SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS PATRONA D’EIVISSA I FORMENTERA. S.I. Catedral 5 d’agost de 2018

Les nostres Illes d’Eivissa i Formentera s’alegren avui en aquesta festa de la Verge de les Neus, que es la nostra Gran Mare i Patrona, i  son aixi ses nostres Illes en aquesta devocio mariana!

La Mare de Dèu, Mare de Jesús i, desde la creu de Jesús, Mare nostra, ès venerada amb diferents noms, que son expressió de les seves actuacions a la terra per encarrec de Jesús. I aixi, com fa uns dies van celebrar en molts pobles de los nostres Illes la Mare de Deu amb el titol del Carmen; avui, despres del tridu que hem fet per preparar-nos a la festa de Santa Maria, ho fem avui amb el titol de Mare de Deu de les Neus.

El nom de les Neus, donat a la Verge, és per una història romana. Segons la tradició, al voltant del sigle IV una piadosa parella d’esposos que vivía a Roma havía estat beneïda per la seua formación cristiana i en molts béns materials. No obstant això, no tenien fills amb els quals compartir aquells dons. Per anys van resar amb la finalitat que el Señor els beneis amb un fills, a qui deixar-li tota l’herencia. Però no obtenien cap resultat. Finalment van prende la decisió de nomenar la Mare de Deu com a hereva i li van demanar amb gran fervor qué els guiés. En resposta, la Mare de Deu se’ls va apareixer la nit del 4 d’agost -en ple estiu- els va dir que desijava que es construís una Basílica a la Muntanya Esquilino, una dels set pujols de Roma, en el lloc on ella assenyalaria amb una nevada.

De la mateixa manera, la Mare de Deu es va apareixér al Papa Liberio amb un missatge similar. El 5 d’agost, mentre el sol d’estiu brillava, la ciutat romana es va quedar admirada en veure un terreny amb neu a la Muntamya Esquilino. La parella d’esposos va ser felic en veure l’esdeveniment i el Papa va fer el mateix amb una solemne procesò a la Muntanya Esquilino.

La neu va abastar l’espai que havia de ser utilizat per constrtuir el temple y va desapareixer després. El Papa Liberio va fer els primers fonaments de la Basílica en el perimetre que ell mateix va traçar i la parella d’esposos va contribuir amb la edificacio.

A causa d’aquest adveniment la festa de la Mare de Deu de les Neus es conmemora cada 5 d’agost. Festivitat que es va estendre al segle XIV a tota Roma y després San Pius V va declarar festa universal al segle XVII.

A les nostres Illes Pitiüses fa ja gairebe 8 segles que tenim a la Verge amab aquest titol, com ajuda i mediadora, doncs quan el 8 d’agost de 1235 van ser conquistades per un grup de cristians catalans, tenint present que la festa de la Verge mès propera era aquesta de les Neus, agraïnt-li a Ella la seua ajuda i la seua intervenció com a Mare y Mestra, li van dedicar un temple aquí on estem ara que ha existit i ha anat creixent des de llavors fins al nostres dies.

I aixi, la pietat popular mariana és una de les caracteristiques nostres, abans, ara i sempre.

La Mare de Déu, benvolguts fidels, no és un mite ni una deítat ancestral, sino una figura histórica, original y pròpia del cristianisme: és la mare histórica de Jesús de Nazaret. Aceptar como a Patrona la Verge de les Neus significa, exposar en tres idees, que l’estimam com a mare, la invocam con intercesora i se le accepta i honora com a mestra.

En primer lloc, aceptar-la con a Mare. El poble cristiá ha experimentat la sol´licitud maternal i la proximitat de la Mare del cel; bé ho sabeu tots vosaltres. La fe popular se sent profundament implicada en aquesta maternitat divina, perqué per mitjà d’Ella ha rebut el Salvador del mon, al Redemptor dels homes.

