SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS 8 juny 2018

Estimats tots en el Senyor:

És sabut que el mes de juny està consagrat especialment al Cor Diví, al Sagrat Cor de Jesús. Li expressem el nostre amor i la nostra adoració mitjançant les lletanies que parlen amb profunditat particular dels seus continguts teològics en cadascuna de les seves invocacions. I dins d’aquest mes avui dediquem una festa gran i excepcional per ser conscients del seu amor, demostrar que som persones que l’estimem.

La solemnitat del Sagrat Cor obre els ulls de la fe a contemplar el misteri de Crist que es manifesta en el símbol de l’amor diví que és el Cor del Redemptor. Amb aquest Cor se’ns revela que Déu estima de manera irreversible al món creat per Ell, i aquest amor no té cap límit

Per això vull parlar amb vosaltres davant aquest Cor, al qual es dirigeix ​​l’Església com a comunitat de cors humans.

La imatge del Sagrat Cor de Jesús ens recorda el nucli central de la nostra fe: tot el que Déu ens estima amb el seu Cor i tot el que nosaltres, per tant, l’hem d’estimar. Jesús té un Cor que estima sense mesura.

I tant ens estima, que pateix quan el seu immens amor no és correspost.

L’Església dedica tot el mes de juny al Sagrat Cor de Jesús, amb la finalitat que els catòlics ho venerem, l’honrem i l’imitem especialment en aquests 30 dies.

Això vol dir que hem de viure aquest mes demostrant a Jesús amb les nostres obres que l’estimem, que corresponem al gran amor que Ell ens té i que ens ha demostrat lliurant-se a la mort per nosaltres, quedant-se en l’Eucaristia i ensenyant-nos el camí a la vida eterna .

Cada dia podem acostar-nos a Jesús o allunyar-nos d’Ell. De nosaltres depèn, ja que Ell sempre ens està esperant i estimant.

Hem de viure recordant i pensar cada vegada que actuem: Què faria Jesús en aquesta situació, què li dictaria el seu Cor? I això és el que hem de fer (davant d’un problema en la família, en el treball, en la nostra comunitat, amb les nostres amistats, etc.).

Hem de, per tant, pensar si les obres o accions que farem ens allunyen o acosten a Déu.

Tenir a casa o a la feina una imatge del Sagrat Cor de Jesús, ens ajuda a recordar el seu gran amor i a imitar-lo en aquest mes de juny i durant tot l’any.

L’Evangeli de Sant Joan que hem escoltat ens relata un fet amb la precisió del testimoni ocular. “Els jueus, com era el dia de la Pasqua, perquè no quedessin els cossos en la creu el dia de dissabte, per ser dia gran aquell dissabte, van pregar a Pilat que els trenquessin les cames i els llevessin. Van venir, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i l’altre que estava crucificat amb Ell; però arribant a Jesús, com el van veure ja mort, no li van trencar les cames, sinó que un dels soldats li va travessar amb la seva llança el costat, i a l’instant en va sortir sang i aigua »(Jn 19, 31-34).

L’Evangelista parla només del cop amb la llança al costat, del qual va sortir sang i aigua. La llança del soldat va ferir certament el cor, per comprovar si el Condemnat ja era mort.

Aquest cor -aquest cor humà- ha deixat de bategar. Jesús ha deixat de viure. Però, al mateix temps, aquesta obertura anatòmica del cor de Crist, després de la mort -tot i tota la “cruesa” històrica del text- ens indueix a pensar fins i tot a nivell de metàfora.

El cor no és només un òrgan que condiciona la vitalitat biològica de l’home. El cor és un símbol. Parla de tot l’home interior. Parla de la interioritat espiritual de l’home. I la tradició va entreveure ràpidament aquest sentit en la descripció de Joan.

Per la resta, en cert sentit, el mateix Evangelista ha induït a això quan, referint-se al testimoni del testimoni ocular, que era ell mateix, ha fet referència, alhora, a aquesta frase de l’Escriptura: “Miraran aquell que han traspassat” (Jn 19, 37; Zac 12, 10). En realitat així mira l’Església; així ha de mirar la humanitat. I de fet, en la transfixió de la llança del soldat totes les generacions de cristians han après i aprenen a llegir el misteri del Cor de l’Home crucificat, que era el Fill de Déu.

