Ens reunim avui i ara en aquest temple parroquial de Sant Antoni per oferir aquesta Santa Missa en sufragi de Sor Damiana que als seus gairebé 89 anys d’edat, d’aquests viscuts la majoria com Religiosa Trinitaria, ha estat cridada a la nova vida eterna, completant així els seus anys de vida a la terra.
La seva mort abans d’ahir ens ha agafat a tots en l’endemà en que jo vaig tenir la mort física de la meva mare, a la mateixa edat de Sir Damiana. El cristià està cridat a creure, afirmar i ensenyar que per a ell la mort no és mort, no és un final, sinó que la mort física és l’inici d’una vida nova que no acabarà mai. Si ens fixem bé, en els textos que la litúrgia fa servir en les celebracions de les exèquies hi ha una paraula que es pronuncia moltes vegades i aquesta és la paraula vida. Tant que es podria dir que els funerals no són la celebració de la mort, sinó la celebració de la vida.
Sor Damiana va néixer a la veïna illa de Mallorca. Molt jove va entrar a la Congregació Trinitaria. Les Religioses Terciàries Trinitàries de Mallorca neixen en 1810 a Felanitx (Mallorca), fundades pel trinitari mallorquí pare Miquel Ferrer Bauzá, que va redactar la primera regla de vida de l’institut, inspirada en la regla de sant Joan de Mata.
Exerceixen la seva missió alliberadora en: l’educació integral de nens i adolescents a través d’escoles d’iniciativa social, l’educació en la fe a tots els nivells mitjançant les catequesis parroquials, l’acollida a la infància marginada en llars.
Va ser enviada aquí a Eivissa i durant 41 anys ha estat al Col·legi de la Santíssima Trinitat aquí a Sant Antoni ,, sent Directora i superiora de la Comunitat, així com la pastoral penitenciària i molta dedicació a la catequesi sigui aquí com a Can Boned.
Va ser una ànima de molta vida interior, humil, senzilla, sacrificada, callada; li agradava passar desapercebuda, de natural bondadós i molt amant de la pau, que reflectia en el seu semblant, fins en els moments difícils de la seva malaltia. Que el Senyor li concedeixi el premi als seus esforços per la Congregació.
Responent a la crida del Senyor, ha viscut molts anys, doncs, com a membre de la Congregació. I vivint com a tal, seguint l’acollida del missatge diví deixat pel fundador, Miquel Ferrer i Bauçà, religiós trinitari és feliç, es fa el bé i s’ajuda als altres. Cada un de nosaltres, que hem tingut la sort de conèixer-la i tractar-la, doncs ens ha fet bé, ens ha donat felicitat i hem rebut ajuda.
Cada un, doncs, podria comptar tantes coses bones en aquest sentit de Sor Damiana. Jo personalment vaig començar a conèixer i tractar aquesta Congregació gràcies a ella. Vaig tenir molts contactes i em va fer celebrar, i així la vaig conèixer més, el 200 aniversari de la Congregació.
Celebrar aquest funeral de la Sor Damiana és primer de tot un moment particular i intens de fe. Aquí estem una porció considerable de membres de la Congregació, sacerdots i fidels, reafirmant la nostra fe en la resurrecció. «Crec en la resurrecció dels morts. Crec en la vida eterna. Amén» diem cada diumenge a la celebració de la Missa. El creiem i diem perquè la Paraula de Déu ens ho diu i ensenya. «Si estem units a Crist amb mort semblant a la seva, ho estarem també en una resurrecció com la seva» (Rm 6,5).
Els cristians no som com els altres que no tenen esperança (1Tes 4,12). Al contrari, davant de Crist crucificat acceptem la certesa de la nostra mort i del seu misteri, però conscients que la nostra mort ha estat vençuda per la mort de Crist, i amb la seva resurrecció nosaltres adquirim una vida sense fi.
Que aquest sigui un moment de fe que no estem per celebrar una separació o un comiat. Si ho féssim així no seríem cristians. Estem senzillament acompanyant una germana nostra, a una religiosa, al seu estatge etern, amb la convicció profunda que amb el seu esperit està a la Casa del Pare. I gairebé gairebé li estem dient: «Sor Damiana, estem aquí en comunió amb tu que ja ets a l’altra riba de la realitat perquè ens marques el camí que porta serenament allà.»
El seu camí va ser l’assumpció de responsabilitats de la Congregació que li van ser confiant per al bé d’aquesta vinya del Senyor.
Avui i ara, li diem: Sor Damiana, continua interessant-te per la Congregació i els seus membres i obres. Ara, des del paradís, davant Déu ho pots fer amb més llibertat, amb més consciència, amb més fecunditat, perquè davant el Senyor, sense vels ni embuts, pots demanar-li per tots nosaltres perquè puguem ser cada vegada més fidels als plans uns projectes de Déu sobre nosaltres.
És un moment de fe, però també un moment d’esperança. Esperança en el que creiem: l’entrada al paradís, confiant que s’hagi fet realitat per Sor Damiana. Creiem nosaltres que on ha entrat Jesús, que és el cap, entren cada un dels que en són membres. Esperem que un dia això sigui una realitat per a cada un de nosaltres, com ho ha estat ja per Sor Damiana.
L’esperança ens anima a pensar, a més, que cap mort és inútil, doncs l’Evangeli, sempre ia tot arreu bona notícia, ens ensenya que «si el gra de blat mor, dóna molt de fruit».
Encomanem, doncs, la mort de Sor DamianaNuestra celebració a més d’un acte de fe i esperança, és també un acte de caritat. Un de les obres de misericòrdia és pregar pels difunts. Som aquí perquè cada un de nosaltres, a la seva manera i amb el seu estil, ha volgut a la Sor Damiana. .
Demostrem ara aquest amor de la manera més elevat, noble i sublim que podem fer: amb la pregària de sufragi. Déu, el nostre Pare ens permet ara oferir aquest sufragi que és una gràcia per a ella i un mèrit per a nosaltres. «És una idea piadosa i santa pregar pels difunts perquè siguin absolts de les seves culpes» diu el llibre dels Macabeus.
Arribats a aquest punt de la nostra reflexió, ve espontani el sentiment d’acció de gràcies. Gràcies a Jesús, perquè el seu sofriment ens ha arribat la salvació. Del Calvari, de les seve sofriments pacient i amorosament acceptats sorgeix per a tothom la salvació.
Gràcies a la Sor Damiana perquè és legítim pensar que els seus patiments passats per ella són d’utilitat per a la Congregació, per a la seva família terrenal, unint els seus sofriments als de Crist. Per això, la seva missió no ha acabat. La seva amb la seva mort física han acabat els seus sofriments humans i limitacions, no per això deixa d’estar propera als seus ajudant-los i amándoles d’un forma nova, considerant que està davant la glòria al costat del Senyor Ressuscitat.
La nostra estimada religiosa està ara més a prop de Déu i ningú la podrà separar de l’amor d’un Pare tendre i misericordiós que paga a cadascú el que es mereix. Així és. Entorn al seu cos mortal és veritat que sentim una pena, però també el convenciment que ha començat una vida nova, una vida que és eterna.
Que la pregària que elevem al voltant d’aquesta taüt que conté el seu cos terreny sigui un acte de gratitud per tot el bé que ens ha fet, ia la veu una confessió valenta de la nostra fe en la certesa de la resurrecció.
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.