JUBILEU DELS PREVERES DIOCESANS I RELIGIOSOS A PUIG DE MISSA

El divendres de la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús pels viaranys i camins de les illes pujaren els mossènyers a la muntanya sagrada de Puig de Missa per a celebrar el Jubileu presbiteral dels 450 anys de l’erecció de la frondosa església protegida a l’oest per l’amplada porxada i a l’est per la torre de defensa. A l’interior hi era Jesús Sagramentat i l’austera estàtua monocolor del Sagrat Cor de Jesús.

Presidí la concelebració el sr. Bisbe, D. Vicent Juan Segura, i els mossènyers de la parròquia de Santa Eulària des Riu, D. Vicent Ribas Prats i D. José Alexander. Entraren processionalment per la capella fonda cantant “Poble de reis, assemblea santa,/poble sacerdotal, poble de Déu./Beneeix al teu Senyor. A la proclamació de les lectures, pròpies de la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, d’Osees, als efesis, i l’evangeli de sant Juan, seguí l’homilia del sr. Bisbe aprofundint els paràgrafs en que un soldat, amb la llança, traspassà el costat de Jesús, penjat al patíbul, i al punt sortí sang i aigua. Aquest testimoni que donà l’apòstol Juan és el que han de transmetre els preveres, units, com a cos de Crist. Així podran repetir, amb humilitat i senzillesa les paraules de l’apòstol Pau quan declara a les famílies Cristianes d’Efes: “I a mi que som el darrer de tot el poble sant, Ell, m’ha concedit la gràcia d’anunciar les insondables riqueses de Crist i de mostrar a plena llum, davant tothom, com Déu realitza el seu designi” (Ef.3,8-9). Els animà, als mossènyers, que ho fessin no tan sols personalment sinó, també, corporativament, amb germanor, per tal de ser un testimoni per a l’església d’Eivissa, vivint i practicant els valors que ens manifestà el Cor de Jesús.

Seguí la celebració eucarística, tota ella cantada amb la missa d’angelis. A la comunió adoraren a Jesús Sagramentat mentre entonaven “Cantemos al amor de los amores…” I acabada amb la benedicció es dirigiren a la Mare de Déu de les Neus amb “Set segles fa que sou patrona nostra.”

Als locals de cal mossènyer, voluntaris i voluntàries, havien preparat l’àgape de germanor gentilment servit per ells mateixos. I quan ja el sol començava a declinar baixaven a les seves parròquies per tal de manifestar als propis parroquians l’alegria i el compromís d’haver conviscut la fraternitat sacerdotal.

Leave a Comment