És diversa la mesura del coneixement que d’aquest misteri han adquirit molts deixebles del Cor de Crist, en el curs dels segles. Un dels protagonistes en aquest camp va ser certament Pau de Tars, convertit de perseguidor en Apòstol. També ens parla ell en la litúrgia d’avui amb les paraules de la Carta als efesis. Parla com l’home que ha rebut una gràcia gran, perquè se li ha concedit “anunciar als pagans la insondable riquesa de Crist i il·luminar a tots sobre la dispensació del misteri ocult des de segles en Déu, Creador de totes les coses” ( ef 3, 8-9).

Aquesta “riquesa de Crist” és, al mateix temps, el “designi etern de salvació” de Déu que l’Esperit Sant dirigeix ​​a “l’home interior”, perquè així “Crist habiti per la fe en els nostres cors” (Ef 3, 16 -17). I quan Crist, amb la força de l’Esperit, habiti per la fe en els nostres cors humans, llavors estarem en disposició “de comprendre amb el nostre esperit humà” (és a dir, precisament amb aquest “cor”) “quina és l’amplada, la longitud , l’alçada i la profunditat, i conèixer la caritat de Crist, que supera tota ciència … “(Ef 3, 18-19).

Per conèixer amb el cor, amb cada cor humà, va ser obert, al final de la vida terrestre, el Cor diví del Condemnat i Crucificat al Calvari. És diversa la mesura d’aquest coneixement per part dels cors humans. Davant la força de les paraules de Pau, cadascun de nosaltres pregunteu-vos a si mateix sobre la mesura del propi cor. “I en això coneixem que som de la veritat, i assegurarem nostres cors davant d’ell; doncs si el nostre cor ens renya, més gran que el nostre cor és Déu, i ell sap totes les coses. “(1Jn 3, 19-20). El Cor de l’Home-Déu no jutja els cors humans. El Cor flama. El Cor “convida”. Per això va dir Fills meus, no estimem de paraula ni de llengua, sinó de fet i en veritat.

El misteri del cor, s’obre a través de les ferides del cos; s’obre el gran misteri de la pietat, s’obren les entranyes de misericòrdia del nostre Déu (Sant Bernat, Sermo 61, 4; PL 183, 1072). Crist ens diu: “Apreneu de mi, que sóc benèvol i humil de cor” (Mt 11, 29).

Amb aquesta frase el Senyor Jesús ens ha cridat amb les seves paraules al propi cor. I ha posat de relleu aquest únic tret: “mansuetud i humilitat”. Com si volgués dir que només per aquest camí vol conquistar a l’home; que vol ser el Rei dels cors mitjançant “la mansuetud i la humilitat”. Tot el misteri del seu regnat està expressat en aquestes paraules. La mansuetud i la humilitat encobreixen, en cert sentit, tota la “riquesa” del Cor del Redemptor, sobre la qual va escriure sant Pau als efesis. Però també aquesta “mansuetud i humilitat” el desvetllen plenament; i ens permeten conèixer-lo i acceptar-millor; ho fan objecte de suprema admiració.

Les belles lletanies del Sagrat Cor de Jesús estan compostes per moltes paraules semblants, més encara, per les exclamacions d’admiració davant la riquesa del Cor de Crist. Meditem-les amb atenció aquest dia.

I el mateix Jesucrist, des del cel ha promogut que la devoció, d’aprendre coses sobre Ell sigui una realitat. I així tenim el cas de les aparicions que li va fer a Santa Margarida Maria d’Alacoque.

Santa Margarida Maria d’Alacoque era una religiosa de l’Ordre de la Visitació. Tenia un gran amor per Jesús. I Jesús va tenir un amor especial per ella.

Se li va aparèixer en diverses ocasions per dir-li el molt que l’estimava a ella i a tots els homes i el dolor que li feia el seu Cor quan els homes s’allunyaven d’Ell pel pecat.

