FESTA DE SANT MATEU Parròquia de Sant Mateu d’Aubarca 21 setembre 2017

1. Les festes dels sants, que en la nostra Diòcesi celebrem habitualment d’un forma especial dues o tres vegades al mes al llarg de l’any, gràcies a les boniques festes dels titulars de les parròquies, amb la presència de tantes persones i entitats , entre elles els dignes Ajuntaments, són unes activitats que ens poden fer molt bé per a la nostra vida a la terra i preparació del nostre destí al cel. Així, en les festes religioses de la Verge i dels sants coneixem més la seva vida i activitats, aprenem la seva acollida de la Paraula de Déu en les seves obres i els seus ensenyaments i ells ens ajuden notablement amb la seva intervenció davant Déu a favor nostre.

Avui és la festa de Sant Mateu, apòstol i evangelista, al qual tenim dedicada aquesta parròquia aquí en aquest poble de Sant Mateu d’Albarca i amb aquesta ocasió tenim l’oportunitat d’aprendre coses de la vida de Sant Mateu per organitzar la nostra vida i comptar amb la seva intervenció davant el Pare a favor nostre.

El primer bisbe d’Eivissa, Mons. Manuel Abad i la Serra, en erigir les primeres parròquies de la Diòcesi va dedicar una parròquia a Sant Mateu. L’església de Sant Mateu d’Albarca va ser erigida al segle XVIII per atendre els veïns de la plana, que fins llavors formaven part de la parròquia de Sant Miquel. El temple va començar a aixecar-se en 1785 i va ser conclòs en 1796. Els vilatans van treballar sense descans per intentar acabar-la. El temple compta amb una sola nau i vuit capelles laterals. L’ampli porxo li va ser afegit a la fi del segle XIX. Destaca per la seva campanar cantellut, fet que fa que s’assembli notablement als temples de Sant Carles i Sant Llorens. L’altar major és de 1968.

2. Amb motiu d’aquesta festa se celebren diferents activitats bones, i un d’elles és la Santa Missa d’avui. Participar en la Santa Missa és una cosa que ens fa bé als que assistim, ens uneix a tots, ens fa germans i amics. En efecte, escoltem les paraules de Jesús, les seves obres i les seves activitats i la invitació a ser també nosaltres així. La Missa ens ajuda a viure prop de Jesús i al fet que Jesús aquest a prop nostre i ens ajudi. I aquesta proximitat amb Jesús és important, ja que com deia Santa Teresa de Calcuta, una santa a la qual jo vaig conèixer i vaig tractar, “Jesús és el Déu que / Jesús és el meu marit / Jesús és la meva vida / Jesús és el meu tot. Per això, mai temo “. La Missa és, entre moltes coses bones, una oportunitat de tractar a Jesús.

3. I un exemple d’aquest tracte amb Jesús, el podem veure a Sant Mateu.Sant Mateu tenia com a nom civil Levi i residia a Cafarnaüm, ciutat d’una gran importància comercial per estar situada a la gran ruta recorreguda per les caravanes en els seus viatges entre Síria i Egipte, i, també, a causa de la seva proximitat a la frontera que separava el territori de Filip del d’Herodes Antipes. Mateu exercia com a recaptador d’impostos en nom d’aquest últim.

D’acord amb el propi evangeli de Sant Mateu (9: 9), que hem escoltat avui i el de sant Marc (02:14), Mateo es trobava al seu despatx de recaptació de tributs a Cafarnaüm, vora el llac de Galilea, quan Jesús li va dir: «Segueix-me». El -continua el text sagrat- es va aixecar i el va seguir. No cal estranyar del fet que aquell recaptador d’impostos, a la primera indicació imperativa del Senyor, abandonés la seva preocupació pels guanys terrenals i, deixant de banda totes les seves riqueses, s’adherís al grup que acompanyava aquell que ell veia no tenir en absolut de béns. És que el Senyor, que el cridava per fora amb la seva veu, el il·luminava d’una manera interior i invisible perquè el seguís, infonent en la seva ment la llum de la gràcia espiritual, perquè comprengués que aquell que aquí a la terra el convidava a deixar els seus negocis temporals era capaç de donar-li al cel un tresor incorruptible.

I, mentre era a taula a casa d’, altres cobradors i pecadors, que havien acudit, es van asseure amb Jesús i els seus deixebles. La conversió d’un sol publicà va ser una mostra de penitència i de perdó per a molts altres publicans i pecadors. Això va ser un bell i veritable presagi, ja que Mateu, que estava destinat a ser apòstol i mestre dels gentils, en el seu primer tracte amb el Senyor va arrossegar darrere de si pel camí de la salvació a un considerable grup de pecadors. D’aquesta manera, ja en els inicis de la seva fe, comença el seu ministeri de evangelitzador que després, arribat a la maduresa en la virtut, havia d’exercir. Però, si volem penetrar més profundament el significat d’aquests fets, hem d’observar que Mateu no només va oferir al Senyor banquet corporal a casa terrenal, sinó que li va preparar, per la seva fe i pel seu amor, un altre banquet molt més grat a la casa del seu interior, segons aquelles paraules de l’Apocalipsi: Estic a la porta cridant: si algú escolta i m’obre, entraré i menjarem junts. Nosaltres escoltem la seva veu, li vam obrir la porta i el rebem a casa nostra, quan de bon grau prestem el nostre assentiment a les seves advertències, ja vinguin des de fora, ja des de dins, i posem per obra el que coneixem que és voluntat seva. Ell entra per menjar amb nosaltres, i nosaltres amb ell, perquè, pel do del seu amor, habita en el cor dels elegits, per saciarlos amb la llum de la seva contínua presència, fent que els seus desitjos tendeixin cada vegada més cap a les coses celestials i delectant-se ell mateix en aquests desitjos com en una menja saborosíssim.

La tradició indica que va evangelitzar Judea i, posteriorment, va ser missioner a Etiòpia i Pèrsia. Pel que sembla, va viure llargs anys a Antioquia, on va escriure el seu Evangeli, que, pel seu destacat interès eclesiàstic, permet albirar la realitat d’una comunitat fervent i disciplinada, essencialment jueva quant al seu origen, però encoratjada per un viu ímpetu missional.

Mateu, doncs, una persona que escolta Jesús, li fa cas, transmet les seves paraules i ensenyaments i dedica tota la seva vida i activitats a ser evangelitzador, és a dir, a servir que la gent sigui cristiana. Una magnífica i bon ensenyament per a tots nosaltres, sent doncs, fidels a Déu i ajudant els altres a que ho siguin. Nosaltres escoltem la seva veu, li vam obrir la porta i el rebem a casa nostra, quan de bon grau prestem el nostre assentiment a les seves advertències, ja vinguin des de fora, ja des de dins, i posem per obra el que coneixem que és voluntat seva. Ell entra per menjar amb nosaltres, i nosaltres amb ell, perquè, pel do del seu amor, habita en el cor dels elegits, per saciarlos amb la llum de la seva contínua presència, fent que els seus desitjos tendeixin cada vegada més cap a les coses celestials i delectant-se ell mateix en aquests desitjos com en una menja saborosíssim.

Que aquesta festa, contemplant la vida i ensenyaments de Sant Mateu, ens ajudi a ser també nosaltres persones properes Jesús i evangelitzadors per al bé i l’alegria dels altres.

 

Leave a Comment