Maria va introduir al món amb la seva maternitat molts més bens, que mals va introduir Eva amb la seva desobediencia. Aquesta consciencia de la dignitat de María ha portat al poble a resar oracions, con la Salve, en la qual es proclama a Maria “Mare de Misericordia”

La dignitat de la Mare de Deu, com diu el Concili Vatica II, va ser la raó per la quall’Altissim, ja des del primer instant de la seva concepcio, la va omplir de grácia i la va dotar de la prerrogativa d’una singular santedat, com convenia a la dignitat de Mare de Deu.

Els sants pares i doctors de l’Esglesia han insistit que la santedat de María és la que correspon a la sevua condició de Mare de Deu i han vist aquesta sentedat aformata en la salutació angélica, en la qual es diu a María “plena de gracia” (Lumen gentium, 56). Maria no solament no va tenir cap pecat, ni original ni personal, sino que va estar plena completament de la gracia del Señor.

Benvolguts germans d’Eivissa y Formentera, que avui aclameu a la Verge de les Neus, Patrona nostra, ¡estimeu-la com a bona Mare perqué és la Mare del nostre Salvador i Redemptor!

La Verge de les Neus és també Mitgera de la gràcia. María, la Mare del Senyor, intercedeix davant el seu Fill Jesucrist en favor dels seus fills adoptius, que som nosaltres. La verge de les Neus pels seus fills eivissencs i formenterens, per sostener totes les seves tribulacions.

Mitgera de la gracia és la Mare de Dèu, perqué va estar associada a Crist en l’obra de la redempció i de la salvació i acompaña als seus fills, perqué arribin a la patria celestial (cf. Lumen gentium, 61). La intercessió de María es desprén de l’unica mediació divina de Jesucrist, que no queda enfosquida ni minvada, com diu el Concili Vaticá II, que va exposar ámpliament la funció de Santa Maria en el misteri de Crist y de l’Esglesia i va explicar acuradament el significat i el contingut de la “meditació” de la Santissima Verge (cf. Lumen gentium, 60).

Maria, la plena de gracia i misericordia, está també omple de poder, perqué desde el cel ella distibueix els tresors de la gràcia divina en concordança perfecta amb la voluntad de Dèu. La Verge misericordiosa ès Verge poderosa. I aixi, a ses nostres Illes amb la sevua protección i el patronatge poder gaudir dels tesors de la gracia divina. “¡Demaneu i rebreu, perqué el vostre goign sigue satisfet!”, ens ha dit el Senyor Jesus (Jn 16,24). Benvolguts fidels, demaneu-li a la Verge de les Neus les gracies que desitgeu obtener del se Fill Jesucrist, amb vista a la vostra salvasió. Pero no demanen capritsos egoistes; quan els fills demanen als seus pares alguna cosa que els pugui danyar, no l’hi donen; pero si demanen coses que son bones i les necessiten, els pares es bolca.

La Verge de les Neus fa el mateix. Ella, con a mare sol-licita, coneix toteles les nostres necessitats particulars, familiars, comunitaries i socials. Dels nostres llavis ha de sortir cada dia l’oracio de petició de la seva intercessió com a Mare nostra i dirli: “Verge de les Neus, prega per nosaltres”.

I, finalmente, tenir per Patrona a la Verge de les Neus implica obeir als seus consells de mestra i mare. Hem ascoltat en l’Evangeli que estaven al costat de la Creu de Jesús un grup de dones i el deixeble estimat, de nom Joan. Els posa a part, els presa sobre su, i obra maravelles: “veient aixi a la seva Mare i al costat d’Ella al deixeble que estimava, Jesús va dir a la seva mare: “Dona, he aquí al teu fill”, i enseguida al deixeble: “Fill, he aquí a a la teva mare”. Jesús completa aixi el cercle de l’amor. Jesús estimava molt a la seva Mare, i ella a Jesús. Jesús estiava molt al seu deixeble i aquell a Jesus. Llavors, Jesus estableix un nou llaç d’amor entre la seva Mare i el deiseble al que eleva a la dignitat dfe fill. D’aquesta manera queda complet el cercle de l’amor: De Jesús a la seva Mare, de la Mare al deixeble-fill y d’aquest al Mestre. Es l’amor de Jesus que circula entre les
persones. De tal manera estima al seu deixeble, que li lliura a la seva mare a la qual tant estima. La Mare és un puro don de l’amor del Fill. El deiseble es donat con a fill a Maria perqué Jesús ho estima. El deixeble és aixi un do que Jesús lliura a la seva mare con a señal de l’amor que Ell li té. D’questa manera, mare i fill (deixeble) queden units forament per l’amor del Semyor moribund y aixi queden fixats en el seu testament i en la seva voluntad.