Durant aquestes visites a la seva ànima, Jesús li va demanar que ens ensenyés a estimar-lo més, a tenir-devoció, a resar i, sobretot, a tenir un bon comportament perquè el seu Cor no pateixi més amb els nostres pecats.

El pecat ens allunya de Jesús i això l’entristeix perquè desitja que tots arribem al Cel amb Ell. Nosaltres podem demostrar el nostre amor al Sagrat Cor de Jesús amb les nostres obres: en això precisament consisteix la devoció al Sagrat Cor de Jesús.

Jesús li va prometre a Santa Margarida de Alacoque, que si una persona combrega els primers divendres de mes, durant nou mesos seguits, li concedirà el següent:

  1. Els donaré totes les gràcies necessàries al seu estat (casat (a), solter (a), vidu (a) o consagrat (a) a Déu).
  2. Posaré pau en les seves famílies.
  3. Els consolaré en totes les afliccions.
  4. Seré el seu refugi durant la vida i, sobretot, a l’hora de la mort.
  5. Beneiré abundosament les seves empreses.
  6. Els pecadors trobaran misericòrdia.
  7. Els tebis es faran fervorosos.
  8. Els fervorosos s’elevaran ràpidament a gran perfecció.
  9. Beneïré els llocs on la imatge del meu Cor sigui exposada i venerada.
  10. Els donaré la gràcia de moure els cors més endurits.
  11. Les persones que propaguin aquesta devoció tindran el seu nom escrit en el meu Cor i mai serà esborrat d’Ell.
  12. La gràcia de la penitència final: és a dir, no moriran en desgràcia i sense haver rebut els Sagraments.

Per comprendre l’amor de Déu cal parar-se davant la creu de Crist i aturar la mirada en els forats sagnants de mans i peus trepats pels claus, fer que la vista reposi sobre el costat dret del Crucificat on va ser oberta la ferida per la llança del soldat, per donar entrada al Cor de Crist a quants arriben fins aquest refugi d’amor. És sant Joan el que ens descobreix el misteri del cor traspassat del Redemptor, veient en el Crucificat el veritable anyell immolat per nosaltres. Contemplant el Crucificat ens veiem atrets cap a ell, moguts pel seu amor Crucificat, tal com ho havia predit: “Quan jo sigui aixecat sobre la terra, atrauré tothom cap a mi” (Jn 12,32).

La imatge del cor de Crist descobreix en la seva mateixa simbologia el misteri de l’amor de Déu revelat en els sofriments de Crist, perquè, en paraules de sant Pau, “arrelats i fonamentats en l’amor, pugueu comprendre: l’amplada, la longitud, l’alçada i la profunditat, i conèixer l’amor de Crist, que excedeix tot coneixement, i us ompliu de tota plenitud de Déu “(Ef 3,19).

El Cor de Jesús concentra en la seva pròpia simbologia la realitat sencera del misteri del Fill de Déu: l’amor diví simbolitzat en el cor del cos humà de Jesucrist, perquè en el ell puguem trobar recer per al nostre desemparament i calor per al gel que empresona la vida del pecador, fent el pit del Senyor la veritable llar de l’amor redemptor. El costat obert de Crist és la font del qual van rajar els sagraments de l’Església: “sang i aigua» (Jn 19,34), signes de l’Eucaristia i del baptisme que ens introdueix en l’Església, sagraments que ens incorporen a l’Església , Cos místic de Crist.

Com podrem viure sense l’amor de Crist quan l’hem conegut? Hem volgut que regnés en el nostre cor i en les nostres vides, que la seva presència fos el fonament de la pau social i de la convivència entre nosaltres. La seva imatge sagrada ha beneït les llars d’Espanya i ha presidit la vida de les famílies. L’Evangeli de Crist ha inspirat la nostra cultura i ha encoratjat l’altruïsme més generós i les empreses més arriscades i cristianes. La fe cristiana, que a ningú s’ha d’imposar, s’ha d’anunciar a tots; i perquè és part de nosaltres mateixos, volem recordar a tots que la seva transmissió segueix inspirant el compromís missioner i evangelitzador dels pobles.

