pels béns rebuts (Lc 1, 46-49), que ofereixen al temple (Lc 2, 22-24) , que prega a la comunitat apostòlica (cf. Act 1, 12-14); la fortalesa en el desterrament (cf. Mt 2, 13-23), en el dolor (cf. Lc 2, 34-35.49; Jn 19, 25); la pobresa portada amb dignitat i confiança en el Senyor (cf. Lc 1, 48; 2, 24); el vigilant cura cap al Fill des de la humilitat del bressol fins a la ignomínia de la creu (cf. Lc 2, 1-7; Jn 19, 25-27); la delicadesa provisoria (cf. Jn 2, 1-11); la puresa virginal (cf. Mt 1, 18-25; Lc 1, 26-38); el fort i cast amor esponsal. D’aquestes virtuts de la Mare es guarniran els fills, que amb tenaç propòsit contemplen els seus exemples per reproduir-los en la pròpia vida.

Així, cada festa de la Mare de Déu és una oportunitat per ajudar-nos a ser millors. A l’home contemporani, amb tants perills i temptacions, la contemplació de la Verge, ofereix una visió serena i una paraula tranquil·litzadora: la victòria de l’esperança sobre l’angoixa, de la comunió sobre la soledat, de la pau sobre la torbació, de la alegria i de la bellesa sobre el tedi i la nàusea, de les perspectives eternes sobre les temporals, de la vida sobre la mort.

Que aquesta festa avui ens condueixi, amb Maria i per Maria, cap a Jesucrist, acollint les paraules mateixes que Ella va dirigir als servents de les noces de Canà: «Feu tot el que ell us digui» (Jn 2, 5); paraules que en aparença es limiten al desig de posar remei a la incòmoda situació d’un banquet, però que en les perspectives del quart Evangeli són una per a renovar els compromisos i són una veu que concorda amb la del Pare en la teofania del Tabor: « escolteu »(Mt 17, 5). Que la processó de després sigui un caminar amb la Verge i com la Verge, i aprofitant la seva ajuda preguem per la gent de la mar, que la venera com a Patrona.

Per als homes i dones de la mar, la festa de la Mare de Déu, la Verge del Carme, és la celebració que uneix d’una manera especialíssim cada any en els goigs i necessitats. Per això, també nosaltres, com Santa Teresa, ens posem a la falda de la Mare del Carmel i li diem: «Estrella lluent, amparadnos Vós». Amb santa Teresa li demanem a la santíssima Mare de Déu del Carme que els homes i dones de la mar siguin en els nostres dies i en els nostres pobles testimonis vius d’aquesta fe que la nostra vida lligada al mar ens descobreix. També li demanem a la Mare de Déu del Carme per tots els pobles del mar que estan passant dificultats, bé sigui per malaltia, per falta de treball o per qualsevol altre problema personal o familiar. Un any més cridem a tota la nostra societat i als nostres governants perquè tornem els nostres ulls als grans problemes de la gent del mar. El treball en el mar és el més dur de la nostra societat, tant per al treballador com per a la seva família. Encara queda una ingent tasca de realitzar en la dignificació de les condicions de vida dels homes i dones del mar.

Que visquem tots una feliç festa de la nostra patrona i que, com cada any, les nostres parròquies i els nostres ports mariners s’expressin en aquest dia l’alegria de sentir l’afecte i la protecció de la nostra Mare del cel.

Leave a Comment