Jesus empra dos termes de familia; Mare y fill, per indicar que tots quants le serveixen constituixen una mateixa familia, la seva familia i han d’estar animats per el seu amor i per seu esperit. Una vegada ia ressuscitat Jesús, flama als seus deixebles, Gernamns, i a fegeix: “pujo al meu Pare i al vostre Pare (Jn 20,17). Jesús hi havia, doncs, creat dues responsabilitats: primerament, la de la seva Mare: “Dona he aquí el teu fill”; seguidament, la del deixeble: “Aquítens a la tevaa mare”. Tot aixó constitueis una figura completa de l’Esglesia maternal i filial. A quí havia lliurat Jesús la seva Mare? Sovim es respon a Joan. Pero el text no empra el seu nom propi sinó el més genéric i simple del deixeble estimat. Amb aixo podem intuir que no nomñes la hi lliurava a éll, sinó també a tots els altres. Tots els deixebles son estimats per Jesús i tots reben a María com a mare i con a prova amorosa de Jesús.

Rep-la també tu, ja que Jesús t’estima. Quan ens va fer Jesús aquest lliurament i donació de la seva Mare? Precisament al suprem moment de la seva mort i del seu amor sense límits. Al final, María es converteix en una de les grans donacions que Jesús ens llega en aquella hora suprema: quan ens dóna la seva vida, la seva sang i l’aigua que brollava del seu cor traspassat, i quan lliura el seu Esperit i mor.

María serà des de llavors nostra veritable mare amb tota la

capacitat infinita de ser de mare. Però tot això, li ve de Jesús, en realitat, l’únic mediador. Pugues llavors María intercedir per nosaltres? Podemos nosaltres sol·licitar els seus socors? Amb quina seguretat? amb plena seguretat. En cas contrari, les paraules de Jesús serien vanas. És el mateix Déu qui abans havia dit: “que sigui la llum” i “la llum es va fer” i el que també ens diu: “He aquí a la teva mare!” És per tant, el mateix Jesús qui ens ho diu i ens porta cap a la seva Mare. Això justifica plenament les nostres pregàries quan ens acollim a María amb els nostres problemes.

Benvolguts fills d’Eivissa i Formentera, us felicito per aquest gran esdeveniment, que marca una pauta en la vostra història! Molts, moltíssims col·laboreu a l’engegada d’aquesta bella festa del Patronatge de la Verge de les Neus sobre les nostres Illes. Les parròquies han potenciat la devoció mariana, les associacions i institucions han recolzat la iniciativa, i els fidels devots han afermat la seva fe i la seva confiança en la Mare de Déu i mare nostra.

Amb aquest gest d’amor volem també demanar la seva protecció i intercessió maternal per tots els homes de qualsevol raça, llengua, cultura o religió. Aquí pot venir a suplicar-li i a venerar-la, qualsevol que ho desitgi; les portes d’aquesta Catedral dedicada a la Verge de les Neus estan obertes a tot pelegrí, a tot fidel, a tot devot, a tot estranger o turista, que vulgui resar-li en la seva pròpia llengua a la Patrona. La Verge és mare de tots; qui trepitgi Eivissa i Formentera la té també com a Patrona. Acabo amb una breu oració: “Verge de les Neus, Mare i Patrona nostra, prega per nosaltres!” Amén.

Leave a Comment