Volem seguir confiant en Crist, Fill del Déu viu, únic i universal. Volem que el seu regne espiritual il·lumini la nostra vida personal i social. Els que es diuen cristians i tenen responsabilitats en la vida pública no poden ignorar els imperatius de la fe. El testimoni de la fe té una ineludible dimensió pública, i els seglars estan cridats a proposar en privat i en públic les opcions més properes a l’Evangeli amb vista a conformar la societat amb la voluntat de Déu; i per això mateix, han de rebutjar en consciència les propostes que contràries a la voluntat divina, el compliment demanem cada dia: “Vingui a nosaltres el vostre Regne. Faci la teva voluntat a la terra com al cel “(Mt 6,10).

Els laics catòlics estan cridats a donar aquest testimoni en tots els camps de la vida pública, sense que se sostregui cap a la benèfica influència de l’Evangeli: el matrimoni i la família, la transmissió de la vida, l’ordenació social i política de la convivència i l’ordenament jurídic dels estats. Tots aquests camps igual que les arts i les lletres, la promoció de l’educació i el saber, el coneixement científic i l’impuls del progrés han de ser fecundats per l’Evangeli.

Aquesta és la tasca dels seglars cristians perquè, dins el marc de les diverses opcions compatibles amb la fe, per la seva aplicació a la transformació de la societat segons el designi de Déu, es converteixin en apòstols de Crist, consagrin el món a Déu fent que Crist regni sobre totes les coses. Com deixà dit el Vaticà II: “Els laics tenen com a vocació pròpia buscar el Regne de Déu ocupant-se de les realitats temporals i ordenant-les segons Déu” (Vaticà II: Const. Gaudium et spes, n. 31).

Us convido, per tant, estimadíssims germans i germanes, a mirar amb confiança al Sagrat Cor de Jesús i a repetir sovint, sobretot durant aquest mes de juny: Sacratíssim Cor de Jesús, en tu confio! Per tant, convido a tots els fidels a prosseguir amb pietat la seva devoció al culte del Sagrat Cor de Jesús, adaptant-la al nostre temps, perquè no deixin d’acollir les seves insondables riqueses, a les quals responen amb alegria estimant Déu i als seus germans, trobant així la pau, seguint un camí de reconciliació i enfortint la seva esperança de viure un dia a la plenitud amb Déu en companyia de tots els sants (cf. Lletanies del Sagrat Cor).

També convé transmetre a les generacions futures el desig de trobar-se amb el Senyor, de fixar en ell la mirada, per respondre a la crida a la santedat i descobrir la seva missió específica en l’Església i en el món, realitzant així la seva vocació baptismal (cf . Lumen gentium, 10). En efecte, «la caritat divina, don preciosíssim del Cor de Crist i del seu Esperit» (Haurietis aqua, III), es comunica als homes perquè siguin, al seu torn, testimonis de l’amor de Déu.

Fa noranta-nou anys que el Rei Alfons XIII, el 30 de maig de 1919, consagrava Espanya al Cor de Jesús. I entre nosaltres fa ara 71 anys que el Bisbe Antonio Cardona Riera, va fer un gran monument al Sagrat Cor de Jesús. Aquests bons fets ens impulsen a posar davant el Cor de Crist les aspiracions i els anhels, els goigs i tristeses de la nostra vida personal i social.

Demanem al Cor de Jesús, per mitjà de l’Immaculat Cor de Maria, Mare de l’Església, la festa és demà, que el seu Regnat espiritual segueixi inspirant la consciència cristiana de quants som membres vius de l’Església, perquè pel nostre testimoni tots els que formen part de la societat del nostre temps vinguin al coneixement de Crist i el reconeguin com a Fill de Déu i Salvador dels homes, Senyor de la història i Rei nostre, i donant glòria a Déu per la seva misericòrdia se salvin.

Lloat sigui Jesucrist!

Leave a Comment